Política

L'Estat reclama saber quants empleats tenen els ens catalans i quant cobren

Es tem que es pretengui la igualació salarial a les administracions en totes les regions

Avisa que la llei local limita dedicacions exclusives i personal eventual

Intranquil·litat a les administracions. Tots els ens catalans han rebut o rebran una carta del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques signada el 30 de gener en què els insta a informar-los del nombre de treballadors que hi ha en aquella administració i quant cobren. És una de les previsions de la llei d'estabilitat pressupostària i financera de l'Estat i reclama saber dades dels efectius i classes de personal, retribucions individualitzades dels diferents llocs de treball del personal funcionari, laboral i de confiança. No només de l'administració general, sinó també dels que presten serveis en els sectors d'educació, sanitat, justícia i seguretat. Això significa també les universitats dependents de les comunitats autònomes. Es dóna com a termini per donar la informació des del 15 de març fins al 30 d'abril.

En el cas dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions, la carta hi afegeix una altra variable: les previsions de la llei de l'administració local aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy. En aquest sentit, recorda que la nova norma estatal posa límits als càrrecs públics amb dedicació exclusiva i límits per al nombre de personal eventual que es pot contractar. Això, a banda d'imposar un nou règim retributiu per a alcaldes i regidors.

Aquestes peticions per part de l'Estat han generat intranquil·litat en diversos sectors. Algunes seccions sindicals temen que això serveixi per matar les negociacions col·lectives dels treballadors i que les retribucions es fixin per decret o a través dels pressupostos generals de l'Estat. A més, també podria significar una harmonització de les taules salarials a tot el territori espanyol. En les administracions, els sous no són mimètics en regions com Castella-la Manxa o Extremadura i d'altres com podria ser el cas de Catalunya.

Fonts del Departament de Governació van explicar que la Generalitat trametrà la informació, però que, per exemple, les retribucions es facilitaran per categories i grups de treball. En cap cas es farà de forma nominal. “No donarem noms i cognoms, això és clar”, van informar les mateixes fonts, que entenen que la petició d'informació a priori només hauria de significar una comparació entre els diferents territoris.

El PP de Castelldefels, obligat a portar Rajoy al TC

Situació insòlita a Castelldefels després del ple d'ahir a la nit. L'alcalde del PP, Manuel Reyes, haurà de portar el govern de Mariano Rajoy al Tribunal Constitucional per intentar aturar la llei estatal de l'administració local. El PP governa en minoria a Castelldefels i la resta de grups es van conjurar per presentar la moció tipus que van acordar tots els partits a l'oposició al Congrés a principi de mes a Madrid perquè els ajuntaments presentin un conflicte de competències al TC. Per poder interposar el recurs cal que l'assumeixin una setena part dels ajuntaments de l'Estat i que representin una població de 7,6 milions. Això és el que van fer ICV-EUiA, PSC, CiU, el grup mixt i AVVIC a Castelldefels, deixant sol el PP i, per tant, obligant Reyes a presentar el recurs. A banda de Castelldefels, la moció també es va aprovar ahir al ple de la Diputació de Barcelona, amb el vot favorable de tots els grups tret del PP. El portaveu de CiU, Joan Carles Garcia Cañizares, va insistir que les diputacions no han de fer de fiscalitzadors, ni prendre competències als ajuntaments, i hi va afegir: “No volem fer res que no demanin els ens locals.” ERC i el PSC també van criticar la invasió competencial de la llei.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.