Deu respostes sobre el nou 9-N

Tots els majors de 16 anys, catalans i estrangers, que tinguin en el seu DNI o targeta d'identitat d'estranger (TIE) una adreça d'un municipi a Catalunya. D'aquesta manera, s'amplia el ventall en comparació de l'antiga consulta, en què s'exigia als immigrants comunitaris un any de residència i als extracomunitaris, tres. En el vell 9-N, que basava les seves dades en l'Idescat, tampoc no hi podien participar aquells catalans que vivien a l'Estat espanyol. Ara sí que ho podran fer, sempre que en el DNI hi hagi una adreça de Catalunya. Els residents a l'exterior també podran votar el 9-N, i una de les possibilitats, al marge de la ja explicada del DNI, és que s'hagin inscrit en el registre que es va obrir fa uns quants mesos. Llavors se'n van apuntar 2.547, segons les dades que va aportar Governació. Una tercera opció que tenen és presentar el certificat del padró d'espanyols residents a l'exterior (PERE) i que hi consti com a darrera residència una població catalana.

En tots aquests casos, cal complir una condició indispensable: el DNI ha d'estar vigent i no és vàlid el resguard perquè no hi apareix la fotografia. S'haurà de presentar el dia de la votació, igual que el TIE dels estrangers, que també hauran de portar el passaport corresponent.

Tothom, absolutament tothom, s'haurà d'inscriure en el mateix col·legi electoral abans de votar. Es farà el mateix dia. Els participants hauran de signar un document en què donaran autorització a la Generalitat per fer servir les seves dades, que s'introduiran en un registre informàtic. Per tant, abans del 9-N, no hi haurà cap mena de cens. D'aquesta manera, es pretén evitar que hi hagi problemes legals com podia passar amb la consulta plantejada anteriorment, que estava vetada pel Tribunal Constitucional. En aquell cas es podia infringir la llei de protecció de dades si l'executiu publicava noms i cognoms dels ciutadans.

El govern habilitarà més de 600 punts de votació arreu de Catalunya amb prop de 6.000 meses. Els locals, per evitar conflictes, són propietat de la Generalitat i la immensa majoria són instituts. Els ciutadans hauran de votar al municipi que aparegui en el seu DNI, encara que estiguin empadronats en un altre lloc. La setmana vinent, a través del web i el 012, els interessats podran saber a quin lloc exacte hauran d'anar.

Els catalans a l'exterior podran votar en catorze llocs de diversos països.

En la nova consulta hi haurà més de 250 poblacions on no s'instal·laran col·legis, a diferència de l'antic model, en què es podia votar als 947 municipis –llavors hi havia previstos 2.718 locals i 8.130 meses electorals–. Aquests ciutadans s'hauran de desplaçar a la població més propera on hi hagi institut i el govern està estudiant diverses opcions per facilitar-ho. Una d'aquestes opcions és que els ajuntaments, en col·laboració amb entitats municipalistes, posin autocars a disposició dels seus veïns. Tampoc no es descarta que, en uns quants pobles, es condicioni algun edifici municipal. A hores d'ara Governació n'està ultimant els detalls.

No. Com que no hi ha cens previ, no es podrà votar abans del 9-N.

A partir del 10 de novembre, s'obrirà un període de quinze dies per a tots aquells que no hagin pogut votar el 9-N per motius excepcionals com ara perquè eren fora del país en un viatge programat des de fa temps o perquè estaven hospitalitzats. En tot cas, s'haurà de presentar el justificant i es podrà votar a les set delegacions que té la Generalitat arreu del país: Barcelona, Manresa, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Tremp. Fonts del govern asseguren que no hi haurà un termini d'un mes per poder votar com han insinuat alguns partits. Així mateix, neguen que es pugui posar qualsevol proposta a l'urna com també assenyalava l'oposició. Seria un vot nul. Només valdran les paperetes.

Ahir al migdia es va obrir el període d'inscripció per ser voluntari en la votació del 9-N. L'executiu calcula que en fan falta 20.000 i, en cinc hores, ja s'hi havien apuntat 5.220 persones, que tindran com a tasca ser membres de les meses, tot i que no cobraran. En cadascuna hi haurà tres persones i una en serà el president, com passa en els processos electorals. Els requisits són tenir, com a mínim, 16 anys; haver aconseguit el graduat escolar o un equivalent, i disposar d'un mòbil operatiu durant tota la jornada del 9-N. Els interessats han d'emplenar un formulari en el lloc web www.participa2014.cat , en què se'ls demanarà si tenen disponibilitat per fer de voluntari en una altra comarca que no sigui la seva. També hi haurà d'haver entre 3.000 i 3.500 funcionaris que vetllaran pel bon compliment de la votació i per donar validesa als resultats. Precisament un dels temors del govern amb l'antic 9-N era que es posava en risc els treballadors públics, tenint en compte que el TC havia anul·lat la cita electoral, però ara no hi pot haver represàlies, perquè els empleats es presenten com a voluntaris.

Artur Mas ja va anunciar, quan va presentar aquest pla alternatiu del 9-N, que els resultats es faran públics l'endemà, el 10 de novembre. Tot i això, seran provisionals, perquè encara faltarà el vot dels ciutadans que no han pogut participar en el 9-N. Tot i que habitualment els resultats electorals se saben al cap de poques hores, aquest cop s'ha optat per la prudència. En el referèndum d'Escòcia també es van fer públics l'endemà, encara que els col·legis tancaven més tard, concretament a les deu de la nit, hora escocesa.

Ara per ara, aquesta pregunta no té resposta. El govern espanyol ja ha advertit que avaluarà la legalitat del nou 9-N i actuarà en conseqüència, però Mas s'ha curat en salut i no signarà cap decret com havia fet abans. Tampoc no donarà més detalls sobre l'ancoratge legal i, per tant, La Moncloa i el TC encara no saben què podran impugnar.

El director general dels Mossos, Albert Batlle, va signar ahir una resolució que permetrà activar els agents per formar part d'un dispositiu de seguretat que es prepararà per als dies 8 i 9 de novembre. Aquest document és un tràmit administratiu imprescindible perquè Interior pugui dissenyar un dispositiu a gran escala, com passa en esdeveniments rellevants com ara la Diada o determinades cites esportives. Els sindicats dels Mossos consideren que aquest dispositiu és necessari, però van reclamar al govern que no instrumentalitzi la policia, mentre que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar que els Mossos han de defensar els drets i les llibertats, però també la “legalitat”.