Política

Snowden trenca el silenci i ofereix col·laboració a Merkel

L'informàtic transmet la proposta en una carta que fa pública un diputat dels Verds amb qui es va reunir a Moscou

El jove podria declarar davant les autoritats o la justícia alemanyes però sense moure's de Rússia

Una carta adreçada “a qui pertoqui”, d'un foli, en mans d'un diputat alemany de 74 anys, es va convertir ahir en l'última arma secreta d'Edward Snowden en la seva croada contra l'espionatge del seu país, els EUA. La carta va arribar a Berlín a través d'un viatge de pel·lícula del diputat Hans-Christian Ströbele a Rússia i després de tres hores de conversa en un hotel de Moscou.

“Si es resolen les dificultats actuals de la meva situació, estaré en condicions de cooperar en una recerca responsable dels fets”, deia el text. El propòsit de Snowden és “aclarir la veritat” enmig de l'allau de revelacions publicades sobre els documents de l'agència nord-americana d'espionatge electrònic (NSA) filtrats per ell.

“Dir la veritat no és un crim”, insisteix aquest jove d'aspecte malaltís. Sí que probablement ho siguin les “irregularitats paleses” que ha comès l'espionatge del país més poderós del món.

La presentació de la carta va ser un cop sorpresa de Ströbele, un diputat verd que funciona en solitari i que, segons va dir, no havia consultat ni el mateix partit. De cop, la carta ha canviat el tauler d'actuació del govern de “l'espiada” Angela Merkel. Snowden està “disposat” a col·laborar amb les autoritats, la justícia i el govern alemanys, va explicar Ströbele, membre de la comissió de secrets oficials alemanya –l'òrgan que vigila els serveis d'espionatge– des del 2002. Col·laborar, és clar, sempre que Alemanya o un país semblant li garanteixi un estatus com el que ara té a Rússia.

Era, d'alguna manera, com si el veterà diputat estigués plantejant les condicions que se sap que no se li donaran, si no és que Alemanya trenca –de debò– amb el seu aliat més tradicional, els EUA. Entre tots dos països hi ha un tractat d'extradició, de manera que Alemanya hauria de lliurar Snowden en cas que aquest trepitgés el seu territori.

Tant Ströbele com la defensa de l'exanalista de la CIA, des de Moscou, han deixat clar que no pot fer aquestes “declaracions” des de Rússia perquè aleshores trencaria les condicions de l'asil temporal que té en aquest país des de fa mesos. Snowden vol col·laborar, tot i que ningú sap ben bé en què es pot traduir aquesta disponibilitat, sigui amb Alemanya o fins i tot amb els EUA, deia la carta. Al final de la roda de premsa del veterà diputat, la impressió a Berlín era que Snowden està enviant un crit desesperat per trencar la gàbia d'or que és l'asil rus. Una proposta més o menys encoberta d'acord amb Alemanya, que el govern de Merkel ha encaixat amb cautela, però sense rebutjar-lo, perquè també li pot servir per fer pressió davant Obama en l'afer de l'espionatge.

En qualsevol cas, el protagonista era ahir Ströbele, pletòric amb la carta de Snowden a la mà i jugant a no saber qui el trucava pel mòbil –“Deu ser Merkel? Deu ser l'NSA”, deia–, enmig de la roda de premsa.

LA FRASE

Si el missatge és que Snowden ens vol donar informació, ho acceptarem de bon grat
Hans-Peter Friedrich
MINISTRE ALEMANY D'INTERIOR

LA XIFRA

11
anys
fa que el diputat verd Christian Ströbele és membre de la comissió de secrets oficials del Bundestag.

Kerry admet excessos de l'NSA

redacció

El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, va reconèixer ahir que els EUA han anat “massa lluny” en matèria d'espionatge. Es tracta de la primera vegada que un responsable governamental a Washington admet explícitament pràctiques controvertides a càrrec de l'NSA. “En certs casos, ho admeto, com ha fet també el president [Obama], certes accions han anat massa lluny i ens assegurarem que això no es torni a repetir”, va declarar Kerry.

Aquestes paraules arriben mentre la polèmica per les escoltes electròniques s'estén a l'Àsia. La Xina ha reclamat explicacions a Austràlia després que el setmanari alemany Der Spiegel i el diari The Sydney Morning Herald informessin que les ambaixades australianes a l'Àsia van ser utilitzades pels serveis secrets nord-americans per interceptar intercanvis de dades, sobretot a internet. La portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers xinès, Hua Chunying, també va exigir explicacions a Washington. “Demanem que les missions diplomàtiques amigues i el seu personal segueixin al peu de la lletra els tractats internacionals [...] i no participin en cap activitat que pugui amenaçar la seguretat i els interessos de la Xina.”

Per la seva banda, l'ambaixador australià a Djakarta va ser convocat pel ministre d'Afers Estrangers indonesi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.