L'oposició no hi veu política social, sinó la consulta i privatitzacions

“Vendre's el país a preu de saldo”, “ficció pressupostària”, “impossibles de complir”, “un pal a Catalunya en tota regla”. Frases que ahir els partits de l'oposició van utilitzar en les seves compareixences per carregar en bloc contra la proposta presentada per Andreu Mas-Colell. La crítica més unànime és que encara que es vulgui presentar com un pressupost que incideix en l'àmbit social, això és una farsa. En realitat el que amaguen els comptes és la privatització de la Generalitat i de Catalunya. Probablement qui més clar va ser en aquest aspecte va ser el diputat de la CUP Quim Arrufat: “Posar 1.500 milions d'ingressos per privatitzacions i 800 per venda d'actius és posar el país en venda”, va dir. Una crítica, la de les privatitzacions, que també es va fer seva el portaveu parlamentari socialista, Maurici Lucena. Per ell és el pressupost “de la venda” i, a més, va afirmar que és impossible de complir. De fet, la dificultat d'executar-lo també la va mencionar la portaveu d'ICV al Parlament, Dolors Camats, però per altres motius. Va reiterar que el que s'hauria de fer és incomplir el dèficit imposat per l'Estat i fer una aposta pel caire social. Perquè, al seu parer, aquesta proposta és cínica i propagandística, i no activa la recuperació econòmica.

Per la seva banda, el PP i C's van tornar a fer pinya per carregar contra la consulta i els efectes de la pròrroga de l'any passat. Enric Millo, portaveu dels populars, ho té clar: el govern ha abandonat el camí de la sortida de la crisi i es ven patrimoni i apuja impostos només per assegurar-se que es farà el referèndum. Segons ell, el govern del PP a Madrid sí que treballa, no com el català, que permet que Catalunya torni a èpoques del tripartit, amb ERC com a ideòloga de la profunda crisi que encara es pateix.

I és que ERC va ser el blanc de moltes crítiques, igual que la submissió de CiU als republicans. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va revelar finalment que aquest partit sí que avalarà el pressupost, però va advertir que seran una altra vegada uns comptes difícils: “No ens agraden gens. No poden agradar a ningú”. En la seva opinió, és un pressupost que neix “absolutament limitat” per l'Estat.