Política

La hisenda pròpia, amb pacte o sense

El CATN alerta que l'Agència Tributària catalana necessitarà 7.000 treballadors, tenir accés directe a les dades dels contribuents i diversos organismes per a l'administració impositiva

Planteja que el govern faci de mediador dels ciutadans amb Espanya i els demani que cedeixin voluntàriament la informació per elaborar un cens propi

La hisenda pròpia és l'estructura d'estat prioritària. La més urgent per a l'exercici de la independència si la majoria dels catalans voten per aquesta opció en la consulta del 9-N o en unes possibles eleccions plebiscitàries. Deia l'economista i polític liberal italià Luigi Einaudi que “un sistema tributari val tant com l'administració responsable de la seva gestió”. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) rescata aquesta cita en l'extens informe L'Administració tributària de Catalunya, un dels quatre estudis que l'equip de Carles Viver Pi-Sunyer va entregar la setmana passada al govern d'Artur Mas.

Fins ara, l'executiu ha iniciat una reforma sigil·losa de l'Agència Tributària catalana amb l'objectiu que estigui preparada per recaptar tots els impostos durant el primer semestre del 2014, d'acord amb l'objectiu parlamentari que CiU i ERC es van fixar en l'últim debat de política general. Entre el paquet de mesures que s'emprendran a partir del gener hi ha la creació d'un cos de gestors tributaris per reforçar la base tècnica de l'Agència; la “peça principal”, segons el CATN, de l'estructura institucional de l'Administració Tributària de l'estat propi.

No obstant això, el cert és que el grup d'experts constata que l'Agència encara està lluny de poder assumir totes les funcions que exerceix l'administració espanyola, en un context d'evident oposició de Madrid al procés sobiranista. Li falta personal, les dades fiscals dels contribuents i els sistemes informàtics. Unes mancances que serien fàcils de resoldre si el govern espanyol s'avingués a fer un traspàs progressiu i pactat de les competències, però que es complica en un escenari de confrontació política.

Els dèficits actuals

El sistema tributari de Catalunya, segons el grup d'experts, podria ingressar entre 70.000 i 100.000 milions d'euros en funció de la pressió fiscal. La primera xifra resulta de l'aplicació de la pressió mitjana espanyola, incloent-hi les cotitzacions de la Seguretat Social. La segona, de l'aplicació de la taxa de pressió fiscal dels països europeus que més recapten, com ara França o Suècia. Per arribar fins aquí, però, a Catalunya li falta molt. No pot modificar la legislació espanyola ni desenvolupar una política fiscal diferenciada. Tampoc pot ampliar la capacitat de gestió actual, limitada a alguns dels impostos cedits d'acord amb l'Estatut. Li falta igualment l'estructura institucional per assumir tots els impostos dels catalans i una base de dades pròpia.

D'entrada, l'Agència Tributària de Catalunya “no té un accés directe general i permanent a les dades fiscals dels ciutadans i de les empreses de Catalunya”. Només accedeix de manera limitada a les dades de l'Agència Tributària de l'Estat sempre que en justifiqui la necessitat. Sí que disposa, en canvi, de la informació corresponent als tributs que gestiona. La inversió en els mitjans tecnològics per obtenir, emmagatzemar i protegir les dades dels contribuents catalans és cabdal segons el CATN. Per crear l'estructura informàtica s'hi haurien de destinar 100 milions d'euros en els primers cinc anys. Després, el pressupost TIC de l'Agència Tributària se situaria en una forquilla d'entre 50 i 80 milions. L'altra gran despesa és per a la dotació de recursos humans especialitzats en la gestió fiscal. Catalunya necessita una plantilla d'entre 7.000 i 8.000 persones d'acord amb els paràmetres de la Comissió Europea. A hores d'ara, comptant-hi el personal de l'administració espanyola, la xifra global és d'uns 5.000.

Pel que fa a les infraestructures de l'administració tributària, el CATN argumenta la necessitat que Catalunya tingui una forta estructura informàtica (“el factor estratègic del poder fiscal és la informació”, diu) i diversos organismes, com ara el Consell Fiscal de Catalunya, l'Institut d'Estudis Tributaris, la direcció general de Tributs i la junta de Tributs, a banda de l'Agència Tributària. També sosté la importància de les duanes per recaptar els tributs sobre la importació i com a “factor estratègic per generar negoci i activitat productiva”.

Transició pactada

El grup d'experts preveu dues grans fases de desenvolupament de l'administració tributària. En la primera, des d'ara fins a la constitució del nou estat, la legislació aplicable és l'espanyola. En la segona, amb l'assumpció del nou estatus polític, prevaldrà la legislació aprovada al Parlament i s'haurà de confegir un sistema tributari propi. I tot plegat, com es desenvolupa? En un escenari idíl·lic de col·laboració amb Madrid és relativament senzill. El govern espanyol podria traspassar les competències a Catalunya perquè l'administració catalana es converteixi en l'autoritat fiscal a Catalunya. Hauria de cedir les competències per aplicar l'IRPF, l'impost de societats, l'IVA i els impostos especials de fabricació. El relleu hauria de ser gradual i coordinat amb el desenvolupament de les estructures institucionals per poder assumir aquestes funcions.

S'allargaria un màxim de dos anys, en què, amb caràcter provisional, es podria crear el Consorci Tributari previst a l'Estatut per coordinar la transició entre les dues administracions. El consorci, per tant, actuaria provisionalment per garantir la continuïtat de les relacions tributàries. El CATN també defensa la transferència dels mitjans personals, materials i tecnològics de l'administració espanyola cap a la catalana, incloent-hi la xarxa d'oficines tributàries espanyoles i les dades dels contribuents catalans.

Desplegament unilateral

Però l'oposició de Mariano Rajoy al procés sobiranista no fa preveure una reacció idíl·lica com la que dibuixa el grup d'assessors de Mas. Per això el CATN proposa, a més, dues mesures bàsiques que podria prendre la Generalitat unilateralment per bastir la hisenda respectant el marc legal vigent. Una és la preparació de l'Agència Tributària ampliant els recursos humans i tecnològics per assumir la gestió de tots els impostos meritats a Catalunya. Es pot aprofitar el conveni rubricat per la Generalitat i les quatre diputacions per integrar les oficines dels ens locals a la xarxa nacional. L'altra és la creació d'un cens de contribuents i una base de dades. El grup de savis indica que la Generalitat pot recollir la informació dispersa, a la qual pot accedir sense autorització explícita i fer una campanya perquè els ciutadans i les empreses cedeixin les seves dades facilitant una còpia de les declaracions que presentin a la hisenda espanyola. De fet, CiU i ERC van incloure una esmena a la llei d'acompanyament del pressupost del 2014 en aquesta línia. Una altra peça cabdal és la creació del Banc Central de Catalunya, que podria emetre deute públic per salvar el diferencial de recaptació inicial respecte al que s'obtindria en condicions normals. El CATN també planteja que la Generalitat presti un servei de gestió dels pagaments tributaris amb destí a l'Agència Tributària de l'Estat espanyol a aquells ciutadans i entitats públiques i privades que li ho demanin. Aquest exercici simbòlic (el conseller Francesc Homs va avisar que es posaria en marxa però no s'ha desenvolupat) no penalitzaria ningú i en canvi tindria una evident càrrega política.

Superades totes les traves, en el procés de construcció de l'estat independent el Parlament hauria de sargir el nou marc jurídic i el govern hauria d'acabar de desplegar les estructures que manquessin. Durant el trànsit d'un model a l'altre, segons al·lega el CATN, la “consciència fiscal” dels catalans seria el “factor clau” de l'èxit de la ruptura amb la legalitat fiscal espanyola. De fet, els de Viver i Pi-Sunyer advoquen per un canvi de cultura tributària: passar d'un sistema que desconfia dels contribuents a un altre basat en la cooperació i centrar la lluita contra el frau en els que “deliberadament” actuïn fora de la llei.

Previsió de costos
Segons el cost mitjà en els països de l'OCDE, per a una recaptació de 70.000 milions d'euros, els recursos totals per a l'administració del sistema pujarien a 750 milions.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.