Política

Guinea Equatorial

La consulta sobiranista de Franco

La pressió de l'ONU va dur el règim a consultar els guineans en referèndum sobre el seu futur polític

Espanya va abandonar Guinea a la seva dissort, va buidar els bancs i va incomplir els acords de transició
Guinea Equatorial
Independència
1968
Sistema de govern
República presidencialista

Francisco Franco va accedir a conèixer l'opinió dels ciutadans de Guinea Equatorial sobre el seu futur polític per mitjà d'un referèndum. La dictadura va permetre el 1963 el que la democràcia del 2014 nega. La pregunta buscava saber quin grau d'autonomia volien els habitants de la colònia. El sí (62,5%) va convertir el territori en una “regió autònoma” espanyola, tret de sortida a l'autogestió de Malabo que conduiria, cinc anys més tard, a la independència total. “Aquesta llibertat oferta per Espanya al vot del poble guineà s'ha complert amb la irreprotxable conducta de la cavallerositat”, recollia la crònica de l'ABC de l'època. Naturalment, l'oferta espanyola al sufragi no responia a cap tarannà democràtic ni a una iniciativa espontània de Madrid per satisfer els anhels d'autogovern dels pobles africans. Formava part del procés de descolonització del continent pivotat per l'ONU. La pressió internacional, i local, va forçar Franco a concedir més autonomia a la Guinea espanyola.

Abans de la independència, el 1968, el país encara va celebrar un altre referèndum, el de la Constitució (va vèncer el sí amb un 64,3%), i les primeres eleccions (que va guanyar Francisco Macías Nguema). Deu dies després, avui fa 46 anys, Guinea esdevenia sobirana i organitzava una cerimònia de traspàs de poders en presència de l'aleshores ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga. La tria d'un 12 d'octubre permetia esborrar del calendari equatoguineà el dia de la Hispanitat per convertir-lo en la festa nacional d'independència. Amb la secessió, Espanya va abandonar Guinea a la seva dissort, va buidarels bancs i va incomplir els acords de transició bilaterals, en matèria econòmica i de seguretat. Era la primera crisi diplomàtica amb l'exmetròpoli, però aquest cop de tu a tu, en pla d'igualtat. Un suposat intent de cop d'estat va servir d'excusa a Macías per desplegar un règim repressor que el 1979 es va encadenar amb la dictadura actual del seu nebot, Teodoro Obiang. (Els interessos econòmics i el suport africà perquè Espanya ocupi un lloc al Consell de Seguretat de l'ONU van empènyer al juny Mariano Rajoy a plantar un sopar de líders europeus –per commemorar el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial– per anar a donar la mà al dictador.) La independència, doncs, no va servir per canviar-ho tot, sinó per obtenir la llibertat de transformar-se en el que els guineans havien conegut: la dictadura.

Francisco Macías i Bonifacio Ondó

L'antihispanista furibund Francisco Macías Nguema, primer president constitucional de Guinea, va vèncer a les urnes el proespanyol Bonifacio Ondó Edu, líder de l'anterior govern autònom. Poc després va començar una repressió sagnant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia