Política

opinió

Dilema tràgic? Oportunitat feliç

El socialisme català ha d'estar a favor del dret a votar, que vol dir a favor de totes les sensibilitats”

Les convulsions dels darrers anys del socialisme català plantegen tot un seguit d'incògnites que no s'acaben d'abordar. Costa d'identificar les causes, l'origen, de la crisi actual i costa més saber si aquesta crisi, reiterada i inacabable, ha tocat fons o encara hi ha una davallada més profunda en perspectiva. En aquest context apareix com una tasca ingent, potser inassumible, dibuixar alguna perspectiva de futur, una proposta concreta de contingut ideològic i estratègic que serveixi com a pauta per orientar les passes de la sortida de la crisi.

Molt recentment, Pau Luque, a les pàgines d'El País, ha plantejat una qüestió interessant. Segons Luque, el PSC ha navegat amb èxit per la política catalana mentre no li ha calgut prendre partit per una de les seves dues tradicions polítiques. Ara, en canvi, haver de triar entre la tradició “espanyolista” i la tradició “catalanista” situa el PSC en una cruïlla dramàtica: hi perd, faci el que faci. I Luque hi afegeix que el desgast de la marca PSC és degut, en part, al préstec de vots espanyolistes cap a d'altres formacions polítiques més jacobines, mentre que el sector catalanista hauria coquetejat insensatament amb el “nacionalisme tradicional”.

Luque conclou que en aquesta evolució hi perd el PSC s'hi posi com s'hi posi, i hi afegeix que qui també hi perd és Catalunya.

Voldria discutir la tesi de Luque, perquè em sembla atractiva però feblement fonamentada i amb una càrrega de fatalisme que no podem admetre. Crec, en primer lloc, que l'afirmació del decantament del vot cap a posicions més espanyolistes és aventurada i no contrastada per les enquestes. En segon lloc, perquè el coqueteig amb el nacionalisme no ha existit mai, i si en algun moment hi ha hagut la temptació de fer-ho ja hi ha hagut qui s'ha ocupat de decapitar qualsevol intent de deriva nacionalista i, sobretot, de coalició espúria, abominant, una i altra vegada, de l'anomenada sociovergència. En tercer lloc, perquè el debat intern no s'ha plantejat en termes de tradició política espanyolista versus tradició política catalanista; no almenys d'una manera explícita. Així, les acusacions de deriva identitària es feien des de l'oficialisme amb l'argument d'una insuficient política d'esquerres; es deia que érem massa nacionalistes i molt poc d'esquerres. Venuts a la burgesia, vaja. Les dues tradicions enfrontades han estat obrerisme internacionalista o obrerisme espanyolista davant de catalanisme petitburgès. Com que el debat no és aquest, i es pot ser molt d'esquerres i molt catalanista per les mateixes raons, i de forma indestriable, és evident que el dilema no es planteja en els termes de Luque. Hi vull afegir, encara, que el dilema, perdre coses bones bé per una banda o bé per l'altra, situaria el PSC en una posició de lose-lose, quan els actius de la política catalana es plantegen, siguin certs o no, opcions win-win.

Hi ha, és clar, el darrer gran argument. Diu Luque que la frontera, la línia vermella, no és el dret a decidir, perquè es planteja i ha esdevingut l'obligació de decidir. En termes de sortida imperativa, en una sola direcció.

Doncs no. El dret a decidir és la necessitat de situar-se en el nou debat suscitat pel fracàs de les
fórmules possibilistes, inconsistents o merament utòpiques que es deriven del bloqueig i la destrucció del model constitucional pervertit i degradat per la mateixa legalitat constitucional encarnada pel Tribunal Constitucional.

I en la reclamació i exercici d'aquest dret, el socialisme català ha d'estar a favor del dret a votar, que vol dir a favor de totes les sensibilitats del socialisme català i de la societat catalana. Votar, votar lliurement i convertir aquest exercici en la sortida de l'atzucac on ens ha portat una mala gestió del model insuficient de la Transició.

Si queda clar que el PSC està inequívocament a favor del dret a decidir, ningú no li reclamarà que això signifiqui posar en contradicció les seves diverses tradicions polítiques. I si no hi ha dubtes sobre el dret a decidir, el paper de partit d'esquerres, d'alternativa progressista oberta i transversal, recuperarà amb plenitud el seu protagonisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia