Política

Manual d'ús per al 8 d'abril

El Congrés afronta demà el debat de tràmit sobre la petició de transferència de competències en referèndums

El previsible rebuig no n'atura la convocatòria

Les competències en trànsit es van traspassar per
la via del 150.2

Un dia que podria ser històric, però en què les esperances d'èxit són nul·les. El Congrés dels Diputats debat demà, a partir de les quatre de la tarda, la petició del Parlament de Catalunya perquè se li transfereixin les competències sobre els referèndums i així poder celebrar, de manera acordada amb l'Estat, la consulta independentista del 9 de novembre. Com s'estructurarà el debat? Què s'hi demanarà? Hi ha antecedents d'una demanda similar? Les respostes, en el decàleg següent.

1 Què es debatrà?

El Congrés tenia plantejades damunt la taula quatre peticions perquè la Generalitat assumeixi les competències en la celebració de referèndums, en mans de l'Estat segons la Constitució espanyola. La que es debat demà és la que es va aprovar en el ple de la cambra catalana el 16 de gener passat amb els vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i els tres diputats díscols del PSC. La resta del grup socialista, el PP i Ciutadans hi van votar en contra, mentre que els tres representants de la CUP es van abstenir perquè no creuen en la via espanyola. Concretament es demana “que es delegui a la Generalitat la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya”. Això utilitzant la via de l'article 150.2 de la Constitució.

2 De quant temps es disposa?

Cadascun dels tres grups que defensaran la proposta –CiU, ERC i ICV– tindran deu minuts per exposar els seus arguments, el doble del que és habitual. A partir d'aquí, cada grup parlamentari fixarà la seva posició en torns de vint minuts. Això sí, el govern del PP podrà intervenir en qualsevol moment de la sessió i abans de començar es llegirà l'escrit que fa unes setmanes va registrar l'executiu de Rajoy en què exposava que la petició del Parlament no es pot acceptar perquè Catalunya no pot decidir unilateralment el seu futur. Els tres partits van entrar cadascun al Congrés el mateix text per assegurar-se un procediment paral·lel més ràpid si la tramitació de la demanda del Parlament s'hagués dilatat. Aquestes tres propostes no es debatran perquè la setmana passada CiU, ERC i ICV van acceptar retirar les “còpies de seguretat” de la petició del Parlament.

3 Per què es fa el 8 d'abril?

Els partits estaven molt interessats que el debat sobre el futur de Catalunya se celebrés abans d'entrar en la campanya de les eleccions europees, que es faran el 25 de maig. Sobretot perquè la discussió sobiranista no enterbolís la campanya, tot i que a ningú se li escapa que serà un tema recurrent per a totes les formacions que es presenten als comicis. Per poder encaixar la petició catalana en l'ordre del dia, s'han retirat altres propostes, i més per la inactivitat al Congrés que hi va haver a finals de març, perquè es van decretar tres dies de dol per la mort de l'expresident del govern espanyol Adolfo Suárez.

4 Hi ha algun precedent?

Sí. L'article 150.2 de la Constitució estableix que “l'Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents a matèries de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació”. Però les vegades que s'ha arribat a aplicar es poden comptar amb un sol dit: va ser l'any 1996, quan l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, negociava amb el seu homòleg a Madrid, José María Aznar, el seu suport al govern espanyol. Un dels punts de l'anomenat pacte del Majestic va ser el traspàs de les competències en matèria de trànsit a la Generalitat, és a dir, als Mossos d'Esquadra. Mai abans s'havia accedit a aplicar-lo, tot i que Pujol també ho va intentar amb un govern del PSOE presidit per Felipe González. La causa de l'escassa aplicació que s'ha fet de l'article és política, ja que tots els governs han estat reticents a fer-la servir perquè consideren que seria com mutilar l'Estat espanyol.

5 Quins ponents hi intervindran?

El Parlament de Catalunya ha designat Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) per defensar la proposta. La CUP no hi serà, tot i ser partidària de la independència, perquè considera que a Madrid no se li ha de demanar res. Ciutadans ha demanat intervenir en el debat com la part del Parlament català que no dóna suport a la consulta, però la petició s'ha desestimat. Pel que fa al PP i al PSC, intervindran diputats dels grups parlamentaris a Madrid. Es compta que per part del PSOE serà Alfredo Pérez Rubalcaba qui parlarà, i ahir María Dolores de Cospedal va donar per fet ahir que també ho farà Mariano Rajoy. El govern pot intervenir en qualsevol moment de la sessió i tant temps com vulgui.

6 Quins seran els arguments?

Els partits catalans bàsicament aniran a defensar el dret a decidir del poble català. No serà tant un debat centrat en com s'ha de convocar la consulta, sinó en la voluntat de la societat catalana de ser consultada. Alguns grups com ICV ja han anunciat que no pensen parlar de referèndum, sinó de democràcia i de com es pot argumentar que es prohibeixi posar urnes perquè la gent voti. Aquesta serà l'argumentació bàsica de les formacions sobiranistes, que deixaran en un segon terme aspectes com l'econòmic. Previsiblement, el PSOE advocarà pel seu model federalista de trobar un nou encaix de Catalunya dins una nova concepció d'Estat espanyol, però demanarà gestos del govern envers el país català. D'independència o de consulta, però, no en volen ni sentir a parlar. Com el PP, que bàsicament argumentarà la indivisibilitat d'Espanya, que una consulta d'aquest tipus no la preveu la Constitució, que és il·legal i que, si es fes, s'hauria de consultar tots els espanyols i no només els catalans. De tota manera, el bloc unionista del PP no sembla tan sòlid després que la sucursal catalana del partit hagi pressionat la direcció nacional perquè almenys s'ofereixi un finançament singular a Catalunya. Tant el PSOE com el PP només estan disposats a oferir “diàleg”, però sense cap traducció concreta.

7 Per què no va Mas a Madrid?

El president Artur Mas ja ha deixat clar que no serà al Congrés i que es pronunciarà públicament en acabar, previsiblement l'endemà. “El 8 d'abril és una data important, no tant pel resultat de la votació, sinó pel que es dirà”, va concloure fa uns dies el conseller Homs, que va defensar l'absència de Mas a Madrid al·legant que el procés català respon al mandat de la societat, que va decidir que els protagonismes siguin repartits a l'hemicicle. Per tant, el govern considera que és als parlamentaris que els pertoca el protagonisme en aquest cas.

8 Quins partits

hi aniran?

Tot i que el president no hi serà, el govern enviarà a Madrid el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el de Presidència, Francesc Homs. A banda, una vintena de diputats de CiU també faran el viatge –pagant-se'l ells–. Pel que fa a la resta de partits, se sap que el cap d'ERC, Oriol Junqueras, tampoc viatjarà a Madrid, però hi aniran gairebé tots els diputats. El líder del PSC, Pere Navarro, sí que ha confirmat que serà a la tribuna dels convidats del Congrés. També membres del corrent crític del PSC Avancem, com ara Fabián Mohedano, Glòria Plana i Jordi del Rio, volen ser-hi per donar suport al dret a decidir tal com, recorden, portaven els socialistes en el programa electoral.

9 Hi haurà societat civil?

De l'ANC no hi anirà cap representant perquè es considera que és un simple tràmit el resultat del qual és conegut de sobres. Pel que fa a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), hi anirà una delegació encapçalada pel president, Josep Maria Vila d'Abadal, i en la qual també hi haurà els alcaldes d'Olot, Montblanc, Balaguer, Flix, Port de la Selva i Ripoll. Per part d'Òmnium Cultural, hi haurà la presidenta, Muriel Casals.

10 I a partir d'ara, què?

El govern català no abandona el pla de fer la consulta el 9 de novembre, independentment del debat a Madrid. És més, considera que aquest és un formalisme que s'havia de complir, sobretot perquè no sigui dit que Catalunya no ha fet la petició i es vegi que ha estat l'Estat el que ha tancat la porta a tota negociació. El full de ruta és convocar el referèndum igualment amb la llei de consultes no referendàries, que s'està tramitant a la cambra catalana. En entrar en vigor la llei, Mas signaria a mitjan setembre la convocatòria de la consulta. S'espera que l'Estat la impugni, amb la qual cosa la llei quedaria suspesa cinc mesos, però el decret estaria signat, i així Mas es convertiria en el primer president català a convocar un referèndum d'autodeterminació. L'última opció que preveu l'executiu és la convocatòria d'eleccions plebiscitàries i la posterior declaració unilateral d'independència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.