Política

FRANCESC HOMS I MOLIST

CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN CATALÀ

“No hem de tenir por de res”

“Hem d'aprofitar les europees per comptar quants som; hem de saber aprofitar l'11 de Setembre, i hem de superar el dia a dia”

“Qui apel·la a la democràcia no ha de tenir por de res”

Alícia Sánchez té una posició personal molt delicada en relació amb el seu propi partit
No hi ha res que posi més en perill la convivència i la cohesió que el fet de no deixar-nos votar
Ni ens suspendran l'autonomia ni posaran el president a la presó. Saben que això no ho poden fer
Crec que es van equivocar. Estic convençut que el PSC a la consulta no hi pot dir que no
El govern espanyol no pot sostenir de manera indefinida que no podem votar. Canviarà. Per pressió catalana o internacional
Gràcies, senyor Margallo, per haver contribuït a la internacionalització de la qüestió catalana

El conseller de la Presidència se'n va anar de vacances dient-nos, als periodistes, en la seva darrera compareixença com a portaveu del govern, que el 2014 hi hauria canvis que notaríem. I, és clar, es van disparar tota mena d'especulacions...

Què volia dir?
[Somriu] Era una petita llicència en la meva darrera compareixença de l'any... No hem de perdre el sentit de l'humor. El comentari era perquè canviem la imatge de la sala de premsa, modestament i amb poc pressupost, que és el que toca. Veuran que li hem donat un to blavós, en concordança amb la majoria de governs de l'OCDE... No té cap més transcendència que aquesta.
Doncs ni s'imagina el que s'ha arribat a dir... Que si remodelació de govern, que si vostè ja no hi seria...
No crec que sigui pel que vaig dir, que hi hagi aquestes especulacions. Hi són igualment.
Especuli, doncs, sobre si ERC entrarà al govern.
A totes les entrevistes els darrers dotze mesos dic el mateix: la predisposició hi és, i quan es decideixi ja es comunicarà.
No està, però, decidit?
No.
També ens va dir que l'acord per la data i la pregunta seria la darrera setmana de l'any i el van anunciar quinze dies abans... Pot ser que ja estigui dit l'acord amb ERC i em despisti...
No. Li dic que no.
Però vostè ho voldria, que fos així?
La meva posició és coneguda. No hi insistiré més.
Es fa estrany que pactin amb ERC data i pregunta i no pactin una mica més enllà el full de ruta.
El pacte es va fer amb més partits, i va ser prou complicat. L'acord era bàsic per seguir el camí. Les altres qüestions ja les anirem resolent. Tots els que ens havíem de posar d'acord amb la data i la pregunta ho vam fer.
Arranquen l'any, doncs, sense saber tampoc si aniran junts amb ERC a les eleccions europees?
Miri-s'ho de manera diferent. Aquest 2014, d'ara i fins a la convocatòria de la consulta, la segona quinzena de setembre, què hem de fer com a país per situar-nos de la millor manera possible quan hi arribem? Hi ha tres coses que hem de superar amb nota. Primer, aprofitar les eleccions europees com a possibilitat de comptar quants som, perquè ens comptaran, més enllà de la manera concreta en què ens presentem. Si aquesta oportunitat no l'aprofitem, els altres diran que tot això és un bluf. I això només depèn de nosaltres. La segona cosa clau que hem de saber és com aprofitarem l'11 de Setembre aquest 2014. Què farem? I això, que no depèn tant de la política com de la ciutadania, també ens ha de sortir rodó. Hem de demostrar un cop més que aquest és un procés que no depèn de dos o tres polítics que segons algú s'han begut l'enteniment.
I en tercer lloc?
Superar el dia a dia. Superar tots els paranys i adversitats, que ens els posaran. Ens posaran trampes a veure si ens dividim. Provaran de minar-nos la confiança. I fixi-s'hi: cap de les tres coses que li he dit depèn de Madrid. Depèn només de nosaltres; de la política, de la societat civil, del compromís de la ciutadania... Hi ha una responsabilitat compartida. I totes tres les hem de passar amb nota.
El preocupa que Alícia Sánchez, hagi dit que el PP mai més donarà suport a CiU perquè Mas té una “obsessió nacionalista”?
Aquest és un gir que s'ha d'interpretar en clau personal, d'ella. Alícia Sánchez té una situació política personal molt delicada en relació amb el seu propi partit, i per això no li dono més importància...
Però és la líder del PP a Catalunya...
I és també una persona que té pendent una compareixença al Parlament de Catalunya i que no la vol fer, que arrossega una gran quantitat d'ombres i dubtes... Des de la perspectiva del govern de Catalunya, entendrà que nosaltres no estem pendents del que digui aquesta persona.
Sí, però els ha fet ajornar l'aprovació dels pressupostos duent-los al consell de garanties...
Abans li deia que un dels tres reptes del 2014 és superar el dia a dia. Doncs aquest n'és un exemple, dels paranys que ens posaran en el dia a dia. Hem de conviure amb les dificultats d'una situació de crisi i els paranys del PP, la combinació de les dues coses. I els pressupostos també els superarem. Hem fet un decret llei per resoldre el tema de la pobresa energètica i els pressupostos els aprovarem igualment.
S'ha llegit el document del ministre Margallo a les ambaixades?
No. Perquè de moment no existeix. No em consta que encara s'hagi distribuït entre el cos diplomàtic espanyol. No vull dir que no es faci, perquè probablement es farà. Però de moment els ambaixadors no l'han pas rebut. Però me n'alegro molt.
Se n'alegra?
Sí, és clar. Estic satisfet perquè ens ajuda a internacionalitzar la causa catalana. Un dels documents del Consell Assessor per a la Transició Nacional tractava de com situar-se a l'escenari internacional, on d'alguna manera ja hi som. Moltes gràcies, senyor Margallo, perquè vostè contribueix d'una manera nítida a la internacionalització de la qüestió catalana. I estic satisfet també perquè és una prova més que estem en campanya. Es tractaria, però, de normalitzar-la, com en el cas britànic. I que poguéssim votar. El PP, però també el PSOE, confonen consulta amb independència. I aquest és un error d'apreciació molt gran. El govern del PP té poca convicció democràtica. A ningú li hauria de fer por que es pogués votar.
La possibilitat que ens deixin votar, però, de moment, ni hi és ni se l'espera...
És la percepció que tenim tots ara. Però hi ha coses en la vida que maduren. La democràcia sempre acaba triomfant. Estem fent un plantejament democràtic. I tenim competències exclusives en consultes. Vostè creu que el govern espanyol podrà sostenir en el temps una posició negativa a la possibilitat que es faci una consulta? Això és insostenible.
Hi ha a l'agenda alguna trobada Artur Mas - Mariano Rajoy?
No.
Serà un any complicat, el 2014.
Més que complicat, serà un any de grans oportunitats per a Catalunya. De remuntades reals en tots els àmbits. Dir que serà complicat i prou es només agafar la part negativa. Serà un any d'oportunitats. I que, com li deia abans, depenem essencialment de nosaltres mateixos. Que lluny de la lectura victimista que no podem fer res perquè no ens deixen! Si ho podem fer pràcticament tot!
A mi tothom em pregunta si ens en sortirem, de tot plegat. Així que jo ara li ho pregunto a vostè.
És clar que sí. La feina més difícil ja l'hem feta, que és la d'haver sobreviscut aquests tres-cents anys. És el primer cop que Catalunya juga en un terreny que de fet li és propici, i que és el terreny de la democràcia. Aquests tres-cents anys hem perdut guerres, és cert, però ara no estem en aquest context. Estem en un context democràtic. I per primer cop en tres-cents anys, tot i les trampetes, en el fons es juga en un terreny que ens és propici, que és la democràcia. Un país que ha estat capaç de fer el que ha fet aquests darrers tres-cents anys és un país que és capaç de tot.
La independència no ens la regalaran. Tarradellas deia que no ens podíem queixar perquè l'autonomia no ens havia costat ni un home ni una pesseta. Quin cost tindrà la independència?
No és cert, el que deia Tarradellas. Sempre tot ha costat molts esforços. Qualsevol conquesta o progrés requereix esforç. Per tenir dret a les coses, no necessàriament te les reconeixen d'entrada. La vida funciona sobre la base de l'esforç, el treball, el compromís... I si hi ha un poble que treballa, s'esforça i es compromet, les coses acaben sortint. Tot requereix un esforç.
Però des que hi ha data i pregunta hem passat pantalla i pot ser que hi hagi més tensió. El preocupa que hi hagi conflictivitat social?
En absolut. No n'hi haurà.
Actes com els de la Blanquerna...
Si vostè repassa aquests darrers mesos, on hi ha hagut més tensió social és a Madrid. I per res que tingui a veure amb Catalunya. On hi ha mal ambient al carrer és a Madrid. Una operació que descansi sobre la democràcia, sobre el voler votar, no pot portar mal ambient. El problema el tenen ells, que no ens volen deixar votar. Aquell qui apel·la a la democràcia no pot tenir por de res. Sap quina és la gran diferència entre la senyora Sánchez-Camacho i nosaltres? Que nosaltres volem que ella pugui defensar la seva posició a les urnes. Mentre que ella no accepta que la nostra posició pugui ser votada. És la diferència entre un demòcrata i un que té un concepte estrany de la democràcia.
Entén, però, que hi hagi a qui el procés li faci por?
Fins a cert punt. És humà. Però és que aquells que no volen que les coses canviïn sempre utilitzen l'argument de la por. No volen que res canviï perquè ells ja estan bé. I per això utilitzen l'argument de la por. A nosaltres el discurs de la por no ens ha d'impressionar, perquè necessitem canviar les coses. És que si ens quedem on som, morirem. I entre morir o la possibilitat de canviar, és evident que la gent s'apunta a la possibilitat de canviar.
Si no, morim?
Fixi's: després de més de trenta anys d'autogovern, ara aquest autogovern no ens permet ni decidir quina llengua volem a l'escola ni quan comencen les rebaixes, per posar-li dos exemples d'aquests dies. I n'hi ha molts més. Fa vint anys les decidíem aquí, aquestes coses, i ara no. On s'és vist? Hi ha un retrocés molt evident.
Si no ens deixen decidir això, com vol que ens deixin fer una consulta el 9-N?
No em faci cremar etapes abans d'hora. Li insisteixo: el govern espanyol no pot sostenir en el temps i de manera indefinida que no es pot votar a Catalunya. Si nosaltres anem fent bé allò que només depèn de nosaltres, la posició del govern espanyol acabarà canviant. Per pressió catalana o per pressió internacional. No es pot impedir la democràcia. I si algú es pensa que prohibint-nos la consulta el 9-N el problema s'ha acabat, per enèsima vegada es tornarà a equivocar.
Els veu capaços de suspendre l'autonomia de Catalunya?
No.
Si hem de fer cas dels discursos d'aquest Nadal dels presidents autonòmics, sembla que apunten directament al president Mas i li demanen responsabilitats.
No veig cap d'aquestes dues amenaces dutes a la pràctica. I justament aquestes actituds són les que em fan pensar que al final la política espanyola haurà de madurar la seva posició. Ningú demana al PP o al PSOE que estiguin a favor de la independència. Estem demanant que se'ns deixi votar. No volem que canviïn d'opinió en relació amb Catalunya. Simplement que ens deixin exercir un dret democràtic per dirimir la discrepància. En democràcia, les discrepàncies es resolen votant. Ni ens suspendran l'autonomia ni posaran el president a la presó. Ells saben que això no ho poden fer. Seria molt mal vist a escala internacional. Maduraran el seu no al dret a votar. Com es poden presentar davant del món dient que no ens deixen votar? Que facin com Cameron, i que defensin que és millor una Espanya unida... però que ens deixin votar. No hi ha res que posi més en perill la convivència i la cohesió que el fet d'impedir la democràcia.
L'Estat juga brut?
Ja fa mesos. Anys! O és que no és jugar brut que s'hagués pactat a les Corts espanyoles una llei política com és l'Estatut i que després maldessin per darrere perquè el Tribunal Constitucional, que és qualsevol cosa menys un òrgan jurisdiccional independent, ho espatllés? Això és un gran joc brut. El joc brut no són només els dossiers, que en fan, sinó la sentència del 2010 contra l'Estatut. I ara es pregunten si Mas respectarà el que es digui al Congrés dels Diputats en relació amb la consulta? Quin cinisme!
Hi ha nervis, a CiU, perquè les enquestes sembla que no els premien el que estan fent?
Les fotografies de les enquestes són molt conjunturals, i quan hi hagi eleccions ja s'aclarirà. A més, crec que si tot aquest procés va endavant, que hi anirà, els paràmetres del funcionament de la política catalana també canviaran. Però el que ara m'ocupa i em preocupa és anar superant totes les etapes. I no fer gaire cas de segons què o segons qui. Catalunya és el país del món amb més tertúlies. Sap quantes en té?
Ni idea. Moltes.
Trenta-una tertúlies diàries. Cent vint-i-quatre tertulians cada dia. Imagini si hagués d'estar pendent d'enquestes i tertúlies. La immensa majoria de tertulians vaticinaven que no hi hauria acord per la data i la consulta. Imagini-s'ho. I li poso les tertúlies com a exemple. Nosaltres ens hem de centrar en el que ens hem de centrar.
Per tant, tranquil·litat a CDC?
I tant!
I entre l'empresariat, també detecta tranquil·litat? O por?
Qualsevol procés polític que transcorri en un marc democràtic, a qui li pot fer por? El procés català és una gran oportunitat per a l'empresariat. I com molt bé ha dit algun empresari, les empreses no voten; voten les persones, i el vot és de cadascú. El que hem de garantir a tothom, als sindicats, als empresaris i a tothom, és que aquest és un procés democràtic. I un procés democràtic no fa por per definició.
El sí i sí està guanyat?
No. Mai hi ha res guanyat fins que s'han obert les urnes i s'han comptat els vots. I la primera batalla que s'ha de guanyar és la de poder votar, insisteixo. La prioritat del govern serà en el primer dels tres sís, que és el de poder fer la consulta i que s'acordi amb un ampli consens.
I en aquest consens hi veu el PSC. O ja s'ha autodescartat?
Sincerament, crec que es van equivocar. Van especular pensant que la resta de partits no ens posaríem d'acord amb la data i la pregunta, i es van voler avançar. Es va equivocar, el PSC. Es van pensar que a partir del no-acord trobarien un recorregut. Però hi va haver acord; i és un acord que posa èmfasi en la voluntat democràtica. Estic convençut, sobre la base de la seva llarga tradició democràtica, que a la consulta no poden dir que no.
Però...
Home... Ells també han vist que tota la resta no podem estar pendents tot el dia de cap on s'acaben orientant.
L'Estat té en els mitjans de comunicació molts més aliats que vostès?
A Madrid hi ha alguns mitjans que fan el ridícul, directament. Fa molts anys que estan en aquesta línia, alguns des de sempre. Però això, aquesta actitud hostil d'alguns mitjans contra tot allò català no ha pas impedit que nosaltres siguem on som. Potser enlluernen algunes persones, però nosaltres som on som. El problema dels mitjans de comunicació madrilenys, que són tan endogàmics, és que qui tenen presonera és la política espanyola.
Alguns diaris manen més que el mateix govern?
Tinc la sensació que sí.
I a Catalunya?
A Catalunya això no és així. Hi ha molta més llibertat, en tots els sentits. Els mitjans són molt més plurals, si ho compara. I òbviament els públics també. No hi ha aquesta situació endogàmica entre el sistema de comunicació i la política espanyola. I es pensen que el que passa a Madrid és el que passa a Espanya. I això és un error. Estan encallats.
I encantats que sigui així?
No ho sé. Hi ha gent del govern espanyol que em diu, i me'ls crec, que se senten molt incòmodes amb els grups de comunicació de Madrid. Tenen una pressió brutal. Nosaltres no. A Catalunya som més plurals, com ho és el Parlament.
Què vol dir?
Que som més complexos, però més rics. La composició mateixa del Parlament ho reflecteix. I al final, fixi-s'hi, tot i aquesta diversitat, nosaltres som capaços de posar-nos d'acord, i construïm grans consensos que a Espanya són impossibles. Li poso exemples de consensos: en temes d'autogovern, com l'Estatut o la consulta; en temes de llengua, en el pacte fiscal, en educació... Aquí fem una llei d'educació i l'aprovem junts govern i oposició. Això en la política espanyola mai han estat capaços de fer-ho. Som diferents. Tenim una gran riquesa i capacitat de consens. En la política espanyola, que és més d'“ordeno y mando”, en realitat hi ha una gran feblesa. Ni entre ells es posen d'acord en el que és essencial.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.