Política

CiU proposa crear un registre perquè els immigrats votin

Majors de 16 anys i catalans a l'estranger podrien participar en la consulta

La idea és no dependre del cens electoral

Convergència vol afegir a la futura llei de consultes la creació d'un registre de participació perquè els catalans residents a l'estranger i els immigrats no provinents de la UE puguin inscriure's “voluntàriament” per poder votar. D'aquesta manera, CiU, amb el probable suport d'ERC, ICV-EUiA i la CUP, pretén crear un cens propi per poder realitzar amb correcció i legalitat una futura consulta sobre la independència de Catalunya. L'objectiu és no dependre del cens electoral, a les mans de l'Estat.

L'esmena de CiU preveu que puguin ser cridats a participar en la consulta les persones de més de 16 anys, els catalans residents a l'estranger “que tinguin com a últim veïnatge administratiu el català” i els immigrats empadronats a Catalunya. L'única prerrogativa que demanaria CiU és que els estrangers tinguin un “temps mínim de residència a Catalunya anterior a la data de convocatòria de la consulta”, però encara no defineixen quin seria aquest temps. L'anomenat registre de participació permetria que les consultes es realitzessin sobre un cens diferent al cens electoral per diferenciar aquests mecanismes de la participació dels referèndums. Aquest seria un punt important a l'hora d'evitar que el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional la consulta, ja que no es basaria en el cens. Cap altre partit proposa en les seves esmenes crear un registre de participació, però ERC o ICV-EUiA sí que proposen que immigrats o catalans a l'estranger puguin votar.

Quin tipus de pregunta?

El segon problema que vol sortejar la futura llei de consultes és quin tipus de pregunta o preguntes es poden fer. En principi, segons la legalitat estatal, només es podrien fer sobre matèries en què la Generalitat tingui competència. El PP i Ciutadans han presentat esmenes per deixar clar en la llei que les consultes no poden anar en contra de cap precepte de la Constitució i les competències de l'Estatut. CiU, en una altra de les seves esmenes, vol afegir a l'articulat de la llei que l'Estatut ja preveu la competència “exclusiva” de la Generalitat en consultes.

Un tercer conflicte és qui pot convocar una consulta. Generalment els referèndums a l'Estat necessiten el suport últim del president del govern espanyol. La llei de consultes no referendàries vol eludir aquesta limitació. Tanmateix, el redactat actual fixa que el president de la Generalitat –en les consultes d'àmbit nacional– i els alcaldes –en cas de consultes locals– seran les úniques autoritats que poden convocar consultes. El PSC i ICV-EUiA demanen que el Parlament també tingui capacitat de convocar-les i que no hi hagi cap possibilitat de vet. Reclamen que el Parlament o el ple dels municipis tinguin la mateixa capacitat de convocatòria que el govern o l'alcalde.

CiU també crearia un registre de consultes populars amb l'objectiu de gestionar “la inscripció de les consultes”.

Està previst que la llei pugui ser aprovada el mes de novembre.

LA XIFRA

246
esmenes
dels grups parlamentaris s'han presentat al Parlament. Ara s'han de debatre i votar en comissió.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.