Un 62% dels ciutadans d'Escòcia només se senten escocesos

Gairebé dos terços dels habitants d'Escòcia només se senten escocesos. La dada es recull en el cens que es va començar a elaborar la primavera del 2011, els resultats del qual no es van conèixer fins ahir. Aquesta era la primera vegada que en el cens es feia una pregunta relativa a la visió que tenen els escocesos d'ells mateixos quant a la seva identitat nacional. En aquest sentit, només el 18% de la població del país es considera escocesa i alhora britànica. Escòcia és el territori del Regne Unit on hi ha una aclaparadora sensació de l'existència i la pervivència d'una identitat nacional molt particular i diferenciada de les altres que són pròpies de les illes Britàniques.

Una altra de les dades significatives del cens és la diversitat que presenta, cada vegada més, la societat escocesa, especialment en les àrees urbanes. Si el cens del 2001 recollia que només el 2% de la població tenia un background no white british, ara el percentatge s'ha doblat. I d'aquest 4%, el grup més majoritari és l'asiàtic (3%) i el polonès (1,2%). Glasgow és la ciutat més multicultural, amb un 12% de la població amb orígens fora del país.

La qüestió sobre la identitat cobra especial rellevància quan falta poc menys d'un any per al referèndum que decidirà el futur constitucional d'Escòcia i si continuarà formant part del Regne Unit o bé es constituirà com a estat independent. El contrast entre la molt més que majoritària sensació de scottishness entre els 5,3 milions de persones que viuen a Escòcia i el que reflecteixen les enquestes quant a la qüestió constitucional –de mitjana, només un de cada tres escocesos opta, de moment, per la independència– permet concloure que, si més no, hi ha una part significativa de la població escocesa que no sent com una amenaça la política de l'Estat britànic cap al seu país. En aquest punt, sens dubte, la qüestió cultural i lingüística hi pesa prou. De grat o per força, per l'assimilació de l'anglès, també per la seva històrica força demogràfica, el gaèlic com a llengua pròpia dels escocesos ha quedat reduïda gairebé a la condició de marginal.

El cens, de fet, observa que s'ha produït un descens de mil persones en el nombre de gaelicoparlants durant la dècada passada, dada que indica que el llarg i sostingut declivi de l'ús d'aquesta llengua potser s'ha aturat, entre altres raons perquè s'observa un mínim augment del seu ús (0,1%) entre els parlants
de menys de 20 anys. Amb tot, gràcies a l'emigració,
ja hi ha gairebé el mateix nombre de residents a Escòcia que parlen polonès a casa seva (54.000) que gaèlic (58.000). La publicació d'aquestes dades ha estat aprofitada per Michael Hance, director del Centre Escocès per a les Llengües, per sol·licitar al govern l'elaboració d'un estatut de protecció del gaèlic i dels seus dialectes. “Escòcia, sense el gaèlic, seria una pàl·lida imitació de si mateixa”, afirma.