8.455 milions, sosté l'Estat
Les balances de Montoro rebaixen el dèficit català al 4% del PIB, quan el govern el xifra entre 11.000 i 15.000 milions
“Catalunya no està injustament tractada”, diu De la Fuente
Ignorar el benefici de la capitalitat situa Madrid com a més perjudicada
Amb set mesos de retard respecte a la data promesa per Mariano Rajoy davant el comitè executiu del PP –“abans que acabi el 2013”, es va comprometre el 10 d'octubre–, el Ministeri d'Hisenda va publicar les seves balances fiscals finalment ahir, a set dies de l'entrevista entre Artur Mas i el president espanyol a La Moncloa. Prenent com a any d'estudi el 2011, les balances fiscals elaborades pel professor Ángel de la Fuente per encàrrec d'Hisenda rebaixen el dèficit català amb l'Estat a 8.455 milions, només el 4% del seu PIB. Una xifra sensiblement inferior als 11.087 milions calculats per la Generalitat seguint un mètode equiparable i molt per sota dels 15.006 milions que arriba a xifrar el govern català guiant-se per l'enfoc que imputa les inversions al lloc on es fan (flux monetari). “Catalunya no està injustament tractada, està bàsicament en la mitjana”, sentencia el professor De la Fuente en vista del càlcul estatal.
L'escenografia era ahir deliberadament asèptica i fins i tot l'inspirador de les balances, el ministre Cristóbal Montoro, va restar absent per no contaminar amb la política el que es vol presentar com un exercici acadèmic. A diferència de les primeres que Pedro Solbes va publicar el 2008 sobre l'any 2005, però, aquestes estan calculades amb un sol mètode, el que persegueix afinar qui és el beneficiari d'una inversió més enllà del lloc on es fa (càrrega-benefici).
Seguint el mètode que reparteix arreu de la pell de brau la despesa militar o dels ministeris per igual i que imputa un 25% del gastat en institucions de Madrid com el Prado, el Teatro Real i la Biblioteca Nacional als ciutadans no madrilenys, el resultat és que la comunitat a priori més perjudicada seria la de Madrid, amb un dèficit de 16.723 milions, el 8,9% del seu PIB i el doble que Catalunya. El problema és que els autors no tenen en compte els beneficis de la capitalitat, com ara tenir la seu dels organismes de l'Estat, la majoria dels seus funcionaris, i la major part de l'Íbex 35.
En el segon lloc de les grans damnificades ja apareix Catalunya amb aquest desfasament de 8.455 milions. “Ells diuen 11.000 i nosaltres 8.000, la diferència no és tanta! Però ells no pengen tots els números amb detall, així que si un dia ho fan potser ens podem asseure plegats i tot”, es permetia ironitzar De la Fuente. I després ja vénen el País Valencià i les Balears, amb uns dèficits de 2.018 i 1.483 milions respectivament. “El saldo de totes elles és negatiu perquè són comunitats riques i paguen més impostos, tenen raó a l'hora de demanar un nou model perquè l'actual és molt dolent però no pel fet d'estar injustament tractades, que no ho estan”, va justificar el professor De la Fuente per apagar la flama del greuge. La realitat de les seves xifres, però, diu que cada català acumula un dèficit de 1.119 euros per càpita amb l'Estat, xifra que xoca amb els 2.697 euros de superàvit que presenta cada extremeny.
Superàvit andalús
En l'altra cara de la moneda, la de les comunitats que hi surten guanyant en el seu saldo amb l'Estat, hi destaca Andalusia, amb un voluminós superàvit de 7.421 milions, el 5,24% del seu PIB. “Publicar-les no és el millor per restablir ponts”, es limitava a dir amb evasives la presidenta andalusa, Susana Díaz. En segon i en tercer lloc hi ha Canàries (4.054 milions) i Castella i Lleó (3.929 milions).
En relació amb el pes de l'economia, però, la gran beneficiada és Extremadura: els 2.991 milions de superàvit suposen el 18% del seu PIB. Conscient de la realitat, el baró extremeny José Antonio Monago sorprenia al març presentant una “balança real” en què denuncia greuges tan aliens com l'energia produïda en sòl extremeny i no consumida pel ciutadà autòcton, o la mà d'obra local que “aporta” a la resta de territoris. La conclusió de De la Fuente, director de Fedea i investigador del CSIC, és nítida: “No tenim la igualtat que seria desitjable i no es compleix el principi constitucional d'igualtat, jo sóc partidari del cafè per a tothom en sentit estricte.”
Després de deixar clar que els saldos amb l'Estat no són el finançament i que no donen dret a res, De la Fuente es va felicitar per un exercici que “no fa ni Alemanya”, obviant que els teutons respecten el principi d'ordinalitat per evitar que una regió solidària quedi per sota de la socorreguda. Segons ell, l'únic llast de les balances existents és que retraten dos anys atípics: el 2005 de la dolça bonança i el 2011 de la crua recessió. A partir ara, però, seran de publicació “recurrent”.
“No aguanta una Catalunya foral”
A pesar de tenir el concert econòmic, les balances fiscals estatals –el seu nom oficial és “comptes públics territorialitzats”– fotografien la realitat dels saldos del País Basc i Navarra amb un Estat espanyol al qual paguen una quota per competències no transferides i prou. I la foto retrata que el País Basc és l'única comunitat rica que té un gran superàvit amb l'Estat: 1.576 milions. Navarra, al seu torn, s'anota 35 milions.
Com indica l'investigador del CSIC Ángel de la Fuente, el secret no està en la gestió, sinó en els privilegis i la no-contribució a la solidaritat. “No cal eliminar el sistema foral, el problema és la llei de la quota, no valorar les competències no assumides com caldria i no contribuir a l'anivellament”, lamenta. “Això aguanta perquè les forals són petites, però si apliques el model a una regió com Catalunya el sistema no ho aguantaria. Amb l'agreujant que l'endemà ho demanaria Madrid, després Balears, després Aragó, i al final ja no en quedarien, de riques”, avisa amb cruesa De la Fuente.
