Política

Ferran Mascarell

Conseller de Cultura de la Generalitat

“L'Estat espanyol actual és inservible”

“El procés català es fonamenta en la raó de la democràcia, i això el fa imparable”

“Ara toca la unitat de la societat civil i la política a favor de fer del 9-N una celebració de llibertat i democràcia”

Votaré sí i sí. Cal un estat plenament sobirà amb interdependències amb Europa i amb l'Estat espanyol
La direcció socialista ha triat una direcció difícil d'entendre. No sembla guiada pels interessos de la societat catalana
Una llista unitària per a les eleccions europees hauria estat bé i crec que
és una exigència
del moment

El conseller de Cultura analitza la situació d'un país en què la política i l'economia dominen el discurs d'un moment històric.

Mas diu que posarà les urnes. Arribarem a votar el 9-N?
No veig com poden impedir-ho. L'agenda catalana està perfectament definida. Té la fortalesa de la força democràtica. En l'era democràtica ningú pot guanyar un procés polític negant la democràcia. El procés català es fonamenta en la raó de la democràcia, i això el fa imparable.
La decisió en últim terme la té el govern espanyol, que portarà la llei de consultes al TC.
Vol dir que ens poden portar a un carreró sense sortida legal? És possible. Però si seguim acumulant forces no podran posar portes al camp. En democràcia, enviar una nació a l'espai sideral no sembla factible. Estem acumulant forces. La convicció d'una gran part de la societat civil i de la política faran possible expressar la nostra voluntat. Això sí, hem de demostrar que som capaços d'estar inequívocament units. Democràcia i unitat són la força de Catalunya.
Com veu el govern espanyol?
Jeràrquic i autoritari com sempre. Té un pla de liquidació de l'estat de les autonomies, i també d'una Catalunya autogovernada. A Espanya avui només circulen dues idees. La primera és la que expressa l'Estat, que implica liquidar l'estat de les autonomies i tornar a l'any 1977. I la segona és la catalana. Estem dient que l'Estat espanyol actual és inservible i que trobem inajornable materialitzar un estat diferent del que hem tingut fins ara.
És realista pensar que aquest segon pla és possible dins de l'Estat espanyol?
No. L'Estat nega i no escolta; no és inclusiu, no accepta la pluralitat i no és eficient. No defensa els nostres interessos, no inclou els nostres anhels i és profundament ineficient. Se'm fa impossible pensar, com el catalanisme històric, que es pot transformar Espanya des de dins. Les elits que dominen l'Estat no volen que sigui transformat.
No hi ha contradicció en un govern que nega la consulta i, alhora, ja fa campanya pel no, com Margallo?
No a la democràcia, sí a la por. És l'argument clàssic de la política estatal. En lloc de raonar, espantar. Forma part del problema de fons de sempre. Els discursos que ha fet l'Estat espanyol respecte de Catalunya sempre han tingut la negació i la por com a arguments principals.
I si no es pot fer consulta?
S'ha de fer. Tal com diu el president, els líders polítics i el Parlament. Perquè és l'única expressió de democràcia.
I les opcions de plebiscitàries o declaració unilateral?
Cada cosa al seu moment. No podem fer passos en fals, ni ens podem aventurar més del compte. Ara toca la unitat de la societat civil i la política, del catalanisme que ha deixat enrere la subordinació a la política espanyola, a favor de convertir el 9 de novembre en una celebració de llibertat i democràcia.
La unitat que es va veure el 12 de desembre quan es va anunciar la data i la pregunta, la veu en el dia a dia?
Ens convé combinar dues coses. Mostrar en grau superlatiu, en totes les ocasions, la voluntat unitària. En les eleccions europees és bo que hi hagi el màxim d'unitat possible. És un missatge molt positiu per a la societat espanyola i europea, i també per als catalans. Com a segona cosa, és fonamental que ens posem d'acord en el fet que el debat social és irresoluble sense resoldre el debat nacional. Resoldre el malestar social és impossible sense un estat eficient. Ens cal un estat propi i eficient per afrontar les dificultats socials que genera la crisi i determinades polítiques globals impulsades pels mercats internacionals. Una de les grans trampes ideològiques en què alguns volen que caiguem és una baralla irreal entre debat nacional i debat social. Entenguem-ho. Si no tenim instruments polítics, la ciutadania patirà. Aquest és el fons real del nostre plantejament: pretenem construir un estat eficient perquè ja hem abandonat l'esperança que l'Estat espanyol respongui a res del que necessitem.
És un fracàs, doncs, que no hi hagi hagut llista unitària en les eleccions europees?
És un símptoma no positiu. Hauria estat bé i crec que és una exigència del moment. Però bé, és un petit entrebanc que superarem.
Vostè destaca la unitat de la societat civil i els partits. I el govern? Està prou cohesionat per afrontar cants de sirena de terceres vies?
Sóc uns dels membres del govern amb menys vincle orgànic i puc dir amb tota claredat que el govern està cohesionat. És un dels grans mèrits del president Mas; en un moment tan complicat, té la força i l'habilitat de mantenir i desplegar un govern cohesionat. En relació amb les terceres vies, em costa saber què vol dir tercera via...
Hi ha la possibilitat que d'aquí al 9 de novembre sorgeixin algunes propostes des de Madrid per evitar la consulta?
Només sóc capaç d'imaginar dos escenaris. Un és el que proposa Catalunya. El segon, el que ens proposa l'Estat. Ens proposa tirar enrere. Sense matisos. Un tercer escenari no el veig i no sé d'on pot sortir. L'anomenada tercera via actual és infinitament més indefinida que allò que al seu moment havia proposat Pasqual Maragall. Va quedar liquidada l'any 2007. On són les cares i les idees que han de portar aquesta tercera via? És un enunciat, una intenció, una idea genèrica. Però no vol dir res. No sabem què és. Si és una actitud de diàleg, no hi ha problema; els catalans hem dialogat sempre.
Hi ha un trencament emocional amb l'Estat, sobretot els últims dos anys, amb l'onada de menyspreu del discurs de la por?
Sí, hi ha un trencament emocional amb l'Estat. Ens en malfiem i considerem que no ha volgut incloure els catalans, i no ha defensat la nostra identitat, la nostra prosperitat ni el nostre benestar. No crec, però, que hi hagi trencament emocional amb Espanya. La majoria seguim considerant la societat espanyola perfectament amistosa, amical i fraterna. I tenim una alta consideració de la cultura espanyola i de la llengua castellana.
La sentència de l'Estatut fa evident que cal un estat propi?
És la gota que fa vessar el got. Pertanyo a una generació que es va creure el 1978 que era possible transformar Espanya des de dins. La sentència de l'Estatut va posar el punt final. Va convertir el TC en una insòlita tercera cambra. Va trencar el consens del 78.
Ens anirà millor el diàleg d'estat a estat?
Sincerament, així ho penso. Quan l'Estat posi fi a la seva obsessió de convertir Catalunya en el boc expiatori de tots els mals, les relacions seran millors.
Exemples com el de Súmate demostren que el catalanisme té una gran permeabilitat?
El catalanisme no ha estat mai excloent. Catalunya s'ha fet d'agregacions. Mai ha exclòs per raons de llengua ni de cultura, i la societat que tenim n'és la prova.
És la clau per lluitar contra l'estratègia de la confrontació a què juguen alguns partits?
L'estratègia de dividir Catalunya està condemnada al fracàs. La societat actual s'ha fet justament des de la voluntat de tots d'integrar les diferències i de conviure plegats.
Vostè ve del PSC. L'aposta actual d'aquest partit pel federalisme va quedar també enterrada el 2010?
Avui és un concepte abstracte sense concreció. Quina Espanya proposa? Qui el defensa? Què canviaria? Com? Algú ho sap? Retòrica. El socialisme espanyol està anys enrere respecte al que deia Pasqual Maragall fa deu anys. Algú creu de veritat en el federalisme? Que ens convenci. No ho tindrà fàcil. Fins i tot Valentí Almirall dubto que el veiés viable.
Com veu el PSC?
Parteixo de la base que la societat catalana, en bona part, és socialdemòcrata. És una socialdemocràcia fraccionada, sense partit polític exclusiu. Més de mig milió de ciutadans van deixar de votar el PSC no fa gaire. Una part està a CDC, una altra a ERC, alguns encara al PSC. Molts enlloc. El nucli dirigent del PSC s'ha anat tancant i avui la tradició socialdemòcrata catalanista està sense organitzar. La direcció socialista ha triat una direcció difícil d'entendre. No sembla guiada pels interessos de la societat catalana, sembla condicionada pels vincles amb el PSOE i una idea d'Espanya contrària a les necessitats dels catalans.
Ha deixat de ser una eina útil?
Bé, no és el partit articulador i central que va ser. Va fer una funció de ròtula molt vàlida. Avui per a molta gent ha deixat de ser una eina útil d'expressió política i transformació de la realitat. Vist en perspectiva, no ha sabut afrontar la crisi de la socialdemocràcia, no ha tingut recepta davant la crisi econòmica, en el moment de governar no va saber crear empatia amb la societat i es va acabar aviat. Encara manté massa prejudicis sobre la identitat. Massa coses alhora.
Com valora el fitxatge d'Ernest Maragall per part d'ERC?
No estic gaire convençut que aquest gest aporti res al procés general. Al meu parer, hauria d'haver estat més ampli, per donar-hi significació política.
L'ANC situa la independència per Sant Jordi del 2015.
Hi dono valor com a proposta cívica, però penso que el que determinarà el calendari serà el lideratge de la política.
Mas serà qui culminarà aquest procés?
La política catalana ha d'aprendre a pensar en termes d'homes i de dones d'estat. És això el que exigeix qualsevol decisió transcendent. Sincerament, penso que el president Mas és un polític amb atributs d'home d'estat i jugarà un paper clau en aquest procés. És evident que, perquè tot plegat acabi, més persones hauran de fer aquest mateix rol.
El cap de l'oposició està fent aquest paper d'home d'estat?
Al meu parer, està fent les coses bé.
Se sentiria còmode en l'escenari de plebiscitàries o declaració unilateral?
Res del que s'està dient em sembla forassenyat. Però és important que situem la prioritat en el fet d'aconseguir allò que compartim una gran majoria: votar el primer dels sís.
I el segon sí? Votarà sí i sí?
Sí. No veig cap altra solució que un estat plenament sobirà. Amb moltes interdependències amb Europa i amb moltes volgudes i fraternals relacions amb l'Estat espanyol. Vull un estat eficient, orientat al benestar, a la prosperitat econòmica, i al servei d'una societat culta i cívica.
El procés s'entén a Europa?
Sí. Una cosa és el que han de dir els mandataris. Tot canviarà en l'instant C, en el moment del canvi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia