Política

L'hora de preguntar

Convergència fa una crida a la calma per consensuar la consulta entre tots els partidaris del dret a decidir ERC rebutja que es pregunti sobre el federalisme, mentre ICV i PSC insisteixen en un enunciat que sumi

Menys de dos mesos per pactar la pregunta i també la data de la consulta, que des d'Esquerra, el diputat al Congrés, Joan Tardà, ha situat abans del 15 de desembre. I a hores d'ara ja s'albira que la qüestió serà un dels grans esculls en la negociació catalana del referèndum. Amb CiU, ERC, ICV i la CUP que es decanten perquè la fórmula legal per demanar la consulta a Madrid sigui per la via de l'article 150.2 de la Constitució, que permetria el traspàs de la competència en matèria de referèndums, el següent pas passa per la concreció de la pregunta i la data. I aquí no hi ha acord.

Ni tan sols coincideixen en el plantejament Convergència i Unió, ja que els socialcristians obren la porta que hi hagi més d'una pregunta o més d'una resposta. CDC s'oposa a aquest extrem i encara més Esquerra, que demana una única qüestió que es pugui respondre amb un “sí” o un “no”. Però l'opció dels socialcristians sembla tenir la simpatia d'ICV, que aquest cap de setmana ja ha demanat una pregunta amb la qual els federalistes puguin sentir-se còmodes.

Amb aquest panorama, Convergència feia ahir una crida a la calma i a la tranquil·litat. La data i la pregunta van centrar la reunió del comitè executiu nacional de la formació en què es van conjurar per consensuar la qüestió
ara que “és el moment” d'abordar-la. “Per responsabilitat i per compromís amb les urnes, és el moment de la política amb majúscules”, proclamava ahir el secretari d'organització de CDC, Josep Rull. Tant ell com el vicesecretari general de coordinació institucional del partit, Lluís Corominas, van titllar “d'error” que “s'especuli” constantment sobre quin hauria de ser el contingut de la pregunta amb què s'interpel·larà els ciutadans a les urnes. L'entesa és imprescindible, subratllaven. “Els que compartim el dret a decidir, superar l'statu quo actual, la dependència jurídica, política i administrativa de l'Estat estem obligats a
arribar a un acord”, insistia Corominas.

La posició de CDC, però, es manté en la defensa d'una pregunta “clara i explícita amb dues respostes”. És la mateixa que la dels republicans, que reivindiquen que en la qüestió es demani explícitament per un estat “independent”; terme, però, que accepten substituir pels de “sobirania plena” o “estat propi”. “La ciutadania ha de saber el que vota i faríem un flac favor a la democràcia si es planteja una pregunta confusa en la qual no queda clar el que s'està preguntant”. L'avís era de la portaveu dels republicans, Anna Simó, que s'oposava taxativament a la possibilitat que la consulta incorpori una opció federal. Des d'Esquerra ja s'advertia que no cediran en aquest punt en ares del consens o per acostar-se a Unió o ICV.

No a l'‘statu quo'

Després d'un cap de setmana demanant que la pregunta de la consulta sigui prou àmplia per dir “sí” tant a independentistes com a federalistes, ahir des d'Iniciativa es mostraven més prudents i evitaven polèmiques. El seu coordinador nacional, Joan Herrera, demanava una pregunta “clara, que trenqui amb l'statu quo i que sumi”. Herrera reclamava que les forces es concentrin en la fórmula per negociar la consulta amb Madrid. Qui sí que parlava clarament de federalistes era el soci dels ecosocialistes. Des d'EUiA, el seu coordinador general, Joan Josep Nuet, defensava que “els federalistes volem votar afirmativament a
la consulta, i per això ens hem de sentir inclosos
en la pregunta”.

Caldrà, doncs, bones dosis de negociació. És el que va demanar ahir el PSC. Els socialistes volen una entesa en “data, pregunta i procediment”. La seva secretària de política europea, Esther Niubó, alertava que qualsevol pas que es faci des de Catalunya i no estigui consensuat “està condemnat al fracàs”, sobretot perquè a l'altra banda hi ha una majoria del PP al Congrés”.

Volem que el dret a decidir se sotmeti a la voluntat del país amb una pregunta clara, que sumi i que trenqui amb l'<statu quo>
Joan Herrera
coordinador nacional icv
La ciutadania ha de saber què vota i faríem un flac favor a la democràcia si es planteja una pregunta confusa
Anna Simó
portaveu d'esquerra
Qualsevol element que no sigui pactat fa que la consulta no tiri endavant, vista la majoria absoluta del PP al Congrés
Esther Niubó
secretària política europea psc
És un gran error especular cada dia amb el contingut de la pregunta de la consulta
Lluís Corominas
vicsecretari general de coordinació institucional cdc
La situació actual de Catalunya és una qüestió d'Estat, i no només autonòmica
Albert Rivera
president de ciutadans

L'exemple d'Escòcia, el millor

“Escòcia hauria de ser un país independent?” La pregunta a la qual se sotmetran els escocesos el 18 de setembre que ve és, segons el Consell Assessor per a la Transició Nacional, el CATN, la millor dels darrers referèndums celebrats. Li valoren la facilitat de comprensió per als votants, la poca ambigüitat i també la poca influència en el sentit del vot. En el seu primer informe, el CATN veu igualment modèlica la qüestió feta a Eslovènia el 1990, que deia així: “La República d'Eslovènia hauria d'esdevenir un estat independent i sobirà?” També la d'Estònia el 1991 (“Voleu la restauració de la sobirania de l'estat i la independència de la República d'Estònia?”) i la d'Ucraïna d'aquell mateix any (“Doneu suport a la declaració d'independència ucraïnesa?”). En el cantó negatiu, el consell situa les preguntes del Quebec, llargues, recargolades i poc comprensibles per al votant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.