“L'Estat espanyol actual és inservible”

No veig com poden impedir-ho. L'agenda catalana està perfectament definida. Té la fortalesa de la força democràtica. En l'era democràtica ningú pot guanyar un procés polític negant la democràcia. El procés català es fonamenta en la raó de la democràcia, i això el fa imparable.

Vol dir que ens poden portar a un carreró sense sortida legal? És possible. Però si seguim acumulant forces no podran posar portes al camp. En democràcia, enviar una nació a l'espai sideral no sembla factible. Estem acumulant forces. La convicció d'una gran part de la societat civil i de la política faran possible expressar la nostra voluntat. Això sí, hem de demostrar que som capaços d'estar inequívocament units. Democràcia i unitat són la força de Catalunya.

Jeràrquic i autoritari com sempre. Té un pla de liquidació de l'estat de les autonomies, i també d'una Catalunya autogovernada. A Espanya avui només circulen dues idees. La primera és la que expressa l'Estat, que implica liquidar l'estat de les autonomies i tornar a l'any 1977. I la segona és la catalana. Estem dient que l'Estat espanyol actual és inservible i que trobem inajornable materialitzar un estat diferent del que hem tingut fins ara.

No. L'Estat nega i no escolta; no és inclusiu, no accepta la pluralitat i no és eficient. No defensa els nostres interessos, no inclou els nostres anhels i és profundament ineficient. Se'm fa impossible pensar, com el catalanisme històric, que es pot transformar Espanya des de dins. Les elits que dominen l'Estat no volen que sigui transformat.

No a la democràcia, sí a la por. És l'argument clàssic de la política estatal. En lloc de raonar, espantar. Forma part del problema de fons de sempre. Els discursos que ha fet l'Estat espanyol respecte de Catalunya sempre han tingut la negació i la por com a arguments principals.

S'ha de fer. Tal com diu el president, els líders polítics i el Parlament. Perquè és l'única expressió de democràcia.

Cada cosa al seu moment. No podem fer passos en fals, ni ens podem aventurar més del compte. Ara toca la unitat de la societat civil i la política, del catalanisme que ha deixat enrere la subordinació a la política espanyola, a favor de convertir el 9 de novembre en una celebració de llibertat i democràcia.

Ens convé combinar dues coses. Mostrar en grau superlatiu, en totes les ocasions, la voluntat unitària. En les eleccions europees és bo que hi hagi el màxim d'unitat possible. És un missatge molt positiu per a la societat espanyola i europea, i també per als catalans. Com a segona cosa, és fonamental que ens posem d'acord en el fet que el debat social és irresoluble sense resoldre el debat nacional. Resoldre el malestar social és impossible sense un estat eficient. Ens cal un estat propi i eficient per afrontar les dificultats socials que genera la crisi i determinades polítiques globals impulsades pels mercats internacionals. Una de les grans trampes ideològiques en què alguns volen que caiguem és una baralla irreal entre debat nacional i debat social. Entenguem-ho. Si no tenim instruments polítics, la ciutadania patirà. Aquest és el fons real del nostre plantejament: pretenem construir un estat eficient perquè ja hem abandonat l'esperança que l'Estat espanyol respongui a res del que necessitem.

És un símptoma no positiu. Hauria estat bé i crec que és una exigència del moment. Però bé, és un petit entrebanc que superarem.

Sóc uns dels membres del govern amb menys vincle orgànic i puc dir amb tota claredat que el govern està cohesionat. És un dels grans mèrits del president Mas; en un moment tan complicat, té la força i l'habilitat de mantenir i desplegar un govern cohesionat. En relació amb les terceres vies, em costa saber què vol dir tercera via...

Només sóc capaç d'imaginar dos escenaris. Un és el que proposa Catalunya. El segon, el que ens proposa l'Estat. Ens proposa tirar enrere. Sense matisos. Un tercer escenari no el veig i no sé d'on pot sortir. L'anomenada tercera via actual és infinitament més indefinida que allò que al seu moment havia proposat Pasqual Maragall. Va quedar liquidada l'any 2007. On són les cares i les idees que han de portar aquesta tercera via? És un enunciat, una intenció, una idea genèrica. Però no vol dir res. No sabem què és. Si és una actitud de diàleg, no hi ha problema; els catalans hem dialogat sempre.

Sí, hi ha un trencament emocional amb l'Estat. Ens en malfiem i considerem que no ha volgut incloure els catalans, i no ha defensat la nostra identitat, la nostra prosperitat ni el nostre benestar. No crec, però, que hi hagi trencament emocional amb Espanya. La majoria seguim considerant la societat espanyola perfectament amistosa, amical i fraterna. I tenim una alta consideració de la cultura espanyola i de la llengua castellana.

És la gota que fa vessar el got. Pertanyo a una generació que es va creure el 1978 que era possible transformar Espanya des de dins. La sentència de l'Estatut va posar el punt final. Va convertir el TC en una insòlita tercera cambra. Va trencar el consens del 78.

Sincerament, així ho penso. Quan l'Estat posi fi a la seva obsessió de convertir Catalunya en el boc expiatori de tots els mals, les relacions seran millors.

El catalanisme no ha estat mai excloent. Catalunya s'ha fet d'agregacions. Mai ha exclòs per raons de llengua ni de cultura, i la societat que tenim n'és la prova.

L'estratègia de dividir Catalunya està condemnada al fracàs. La societat actual s'ha fet justament des de la voluntat de tots d'integrar les diferències i de conviure plegats.

Avui és un concepte abstracte sense concreció. Quina Espanya proposa? Qui el defensa? Què canviaria? Com? Algú ho sap? Retòrica. El socialisme espanyol està anys enrere respecte al que deia Pasqual Maragall fa deu anys. Algú creu de veritat en el federalisme? Que ens convenci. No ho tindrà fàcil. Fins i tot Valentí Almirall dubto que el veiés viable.

Parteixo de la base que la societat catalana, en bona part, és socialdemòcrata. És una socialdemocràcia fraccionada, sense partit polític exclusiu. Més de mig milió de ciutadans van deixar de votar el PSC no fa gaire. Una part està a CDC, una altra a ERC, alguns encara al PSC. Molts enlloc. El nucli dirigent del PSC s'ha anat tancant i avui la tradició socialdemòcrata catalanista està sense organitzar. La direcció socialista ha triat una direcció difícil d'entendre. No sembla guiada pels interessos de la societat catalana, sembla condicionada pels vincles amb el PSOE i una idea d'Espanya contrària a les necessitats dels catalans.

Bé, no és el partit articulador i central que va ser. Va fer una funció de ròtula molt vàlida. Avui per a molta gent ha deixat de ser una eina útil d'expressió política i transformació de la realitat. Vist en perspectiva, no ha sabut afrontar la crisi de la socialdemocràcia, no ha tingut recepta davant la crisi econòmica, en el moment de governar no va saber crear empatia amb la societat i es va acabar aviat. Encara manté massa prejudicis sobre la identitat. Massa coses alhora.

No estic gaire convençut que aquest gest aporti res al procés general. Al meu parer, hauria d'haver estat més ampli, per donar-hi significació política.

Hi dono valor com a proposta cívica, però penso que el que determinarà el calendari serà el lideratge de la política.

La política catalana ha d'aprendre a pensar en termes d'homes i de dones d'estat. És això el que exigeix qualsevol decisió transcendent. Sincerament, penso que el president Mas és un polític amb atributs d'home d'estat i jugarà un paper clau en aquest procés. És evident que, perquè tot plegat acabi, més persones hauran de fer aquest mateix rol.

Al meu parer, està fent les coses bé.

Res del que s'està dient em sembla forassenyat. Però és important que situem la prioritat en el fet d'aconseguir allò que compartim una gran majoria: votar el primer dels sís.

Sí. No veig cap altra solució que un estat plenament sobirà. Amb moltes interdependències amb Europa i amb moltes volgudes i fraternals relacions amb l'Estat espanyol. Vull un estat eficient, orientat al benestar, a la prosperitat econòmica, i al servei d'una societat culta i cívica.

Sí. Una cosa és el que han de dir els mandataris. Tot canviarà en l'instant C, en el moment del canvi.