La mirada més propera

El procés d'autodeterminació que viu Catalunya s'observa amb una barreja d'expectació, simpatia i recança a la resta dels Països Catalans, en funció de la seva situació sociopolítica. Els governs del PP al País Valencià i les Illes no sols han rebutjat cap possible contagi vers els seus territoris, sinó que han abonat el discurs centralista més reaccionari i han negat el dret a decidir dels catalans. Un fet, aquest, en què coincideix el partit socialista local, que s'ha apuntat a la defensa del federalisme... espanyol.

El moviment a Catalunya ha coincidit amb més atacs contra la cultura i la llengua comuna a les Illes i la Franja. Uns atacs que, això sí, han provocat la mobilització dels grups més catalanistes en defensa de la llengua, grups que també veuen amb simpatia la causa política catalana, alguns amb la llunyana esperança que en el futur s'hi puguin afegir els seus territoris. Més curiosa és la reacció a la Catalunya del Nord, on també es multipliquen les mostres de suport, especialment des de la dreta –a l'oposició a l'Estat francès–, ja que és l'esquerra la que s'ha afanyat a descartar cap front comú amb la Catalunya del Sud.

A la Val d'Aran hi ha debat, però en general es veu el procés com una oportunitat de guanyar més autonomia. Andorra, mentrestant, s'ho mira amb tanta o més expectació i també amb certa simpatia però, com la resta d'estats europeus, és impensable cap declaració oficial de suport.