El govern compta quantes urnes calen per a la consulta
Fa un inventari del material de què disposa per poder comprar el que falti, a través d'una partida específica en el pressupost
Joana Ortega no aclareix encara si participarà en la Via Catalana
El dispositiu material que suposarà celebrar la consulta sobre el futur de Catalunya serà impressionant. Un element bàsic és saber quantes cabines i urnes calen perquè tots els ciutadans puguin votar, i per calcular-ho el govern ha posat en marxa un inventari dels recursos materials que té disponibles, per veure què falta i encarregar-ho. Cal tenir en compte que, per exemple, en la celebració de les eleccions municipals, la majoria de les urnes les cedeix l'Estat, que és el que convoca els comicis. La lògica, però, fa pensar que, en cas que se celebri el referèndum, el govern de Mariano Rajoy no cediria aquest material, i per això la Generalitat vol saber què té i què li faltaria. Així ho va anunciar ahir durant una entrevista a Catalunya Ràdio la vicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega. Va explicar que la setmana que ve es reunirà amb la Unitat de Processos Electorals per concretar de quin material disposa la Generalitat. Quan es tinguin aquestes dades, es convocarà un concurs per comprar-ne més i, per això, el pressupost del 2014 ja tindrà una partida específica per a la celebració de la consulta d'autodeterminació.
Ortega va explicar que la partida creixerà, perquè ja preveu que el govern de l'Estat no cedirà el material habitual de qualsevol procés electoral. La vicepresidenta no va voler concretar la partida econòmica que caldrà, però va confirmar que hi serà, perquè el “compromís” del govern és fer la consulta l'any que ve. “La data ja es veurà, però el govern ha d'estar preparat”, va concloure.
Ortega també va aprofitar per mostrar-se dolguda amb la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, per haver assegurat que Unió és “molt petitona en termes populars” i minimitzar el paper dels democratacristians en el procés sobiranista. Ortega va reconèixer que li havien “sabut greu” les declaracions de Casals i va recordar que el seu partit fa “vuitanta anys que lluita pel dret a decidir” i ha tingut responsabilitats de govern. “Estic tipa d'haver-me de justificar”, va advertir.
Tampoc va voler concretar si participarà en la Via Catalana per la Independència que es farà per la Diada. I va afegir que ho anunciarà més endavant i que dilluns l'executiva d'Unió prendrà posició formalment en aquest tema, però els militants “actuaran en consciència”.
Quant a la legalitat de la consulta, Ortega va insistir que hi ha una llei de consultes vigent i una altra en preparació. A més, va recordar que “no es pot negar la voluntat d'un poble a exercir la democràcia”. Pel que fa a la participació mínima per donar validesa a la consulta, considera que tant ella com el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, són “ambiciosos” i no es conformen amb un “aprovat”, sinó que aspiren a “l'excel·lent”. Per això, es va mostrar convençuda que hi haurà una “altíssima participació que farà el resultat inqüestionable”.
La vicepresidenta també es va referir a les declaracions que ahir havia fet la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que afirmava que en la resposta que farà Mariano Rajoy a la carta d'Artur Mas en què li demana que autoritzi la consulta, Rajoy respondrà amb un oferiment de diàleg i de modificació del sistema de finançament. En aquest sentit, Ortega va recordar que el 2014 ja toca revisar el sistema de finançament i per això espera que el president del govern espanyol no fugi d'estudi i vagi al fons de la qüestió. “Rajoy no té agenda per a Catalunya i no té Catalunya a l'agenda”, va concloure. “L'Estat s'ha quedat amb la millor part de l'objectiu de dèficit i no ha fet ajustos; Catalunya, sí”, va dir. Segons ella, Madrid deu diners a Catalunya i ha de pagar i, per això, va anunciar que el govern batallarà perquè es facin arribar els diners que falten.
Rajoy prefereix continuar fent-se l'orni
El que no es veu, a La Moncloa no es comenta. I això serveix tant per als plans materials de la Generalitat amb vista a la consulta com, sobretot, per als actes reivindicatius de l'Onze de Setembre. L'actitud dels de Mariano Rajoy és fins i tot obviar les preguntes de la premsa sobre el fet que el govern català hagi decidit reservar un capítol econòmic dels comptes al referèndum o sobre l'èxit o no de la Via Catalana. Res a dir, en públic, si bé en privat es menysté l'abast de la cadena humana si s'equipara amb el ressò de la manifestació de l'any passat. Pel que fa a la carta enviada pel president Artur Mas a Rajoy, tampoc sembla que hi hagi gaire pressa per respondre, encara que el contingut és força obvi: diàleg, sí, però dins la Constitució. Així que, de consulta, res de res. L'única cosa que falta ara és posar-ho per escrit, segons va suggerir ahir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que va argumentar que el retard es deu al fet que s'està analitzant l'informe enviat a La Moncloa pel Consell Assessor per a la Transició Nacional. En tot cas, el que realment interessa subratllar a l'executiu espanyol és que el parèntesi de l'estiu els ha servit perquè el Consell de Ministres agafi embranzida en el seu afany recentralitzador. Ahir s'aprovava un projecte de llei que fixa un model estatal d'avaluació ambiental per impulsar l'homogeneïtzació de les normes territorials.
