Política

anàlisi

Un pont que trontolla

El govern espanyol i el PSOE es mantenen expectants davant d'un eventual pas enrere de Duran i Lleida

Per molts dirigents espanyols, Josep Antoni Duran i Lleida és un dels principals interlocutors que Madrid té amb CiU i un eventual pas enrere del secretari general suposaria dinamitar un dels pocs ponts de diàleg que es mantenen dempeus. Es per això que la informació sobre una hipotètica ruptura entre Unió i CDC neguiteja a polítics estatals, si bé tothom procura mostrar la màxima cautela a l'espera que sigui el mateix Duran qui faci públics els seus plans. Així que el primer impacte ha estat el de fer-li arribar lloances o bé mantenir un silenci expectant, no fos cas que tot plegat quedés en la reflexió en veu alta que apuntava Joana Ortega. Així, mentre el PSOE, a través del secretari d'organització, Óscar López, destacava el caràcter dialogant de Duran i incidia que cal tenir-lo com a “aliat”, des del PP el president del Congrés, Jesús Posada –una veu que sovint va per lliure– va qualificar de “cop dur” la possibilitat que deixés de ser portaveu de CiU. Per això encoratjava Artur Mas a “reflexionar seriosament” sobre què és el que està passant perquè Duran es plantegi plegar.

Des de l'executiu espanyol, en canvi, és on es fa més evident aquesta estratègia de deixar passar les hores tot esperant que Duran es pronunciï, mentre alguns ministres com Alberto Ruiz Gallardón o dirigents destacats com ara Miguel Ángel Arias Cañete procuren anar posant el dit a l'ull en la qüestió de l'abstenció de CiU en l'abdicació, un dels elements que haurien acabat de tibar la corda. En tot cas, el que al PP li va bé a Madrid: el desgast del procés sobiranista, quan es trasllada a un escenari electoral català, la ruptura ja no li sembla tan bona.

Al llarg dels darrers dos anys, Duran ha mantingut unes relacions més o menys fluïdes amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i altres membres del govern de Mariano Rajoy, els quals, això sí, sovint han procurat treure suc de les diferències entre el líder d'Unió i Mas. Els contactes no han donat els fruits desitjats, en el benentès que l'executiu popular no mou ni una engruna el full de ruta que tanca la porta a la consulta, alhora que Rajoy tampoc no s'ha estat de menystenir públicament qualsevol proposta per obrir un procés que procuri un “millor encaix” de Catalunya. Tot el contrari, l'afany recentralitzador que exhibeixen els acords del Consell de Ministres ha fet que Duran s'hagi lamentat d'aquesta actitud més d'una vegada.

A la banda socialista, el número dos de CiU sempre ha trobat més receptivitat en el que s'anomena la tercera via. Una posició que ja es veurà cap a un vira davant l'imminent adéu d'Alfredo Pérez Rubalcaba. Duran i el líder del PSOE han procurat exhibir sintonia en assumptes bàsics i no han amagat les seves trobades al Congrés per explorar camins alternatius a una eventual declaració d'independència. Tot i així, el marge que ofereix el PSOE sempre ha estat molt limitat: una tímida reforma constitucional. El topall continua sent el seu no sense matisos al dret a decidir dels catalans.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.