CDC argumenta pel sí
El partit organitza jornades de formació a la militància per guanyar la consulta i planteja les eleccions plebiscitàries com a alternativa si no hi acord amb Madrid
Assegura que en l'estat català baixaria un 10% l'atur
CDC prepara la seva militància perquè el sí s'imposi en la consulta i ja difon internament la via de les eleccions plebiscitàries, seguides de la declaració unilateral, en cas que Mariano Rajoy faci inviable una convocatòria pactada. Segons fonts del partit, la direcció de Convergència pentinarà el territori fins a l'octubre fent jornades de formació a les bases per combatre la campanya de la por de la independència, difondre'n els beneficis i aclarir les vies per arribar-hi. Fa mesos que CDC es prepara per a la consulta. Ara arma els seus militants d'arguments perquè treballin en la campanya del boca-orella amb vista al 2014, igual que ho va fer amb la hisenda pròpia. De moment ha trepitjat el 20% del territori per resoldre els interrogants sobre el procés que més preocupen a cada comarca. Un exemple sobre l'endemà: defensa que Catalunya mantindria l'euro i, en canvi, tindria un 10% menys d'atur si fos independent.
Així figura en un fulletó editat pel partit sobre les raons de l'estat propi –un document plegable pensat perquè els convergents el duguin a la cartera o a la butxaca– que es reparteix en aquests cursos. En les trobades, la cúpula convergent no descarta “cap via democràtica” per assolir l'estat propi en cas que Madrid es tanqui “en banda” i rebutgi el “diàleg”, sempre que aquest camí “suposi l'expressió de la voluntat del poble de Catalunya mitjançant les urnes”. És a dir, admet la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries seguides d'una declaració unilateral d'independència (DIU) en cas que la majoria dels ciutadans hi votessin a favor. En el fulletó, CDC sosté que l'enrocament de l'Estat contra el referèndum o una consulta emparada per la futura llei catalana “no farà una altra cosa que reforçar la legitimitat de l'obertura de vies alternatives”.
La de les plebiscitàries i la declaració unilateral era una opció que fins fa poc a CDC només es preveia amb la boca petita i de portes endins. L'abril passat, sense anar gaire lluny, el president de la Generalitat, Artur Mas, va descartar la DIU un acte de partit a Pallejà perquè no el considerava un camí “estrictament democràtic”. Després que el Consell Assessor per a la Transició Nacional hagi donat per vàlides les plebiscitàries com a opció alternativa en l'extens informe sobre la consulta, la direcció legitima aquest camí informant-ne els militants. CDC també defensa que, amb la independència, Catalunya es mantindria a la UE i que el castellà mantindria l'estatus de llengua cooficial.
Vila serà a la Via i Tremosa pressiona per la data
L'endemà que el Consell Executiu del govern donés llibertat als seus consellers per decidir si participen en la Via Catalana cap a la Independència, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar que hi serà. Concretament al seu pas per Figueres, ciutat on va ser alcalde fins que va plegar per incorporar-se al govern. El seu nom s'afegeix així al d'altres companys seus com la titular de Benestar i Família, Neus Munté; el de Cultura, Ferran Mascarell; el de Justícia, Germà Gordó, i el d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. Sobre la decisió del president Artur Mas de no participar-hi, ERC va dir que entén la seva decisió. El secretari general adjunt d'ERC, Lluís Salvadó, va dir que “no només és el president dels independentistes”, sinó que és “el president de tot el conjunt de la nació”.
D'altra banda, les pressions perquè l'executiu concreti la data i la pregunta per a la celebració de la consulta ja no només arriben de la societat civil i dels socis de facto de CiU, ERC. Ahir va ser des de les mateixes files convergents. “El govern català ha de fixar data i pregunta de la consulta com més aviat millor. Això és el més important, no si es va o no a la cadena”, va afirmar l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa a través d'una piulada.
Per la seva banda, el portaveu del govern, Francesc Homs, va reiterar que Mariano Rajoy havia trucat a Mas després de rebre la carta en què li demana negociar per celebrar la consulta i que el president espanyol es va comprometre a contestar després de l'estiu.