Aguirre diu ara que “Espanya necessita ser catalanitzada”

Geni i figura, Esperanza Aguirre ahir es va presentar a Barcelona en un auditori procliu, un Círculo Ecuestre ple a vessar, amb el fuet en una mà per fustigar el nacionalisme i el cotó fluix en l'altra per amanyagar els catalans. “Espanya necessita ser catalanitzada, li convindria conèixer i estimar més a Catalunya”, va clamar en un dinar-col·loqui. El procés suposaria, segons ella, que l'Estat “sentís com a pròpia” la cultura i la llengua catalanes, i Catalunya “liderés” l'economia i la ciència. El següent seria “recuperar l'orgull de ser espanyol, i que els catalans s'hi sumin”. L'abraçada de l'os.

Aguirre va repartir titulars per a tothom. L'encara presidenta del PP de Madrid va exhibir primer mà dura per apuntar “l'adoctrinament” sobre la història a l'escola, que dóna una visió “pèrfida” dels castellans, i el “pensament únic als mitjans”, senyal d'una “situació anòmala” de la llibertat d'expressió, com a primers culpables de l'independentisme, després que un 90% de catalans votés fa 35 anys una Constitució que consagrava la “unitat indissoluble” de la pàtria. També citava el paper dels “partits d'esquerra i d'origen marxista”, el PSC i ICV, per “abraçar” el nacionalisme.

Ara bé, Aguirre va per lliure i, desmarcant-se del discurs oficial del PP –si bé fent-se seva la nova consigna que cal persuasió– també va criticar el centredreta, a qui retreia que, mort Franco, no acceptés recuperar l'Estatut de Núria, i que després no ha sabut oferir un projecte atractiu perquè el país fos “la punta de llança” d'Espanya. Encara més. L'expresidenta de la comunitat de Madrid va criticar el sistema de finançament i “l'opacitat de les balances fiscals”, que ha ajudat que hagi calat el discurs d'Espanya ens roba.

Fet el diagnòstic, Aguirre va desgranar les seves receptes, començant per la “transparència” en els números. Va admetre la força independentista, però va ressaltar la “ruptura afectiva” que produiria en lloc del tradicional discurs econòmic de la por que ja veu que no resulta. Recordava que la llei prohibeix la secessió. I reptava “els que volen ser Simón Bolívar” a canviar-la. No va dir, és clar, que qui pot fer-ho, el seu partit, sempre s'hi negarà. “Els redactors d'una eventual constitució catalana tampoc inclouran la possibilitat de convocar referèndums de secessió, perquè llavors es podria separar qualsevol poblet de Girona, la Vall d'Aran o el Carmel”, va arribar a dir, entre alguns aplaudiments. On va tornar a posar la diana, això sí, va ser en el cafè per a tothom, que admet que ha desnaturalitzat les nacionalitats històriques, per la qual cosa va demanar una “profunda revisió” de l'Estat de les Autonomies, que elimini òrgans superflus i despeses inútils dels “disset estatets”. Pel mateix, de fet, descartava el federalisme. En el torn de preguntes de l'ala dura, va etzibar més dards contra la direcció del PP. Va donar suport a les primàries per triar candidats, va criticar la corrupció i la lentitud de la justícia per combatre-la i, en to paternalista, va dir que Rajoy “fa el que pot” i que ella abaixaria més els impostosque el seu “estimat” ministre d'Hisenda. I això que està retirada, diu...