Maltractats
Vuit de cada deu catalans consideren que la gestió de Rajoy els és desfavorable
Un segon estudi estatal corrobora l'ascens de l'independentisme canvi Una gran majoria d'electors del 25-N no es penedeixen del vot
Una aclaparadora majoria ciutadana considera que el tracte del govern espanyol cap a Catalunya és desfavorable. No és un retrat que faci el CEO –el centre d'opinió que depèn de la Generalitat– ho diu el Centre d'Estudis Sociològics (CIS), adscrit directament a La Moncloa. Segons un estudi elaborat després de les eleccions del 25-N, vuit de cada deu catalans es consideraven damnificats per l'acció política de Mariano Rajoy. Els incompliments econòmics, l'ofec fiscal, les retallades, el seguit de mesures recentralitzadores i la guerra bruta que va posar en marxa l'Estat arran de la sobtada convocatòria electoral feta per Artur Mas, en la qual el sobiranisme es va convertir en el plat fort de la pugna, possiblement van ajudar a crear una percepció que, passat el temps, sembla que es manté. Només un 6% de la població catalana considera que l'actitud del PP és favorable, mentre que un altre 7,2% d'aquesta no és capaç de catalogar si Rajoy ajuda poc o molt.
L'enquesta, sobre una mostra de 1.873 persones entrevistades, està feta entre els mesos de novembre del 2012 –just després que els catalans passessin per les urnes– i el febrer del 2013, quan Mas ja havia nomenat govern i tenia garantit el suport extern d'ERC. De fet, segons l'estudi estatal, aquest és el model que més satisfà els catalans, mentre que la segona opció preferida seria que els republicans s'impliquessin més en la governabilitat, amb l'acceptació de formar una coalició.
Valoració dels líders
En tot cas, el líder que surt més ben parat de l'estudi és el republicà Oriol Junqueras, amb un aprovat llarg (5,86), seguit del de la CUP, David Fernàndez (5,58) i de Joan Herrera, d'ICV (5,28). La banda dels suspesos l'encapçala el president Mas, amb un 4,85. Per sota del quatre els entrevistats col·loquen el socialista Pere Navarro i el dirigent de Ciutadans Albert Rivera. Finalment, tanca la llista la popular Alícia Sánchez-Camacho, amb la pitjor nota: un 2,27.
El CIS acostuma a fer retrats de la situació política després de les diverses convocatòries electorals, amb un seguit de qüestions recurrents, com ara el grau de satisfacció amb el vot exercit. La davallada que va experimentar CiU –que va perdre fins a dotze escons respecte del 2010– i el fort ascens d'ERC –que amb onze parlamentaris més es va situar com a segona força al Parlament– no van ser un miratge.
El grau de penediment
Segons reflecteix l'enquesta, després d'anar a votar no hi va haver un excessiu nombre de penedits. Així, un 78,9% asseguren que, un cop sabuts els resultats, haurien donat suport a la mateixa força política. Per l'altra banda, els que, si haguessin pogut fer-ho, haurien canviat el vot representen un 6,1%. Un 2,3% dels que van abstenir-se o van votar en blanc ara diuen que haurien preferit agafar alguna papereta electoral.
Una altra de les qüestions que sovinteja en les enquestes és la de l'arquitectura territorial. L'ascens de l'independentisme és una realitat que ja va reflectir l'anomenat baròmetre autonòmic que va fer el CIS en plena ressaca de la gran mobilització de l'Onze de Setembre. Aquell estudi corroborava que un 37,4% dels enquestats voldrien un estat que reconegués la possibilitat d'independitzar-se, mentre que uns mesos més tard, al novembre, la xifra detectada per aquesta nova enquesta estatal eleva el percentatge fins a un 40,6%. També decreix a Catalunya el nombre dels partidaris d'eliminar l'autogovern per tornar a un estat centralitzat. En poc temps el seu suport passa d'un 1'11% a un 9,1%
Model d'estat
Això sí, aquest cop, com sí que ho va fer amb motiu de la Diada, el CIS evita preguntar directament als enquestats sobre el que pensen que hauria de ser Catalunya. Arran d'aquell anterior baròmetre es va comprovar que els partidaris d'un estat independent representaven un 33,7%, als quals s' havia de sumar els que voldrien viure en un estat dins d'una Espanya federal (21,4%). Els autonomistes suposaven un 29,4% i els regionalistes, un 12,1%
Finalment, als ciutadans se'ls demana que es pronunciïn sobre la tasca duta a terme per la Generalitat entre el 2010 i el 2012. La lluita contra l'atur, la gestió econòmica i l'educació i la sanitat reben les pitjors qualificacions. També en el tema del finançament el desencís és important. Se'ls valora amb un regular en autogovern i seguretat ciutadana. En l'únic aspecte en què hi ha un cert grau de satisfacció és en el de la llengua. En general, però, no consideren que els rivals de CiU estiguin més capacitats per afrontar tot això.
L'atur, el gran problema
Els neguits ciutadans estan molt focalitzats en la crisi. A la pregunta de quin és el problema que personalment consideren més important, més de la meitat responen que és l'atur, seguit del desenvolupament de l'economia i la sanitat. L'autogovern de Catalunya i el finançament, dos dels assumptes que durant anys han marcat l'agenda política dels successius governs i que han suposat un gran front de batalla a Madrid, avui no desperten gaire interès. De fet, la sensació que els va quedar de la campanya electoral pel 25-N és que l'independentisme i l'autodeterminació va ser la qüestió més debatuda pels candidats, mentre que l'assumpte del finançament –que darrerament s'havia traduït amb l'exigència d'un pacte fiscal– i l'Estatut pràcticament van passar desapercebuts. De la mateixa manera, van percebre que ni la crisi, ni l'atur, ni les retallades, ni la corrupció van tenir un gran protagonisme electoral, malgrat que abans de la campanya van sortir a la llum els informes fantasma sobre Mas.
