Rajoy comparteix “en essència” el diagnòstic de la FAES
De Cospedal assegura que només hi ha diferències en el llenguatge
Nega que Aznar vulgui marcar el pas al PP
“No és el mateix un partit que una fundació d'estudi polític, que es pot permetre el llenguatge que li sembli més oportú.” Per María Dolores de Cospedal, el document elaborat per la FAES de José María Aznar mostra “en essència” el que pensa l'executiu del PP sobre el procés català i les seves conseqüències polítiques i econòmiques, però admet que la llibertat a l'hora d'expressar-se que té el centre que dirigeix l'expresident espanyol no se la pot permetre l'executiu de Mariano Rajoy i la direcció de la formació.
En declaracions a TVE, la número dos del PP intentava treure importància a les veus que asseguren que Aznar insisteix a marcar el pas a l'actual cúpula del partit pel fet que la setmana que ha volgut fer ostensible que no se li ha perdut res a la convenció programàtica de Valladolid, paral·lelament hagi decidit llançar un document de 80 folis amb un llenguatge molt dur i ple de consignes sobre el que ha de fer l'Estat i el que s'ha de dir a la societat i als actors polítics catalans per aturar un eventual procés d'independència.
Conspiracions
De Cospedal, en canvi, dóna a entendre que no hi ha cap mena de mala maror, sinó que tot plegat són conspiracions mediàtiques, i acusava la premsa “de buscar qüestions on no n'hi ha” i de voler destacar diferències entre el pensament d'Aznar i el de Rajoy “que no existeixen”.
De fet, després d'assegurar haver-se llegit el document i havent escoltat el discurs de l'exlíder del PP sobre l'assumpte català, es mostrava convençuda que no se'n pot extreure que Aznar acusi l'actual executiu de ser massa “tou” davant els moviments que s'han anat succint a Catalunya: “Jo em quedo amb la font, i no amb les interpretacions”, reblava. La tesi dels populars és que no es pot confondre la contundència que sovint usa Aznar en els seus discursos amb una dissidència cap als postulats de Rajoy.
El que sí és cert és que la direcció pensa que documents com per exemple el de les 20 preguntes de la FAES o les aparicions d'Aznar –on habitualment s'expressa de manera irada– distorsionen la tàctica de l'inquilí de La Moncloa d'alternar els silencis i el menysteniment amb l'amenaça més o menys subtil.
