Política

L'Octubre custodiarà la senyera preautonòmica que onejava a la Generalitat

El primer president del Consell Preautonòmic, Josep Lluís Albinyana, l'ha donada a l'Institut Joan Fuster

L'exmagistrat, que l'ha guardada durant més de trenta anys en sa casa, vol que siga un element que il·lumine el futur dels valencians

El primer president del Consell Preautonòmic, Josep Lluís Albinyana, ha cedit davant notari la bandera quadribarrada amb l'escut del Consell que va onejar al palau de la Generalitat valenciana “durant nou mesos d'esperança” –entre el 24 d'abril de 1979 i el 22 de desembre del mateix any–. La senyera queda custodiada, a partir d'ara, a la seu de l'Institut Joan Fuster, al Centre Octubre de Cultura Contemporània, on s'exhibirà de manera “digna i pública” abans del 9 d'Octubre, segons ha explicat el seu president Eliseu Climent, en un acte senzill, que per desig d'Albinyana no ha sigut públic.

El també president d'honor d'Acció Cultural ha subratllat que aquesta senyera representava aleshores “la recuperació –no plena– de les institucions d'autogovern” i que no es tracta d'“arqueologia”. “És un símbol d'esperança que està més present que mai al País València, i representa la nostra lluita per la descastellanització d'aquest país”, ha insistit. Climent ha agraït la donació d'Albinyana, emmarcada en la celebració de la diada del 25 d'Abril, que recorda la derrota de les tropes austracistes en la batalla d'Almansa i que el president d'ACPV ha relacionat amb la nombrosa participació dels valencians en la defensa de Barcelona en 1714. “Albinyana va tindre la precaució de guardar aquell símbol que ara retorna al seu país i a la seua gent”, ha expressat.

Símbol d'esperança

En el mateix sentit s'ha pronunciat el primer president d'allò que encara no era ni Generalitat valenciana ni Comunitat Valenciana. “L'únic mèrit meu és que vaig guardar la senyera. I ara la cedisc perquè la meua voluntat és que servisca d'element de transmissió, que siga un instrument que il·lumine el futur dels nostres joves . Que puguem ensenyar-los la vertadera història del nostre país”, ha explicat tot recordant que històricament “els vencedors condemnen els que consideren vençuts al silenci”.

L'exmagistrat ha explicat que ha guardat la senyera a casa des d'aquell 1979, de la qual sols tenia coneixement la seua família i que, precisament pel seu càrrec institucional –exercit fins al maig passat–, no havia volgut donar-la. “No volia que es lligara la bandera amb el meu càrrec”, ha argumentat. L'expresident també ha dit que l'únic lloc on podia depositar-la era a l'Institut Joan Fuster, ja que “aquest país no es pot explicar sense el millor intel·lectual que hem tingut”. Preguntat sobre per què no ha volgut cedir-la a la Generalitat, Albinyana s'ha mostrat contundent. “No he volgut cedir-la a la Generalitat perquè una cosa és la història del Consell i una altra la de la Comunitat Valenciana i no hi ha continuïtat entre l'una i l'altra”, ha afirmat.

L'exmagistrat ha explicat que van ser les secretàries de Presidència les que van cosir la senyera, ja que no trobaven proveïdors i que aquesta no va patir cap atac “perquè estava molt alta”. Diferent sort van tindre la que penjava a la porta de la Generalitat, que va ser víctima d'algun incident i la de l'Ajuntament de València, que va ser cremada quan Ricard Pérez Casado era alcalde de la ciutat. En aquest sentit, Climent ha assegurat que hi ha persones que es dedicaven a cremar banderes per 30.000 pessetes.

Albinyana, però, no ha pogut recordar el nom de l'ordenança que l'endemà de presentar la seua dimissió del càrrec va despenjar la senyera i li la va regalar. “Va ser un gest molt entranyable, un gest de futur que ara vull dedicar especialment als nostres joves”, va indicat l'expresident.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.