Política

Acord electoral de mínims

CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA arriben a una entesa inicial sobre el sistema i reprenen la redacció de la llei al Parlament

Es corregiria el model actual amb més proporcionalitat a Barcelona

La cambra passaria de 135 a 137 diputats i les llistes es desbloquejarien

Acord de mínims per a la llei electoral a quatre bandes. Un pacte incipient entre CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA sobre el sistema electoral ha portat els partits a reprendre els treballs de la ponència amb l'objectiu de tancar l'articulat al gener. Segons ha pogut saber aquest diari, les quatre forces haurien resolt les eternes discrepàncies sobre la representació proporcional dels ciutadans i la representació de tot el territori amb una fórmula que aparca el sistema alemany. Tot i la discreció amb què els grups han embolcallat les converses bilaterals i multilaterals, fonts de la negociació asseguren que existeix un acord verbal perquè es mantingui el sistema actual però es corregeixi la proporcionalitat a Barcelona.

A la demarcació barcelonina es jugarien dos escons més i s'incrementaria una dècima la proporcionalitat actual. Es passaria dels 85 diputats a 87, mentre que es mantindrien els 18 de Tarragona, els 17 de Girona i els 15 de Lleida. El Parlament s'engreixaria: els 135 escons passarien a ser 137. També es desbloquejarien les llistes sense obrir-les del tot; l'elector votaria un sol partit, però podria elegir entre els candidats de la llista. Aquesta fórmula podria provocar resultats tan inesperats com ara que el nom que tanca la prelació fos el més votat.

Un pacte verbal

L'acord que han embastat els d'Artur Mas, Oriol Junqueras, Pere Navarro i Joan Herrera, i que segons fonts coneixedores de les converses es va segellar amb una reunió amb representants de totes quatre forces, no dóna per tancat l'estira-i-arronsa sobre el sistema. De fet, els socialistes són els que haurien presentat més reticències a donar l'entesa per tancada i la intenció és continuar-ne parlant. Ara bé, el pacte de mínims sí que permetria tirar endavant la llei en cas que la proposta que hi ha sobre la taula no es millori amb el vistiplau dels partits implicats, que asseguren els dos terços necessaris a la cambra per aprovar una norma que està pendent a Catalunya des del restabliment de la democràcia. El context electoral canviant sacsejat pel procés sobiranista ha estovat les posicions de les formacions, que han anat aparcant les històriques reticències.

Un nou document

Els partits polítics han decidit donar un impuls a la llei electoral que va quedar aparcada fa prop de dos mesos a causa de les discrepàncies per consensuar el sistema de distribució d'escons, el cavall de batalla. CiU va iniciar converses amb la resta de partits polítics després que els ponents de la llei optessin per congelar els treballs en espera de tornar a posar sobre la taula el sistema electoral. Fins llavors la ponència havia derivat en reunions enrevessades en què s'obviava el principal escull i es donaven voltes sobre aspectes com ara el sistema de correu, la transparència, la participació i les despeses de les campanyes electorals, aspectes tots ells que ja havien obtingut l'acord de la majoria de partits, segons denunciaven ahir alguns dels ponents.

La sindicatura, essencial

També hi ha un ampli suport en la creació de la sindicatura electoral catalana, tot i que encara resten serrells com per exemple el procediment d'elecció dels membres que en formaran part. La creació d'aquest òrgan és una de les peces necessàries per poder impulsar amb èxit la consulta sobre el futur de Catalunya en cas que la votació s'acabés regulant per la llei de consultes catalana –també en fase de redacció– per la negativa de l'Estat a autoritzar-la.

La primera reunió de la ponència es reprendrà dilluns de la setmana vinent, amb un nou text sobre la taula. Aquest nou document, a què ha tingut accés aquest diari, l'han elaborat els serveis jurídics i lingüístics del Parlament, que han recollit les aportacions i modificacions fetes fins ara en la ponència, així com l'informe dels experts del 2007. Ara han redactat el que es podria considerar un primer esborrany de la llei, sobre el qual treballaran els ponents article per article. Aquest text, amb data del 25 de novembre, substitueix tots els que hi havia hagut fins ara sobre la taula. (Vegeu-ne la peça adjunta.)

L'articulat, al gener

Paral·lelament a la ponència, es mantindran les reunions tècniques en què els partits tractaran de manera exclusiva el sistema electoral, és a dir, com ultimaran la distribució d'escons que obtindran les forces dels vots emesos pels ciutadans. L'acord final s'inclourà en el redactat de la llei. De moment els partits han consensuat que al gener ja es disposi del redactat inicial perquè es pugui traslladar i discutir en sessió plenària.

LES DATES

09.12.13
es reunirà la ponència
de la llei electoral per redactar l'articulat basant-se en el document nou dels serveis jurídics.
16.12.13
es tornarà a trobar
la ponència per tancar el text i afegir-hi, en cas d'acord final, el sistema electoral.

El document base de la llei

El document de treball per a la ponència sobre la futura llei electoral, realitzat pels lletrats Ferran Domínguez i Francesc Pau, és un extens informe de 140 pàgines que, a més de la proposta de redactat de la nova llei, inclou textos jurídics d'altres normes, com per exemple la llei electoral espanyola (Loreg) i la llei basca.

Sindicatura electoral catalana

Serà l'òrgan encarregat de vetllar per la legalitat, la transparència i l'objectivitat dels processos electorals. Segons el document de treball dels serveis jurídics lliurat als ponents, aquest òrgan estaria format pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presidiria; tres magistrats del TSJC, i tres catedràtics o professors titulars de dret que serien designats pel Parlament per una majoria de tres cinquenes parts. La sindicatura tindria la seu al Parlament.

Menys minuts per a la propaganda

El document fixa deu minuts de propaganda electoral per a les candidatures sense representació al Parlament però també per a aquelles que, tot i ser-hi presents, van obtenir menys del 5% dels vots vàlids. Per la resta de candidatures i d'acord amb els resultats obtinguts, els anuncis que ara, d'acord amb la llei electoral espanyola, duren trenta minuts es rebaixaran fins als vint mentre que els que ara són de 45 minuts passaran a ser de trenta.

Debats amb els caps de llista

Les emissores de televisió de titularitat pública han d'organitzar debats electorals tant entre els caps de llista com entre altres integrants de les candidatures si el debat afecta temes sectorials. La durada de la informació, tal com ara succeeix, estarà subjecte als resultats obtinguts en les eleccions.

Una comissió per vetllar pels sondejos

Es proposa crear la comissió de sondejos, que dependrà de la sindicatura electoral per vetllar per la qualitat metodològica de les enquestes. Els mitjans o les enquestadores han de lliurar una còpia dels sondejos que facin públics a la sindicatura, que en els tres dies següents a la publicació pot publicar un dictamen sobre els resultats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.