Navarro, un líder minvant
El primer secretari del PSC va entrar al partit als 18 anys penjant cartells en les eleccions del 1978, i a punt de fer els 52 el van triar per al nou PSC
Valorat com a home de consens i diàleg, ara se l'acusa de tou i de manca de lideratge
Pere Navarro (Terrassa, 1959) va aconseguir el lideratge del partit quatre dies abans de complir els 52 anys. Havia arribat al cim des d'un camí que va iniciar als 18 anys penjant propaganda del partit durant les primeres eleccions democràtiques. Casat i amb dues filles, la seva feina al capdavant de l'Ajuntament de Terrassa –va accedir al càrrec el 2002– i el seu tarannà dialogant van captar l'atenció de l'aparell socialista, immers, a finals del 2011, en el relleu del llavors primer secretari i expresident de la Generalitat, José Montilla. Els que van triar aquest biòleg de professió per portar el canvi al PSC no van dubtar llavors que les bones maneres de Navarro contribuirien a guanyar terreny i més quan el llavors alcalde havia superat en totes les eleccions municipals un pes pesant de CiU com el candidat convergent Josep Rull.
Eren temps en què l'aparell socialista encara comptava a centrar el discurs polític a Catalunya en l'eix esquerra-dreta, sense preveure l'onada sobiranista que pocs mesos després passaria per sobre de tots els partits polítics. Van confiar en un home forjat a casa, entre la seu del PSC, on va treballar amb Josep Maria Sala, i l'agrupació local de Terrassa, fins que el 1987 va ser escollit regidor sota les ordres del llavors alcalde, Manuel Royes, a qui finalment va prendre el relleu. Des de l'alcaldia va actuar sempre en un segon pla de la política, però el salt a la secretaria del partit el va catapultar a la primera línia de l'escenari polític. I si en la seva arribada a l'alcaldia va haver de sentir en moltes ocasions, sobretot des de l'oposició, que era tou i li faltava lideratge, com a president del grup parlamentari del PSC i candidat a la Generalitat, el ressò d'aquelles paraules s'ha intensificat fins a perdre la confiança de molts dels seus.
Amb fama de tranquil i amable, el seu tarannà dialogant i de consens no ha trobat forat en un hemicicle en què l'afalac més repetitiu era que millorava en les distàncies curtes. D'oratòria discreta portes enfora, en les últimes setmanes ha estat intentant sargir l'esfilagarsada d'un partit que s'ha vist afectat pel debat nacional però també per la manca de lideratge d'una figura que a poc a poc s'ha anat fent més petita. Si Terrassa el va veure néixer com a polític també aquesta ciutat ha estat testimoni dels últims capítols de la seva trajectòria política que li han comportat més retrets i crítiques.
L'agressió que va rebre d'una exveïna del municipi i la denúncia que el primer secretari en va fer com a conseqüència del procés sobiranista va malmetre la seva imatge política. Els resultats electorals de les europees han donat l'empenta a una figura que va començar a construir el seu lideratge en l'àmbit local però que ha anat minvant, precisament pel poc suport de les agrupacions. Va començar als 18 anys penjant propaganda del partit, als 54 el partit li ha deixat de fer propaganda.
