‘L'estaca' russa
L'adaptació de la cançó de Lluís Llach s'ha convertit a Moscou en un símbol de la protesta contra el president Putin
Aquesta nova versió es decanta per la imatge d'enderrocar murs
La melodia es va fer famosa durant el judici a les components del grup musical Pussy Riot, condemnades a presó per haver criticat el cap d'estat
A Olga Sónina, la cançó
li fa recordar els nens de la Guerra Civil espanyola que no van poder tornar a casa
Als mítings opositors a Moscou des de fa un temps es pot sentir el crit “Stieni! Stieni!” (“Murs! Murs!”), tot seguit la gent s'engresca i s'allarga la frase amb “Stieni rukhnut, rukhnut, rukhnut!” (“Els murs cauran, cauran, cauran!”) acompanyada de la coneguda melodia de L'estaca del cantautor català Lluís Llach.
Kiril Medvédev, fundador, veu i guitarra del grup musical Arkadi Kots, havia sentit L'estaca en recopilacions de música activista en francès i en espanyol i quan a partir del desembre del 2011 desenes de milers de russos van començar a sortir al carrer per denunciar frau electoral als comicis parlamentaris i manifestar-se contra la política del tàndem d'aleshores, Vladímir Putin (primer ministre) i Dmitri Medvédev (president), va decidir buscar la lletra per adaptar-la al rus.
Eren uns moments en què semblava que al país començava una mena de revolució perquè no s'havien viscut protestes tan multitudinàries des del final de la Unió Soviètica i calia aguantar el moviment uns mesos, almenys fins a les eleccions presidencials del març, que l'oposició veia com un escenari teatral on es representaria el retorn de Putin al Kremlin.
Medvédev defineix Arkadi Kots com “un grup musical no comercial que interpreta cançons de protesta d'esquerres i antifeixistes, pròpies o no, en estil riot folk, que es caracteritza pel fet de tocar sobretot instruments acústics, tocar en accions de protesta i pel carrer i amb una orientació anarquista”. Arkadi Kots és el nom d'un poeta bolxevic que va traduir al rus La Internacional, durant un temps l'himne de la Rússia soviètica.
Particularitats locals
Medvédev és traductor de l'anglès i poeta i es va basar sobretot en la versió de L'estaca en aquesta llengua per adaptar-la al rus. Aquest músic creu que L'estaca “funciona molt bé en totes les llengües i a totes s'hi afegeix alguna característica local”. Per exemple, Medvédev explica que per la realitat i mentalitat russes semblava més adequada la idea de mur, “que transmet més el concepte d'hermetisme, que no pas estaca, que fa pensar més en un lloc públic i amb certa obertura”. Popularment aquests murs s'associen als del Kremlin, la fortalesa de Moscou símbol del poder de Putin.
A Polònia, L'estaca es va convertir en l'himne de Solidaritat, una federació de sindicats que va tenir un paper clau en la lluita contra el comunisme, i per extensió, en un símbol de la lluita contra el règim comunista. Medvédev va adaptar la cançó perquè li agradava però no pensava que tindria tant d'èxit i que ràpidament es convertiria en un dels símbols de l'oposició contra el règim autoritari de Putin. Ara els conviden a cantar-la a la majoria de mítings opositors.
Arkadi Kots havia interpretat L'estaca en dos concerts, però va ser l'abril del 2012 quan la cançó es va difondre massivament per Youtube amb el sobrenom de “cançó a la furgoneta de la policia”. Medvédev i els seus companys van anar a les portes del jutjat on aleshores s'estava jutjant Pussy Riot, les noies del grup punk feminista que havien interpretat una cançó contra Putin en una església i que serien condemnades a dos anys de presó per vandalisme motivat per odi religiós. En senyal de suport a Pussy Riot, diversos artistes van muntar un festival improvisat i no autoritzat; ells van començar a cantar L'estaca i quan van treure les guitarres els van detenir. A la furgoneta de la policia van tornar a cantar la cançó i un fotògraf que també estava detingut els va gravar, va penjar el vídeo a Internet i es va començar a fer molt popular entre l'oposició.
L'estaca a Rússia va néixer en el moment d'eufòria del moviment opositor del 2012. Medvédev considera que “ara el moviment ha davallat, molta gent pensa que no pot fer res per canviar el país”. Aquest músic reconeix que “no hi ha hagut cap victòria política”, però creu que no s'ha de menystenir el fet que la gent comencés a prendre consciència política i a organitzar-se per expressar-la públicament.
A més, considera que ara l'oposició ha de fer un pas més, “perquè les consignes principals a favor d'unes eleccions netes i en contra de Putin no són constructives i cal definir el tipus de societat que es vol construir i per la qual es vol lluitar”.
El moviment de protesta ha davallat però Stieni continua sent molt popular. Arkadi Kots està en contra del copyright i al míting concert de final de juliol contra la llei antipirata a internet era el grup més esperat.
Olga Sónina, una dona de mitjana edat que se'ls escoltava a primera fila amb un pin del Moviment Social Demòcrata al pit, no va parar de cridar “Stieni” fins que la van cantar i bona part dels assistents es van posar a corejar-la.
Sónina coneix diversos emigrants polítics espanyols a la Unió Soviètica i explicava que L'estaca la transporta “al record de tots aquells nens de la GuerraCivil espanyola que es van haver de refugiar a l'URSS i que, per culpa que allà i aquí hi havia dos règims autoritaris tan oposats, no van poder tornar a casa”.