Per la via 150.2
Els partits opten per sol·licitar a Madrid el traspàs de la competència en matèria de referèndums per convocar la consulta
Ja es va aplicar el 1996, quan el govern del PP va acceptar transferir el trànsit amb el pacte del Majestic
El Parlament podria aprovar l'acord el 20 de novembre
La possibilitat de traspassar competències de l'Estat a la Generalitat és del tot legal d'acord amb l'article 150.2 de la Constitució. Aquest article estableix que “l'Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents a matèries de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació”.
Però les vegades que s'ha arribat a aplicar es poden comptar amb un sol dit: va ser l'any 1996, quan l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, negociava amb el seu homòleg a Madrid, José María Aznar, el suport al govern espanyol. Un dels punts de l'anomenat pacte del Majestic va ser el traspàs de les competències en matèria de trànsit a la Generalitat. Mai abans s'havia accedit a aplicar-lo, tot i que Pujol també ho va intentar amb un govern del PSOE liderat pel president Felipe González.
CiU, ERC, ICV i la CUP semblen ara decantades a fer ús d'aquesta via legal com a primera opció perquè, sense haver de reformar la Constitució, es pugui cridar els catalans a les urnes per decidir el futur del país.
L'acord haurà de ser aprovat per la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir, en què també és present el PSC. Tot i que els socialistes veurien bé l'aplicació d'aquesta via, no és tan clar que l'aprovin en la comissió i després en sessió plenària. El PSC ja ha mostrat el seu desacord per les formes amb què es negocia la consulta i reclama que, abans que res, hi hagi un acord polític entre els dos governs i que posteriorment es precisi la via legal, així com la data i la pregunta de la consulta.
Tanmateix, un dels motius pels quals s'ha escollit aquesta via és la possibilitat que, en cas que tiri endavant –fet poc probable després de la negativa del PP i el PSOE a acceptar el dret a decidir dels catalans–, la gestió de la consulta quedaria en mans del govern català. La regulació del referèndum acordat es faria a través de la llei de consultes del 2010, que ja està aprovada.
Una vella reivindicació
A més a més, l'assumpció de competències en matèria de consultes populars era una demanda que ja es va recollir en la redacció de l'Estatut del 2005, aprovada pel PSC, CiU i ICV, malgrat que finalment va ser arrencada pel ribot emprat a Madrid. El front sobiranista manté la voluntat d'atreure el PSC al consens, com a mínim en aquesta primera fase, per la qual cosa es considera adient fer el primer pas amb aquesta vella reivindicació.
Voluntat política
El camí de l'article 150.2 pot funcionar al marge del que dicti l'Estatut, tal com ja va succeir l'any 1996, quan es van assolir les competències de trànsit, sense que la carta autonòmica del 1979 ho preveiés. La causa de l'escassa aplicació que s'ha fet de l'article és política, ja que tots els governs han estat reticents a fer-la servir perquè consideren que seria com mutilar l'Estat. La conjuntura del pacte del Majestic va ser del tot excepcional –el PP no tenia majoria absoluta i buscava aliats, contràriament al que succeeix ara–, però referma la idea que si hi ha voluntat política no hi ha text legal o instrument jurídic que s'imposi.
Calendari previst
Un cop la comissió aprovi la petició a l'Estat per
delegar la competència, l'acord haurà de passar pel ple del Parlament perquè la cambra catalana traslladi la petició al Congrés dels Diputats. La sessió plenària es podria celebrar el 20 de novembre, segons el calendari fixat per als plens a la cambra. Pel que fa a la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir, a hores d'ara només hi ha prevista una nova sessió el dia 11 de novembre, un dia abans que es reuneixi la Mesa del Parlament, que ha de decidir l'ordre del dia del ple del dia 20.
El trasllat de la petició al Congrés dels Diputats tampoc és una tasca fàcil, ja que en cas que la demanda es faci des de la Mesa del Parlament, aniria directament a la Mesa del Congrés, que en podria paralitzar el tràmit. Per evitar-ho, els partits catalans també han optat perquè les seves representacions al Congrés dels Diputats es facin seva la proposta i ho reclamin com a grup. El contingut del text que arribarà a Madrid es preveu que sigui redactat pel president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, una persona de consens entre els grups parlamentaris que formen part de la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir.
Un carreró sense sortida
L'ús de l'article 150.2 de la Constitució és una de les quatre vies legals que s'assenyalen en l'informe elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional. Els cinc partits que en formen part estan d'acord a començar legalment el procés demanant permís al govern de l'Estat. Amb tot, la majoria de les formacions són conscients que la petició quedara en via morta atesa la negativa expressada els últims dies des de Madrid. Tot i així, els partits són del parer que així es farà evident la falta de voluntat política i, d'altra banda, servirà per “acumular currículum”. L'execució d'aquest primer pas, però, no anul·la altres negociacions més de caire polític que podrien portar a terme representants dels governs català i espanyol de manera discreta. De fet, CiU sempre s'ha mostrat partidària d'iniciar els tràmits a partir de la negociació política i l'acord entre presidents. La formació que més ha pressionat perquè sigui el Parlament i els partits els que agafin protagonisme és ICV, actor indispensable per al procés.