La feina per fer
Les poques infraestructures acabades a Catalunya demostren un incompliment flagrant no atribuïble a la crisi
El desdoblament de l'N-II i les variants de Gandesa, Vallirana i Gerri sonen des de fa massa anys
La conclusió que s'extreu d'una anàlisi territorial de les infraestructures pendents a Catalunya és, en el millor dels casos, que s'han planificat malament –en el pitjor, que s'han fet atenent criteris demagògics i electoralistes–. Perquè, si bé és cert que l'execució d'obres no s'ha aturat fins que les finances públiques s'han ensorrat per la crisi, no ho és menys que alguns grans projectes reivindicats des de sempre no han avançat en dècades.
Per posar dos exemples flagrants, el desdoblament de l'N-II entre Tordera i la Jonquera el va anunciar el 1993 el ministre Borrell –se n'han fet 8 km– i el quart cinturó forma part del pla de carreteres de Catalunya des del 1986 –hi ha fets 6 km de 47–. Dels grans projectes estatals, s'han acabat l'autovia A-2 entre Lleida i Barcelona, l'aeroport del Prat i el tren d'alta velocitat (TAV) fins a França –sense tenir en compte que les obres per fer-lo subterrani a Girona s'han ajornat–. Però no es pot obviar que l'obsessió pel TAV dels governs de Madrid i Barcelona, però també de la classe empresarial, ha acabat donant la raó als pocs que fa quinze anys avisaven que els trens més utilitzats per la població eren els de rodalies.
També es pot recordar que Aznar planificava una xarxa d'alta velocitat que havia d'unir totes les capitals de província, però que era exclusiva per a passatgers –avui tothom defensa que la prioritat és el corredor mediterrani de mercaderies, on encara hi ha una via única a Vandellòs–. Cal admetre que les connexions dels ports de Barcelona i Tarragona amb el corredor són les primeres obres que ha abordat la ministra Ana Pastor.
Si es mira més enllà dels grans eixos viaris i ferroviaris del país, és inexplicable com, dècades després, encara no estan acabades les mil cops anomenades variants de Gandesa, Gerri de la Sal i Vallirana –per sort, des de fa poques setmanes ja no s'ha de recordar la de l'Aldea–. La responsabilitat de la crisi és, tan sols, haver agreujat la situació fins al punt que l'administració no pot ni acabar un pont d'enllaç entre l'A-2 i l'AP-7 a Castellbisbal.