Política

Urnes per a tothom

En el nou 9-N, 941 dels 947 municipis catalans tindran col·legis electorals

Hi haurà 1.258 locals de votació gràcies a la col·laboració dels ajuntaments

Ortega manté que el procés té totes les garanties

El nou 9-N guanya múscul. Un 99,9% de la població té garantit que podrà votar al seu municipi després de l'acord a què han arribat Governació i els ajuntaments per ampliar el nombre de col·legis. En un primer moment, el govern havia previst que hi hagués 576 punts de votació en 251 poblacions, un operatiu que semblava del tot insuficient. Ara aquest dispositiu s'ha reforçat notablement i en 941 dels 947 pobles hi haurà almenys un edifici on els ciutadans podran votar. En total, s'habilitaran 1.258 locals i 6.433 meses amb més de 8.000 urnes preparades. Una altra de les potes bàsiques del 9-N seran els voluntaris, que s'encarregaran de la logística del dia de la votació. Fins ahir ja n'hi havia 31.626.

Aquestes xifres són inferiors en comparació amb l'anterior consulta, quan hi havia previstos 2.718 col·legis i 8.130 meses. Tot i això, la vicepresidenta, Joana Ortega, es va mostrar ahir molt satisfeta per com s'està desenvolupant el 9-N, sobretot perquè gairebé ningú s'haurà de desplaçar del seu poble per anar a votar. Aquest era un dels principals recels dels partits de l'oposició i de les entitats municipalistes quan es va donar a conèixer el primer esquelet de la infraestructura i només es disposava d'edificis de
la Generalitat, sobretot instituts. Ara, a banda d'aquests equipaments, hi haurà més centres educatius públics i concertats i diversos espais cedits pels consistoris. A Barcelona ciutat hi haurà 89 locals amb 1.700 meses i a Badalona, 14 llocs.

L'AMI i l'ACM van celebrar el nou dispositiu i la participació dels ajuntaments: “El procés ha posat en relleu que cal la màxima col·laboració dels ens locals perquè el 9-N hi hagi una gran participació”, va indicar el president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal.

A part de Catalunya, hi haurà disset punts de votació repartits arreu del món situats en les dele-gacions de la Generalitat
i a les oficines d'Acció, l'agència per a la competitivitat de l'empresa.

Consulta dels locals

A partir de dimecres vinent tots els ciutadans ja podran saber on hauran d'anar a votar el 9 de novembre a través de tres vies: el 012, els ajuntaments i la web www.participa2014.cat . El dia de la votació s'hauran de presentar al seu col·legi electoral –es prendrà com a referència l'adreça del DNI–, inscriure's en un registre per participar i votar. D'aquesta manera, la Generalitat no gestionarà cap cens previ i el 9-N només tindrà les dades dels electors que vulguin participar-hi. Una fórmula que pretén evitar la impugnació del govern espanyol i el Tribunal Constitucional. Malgrat això, la vicepresidenta, Joana Ortega, va assegurar que l'executiu no es fixa en els moviments de La Moncloa i va recordar a Rajoy que no pot “obligar” els catalans a “no pensar ni expressar-se”. Ortega també va ressaltar que aquest procés té totes les “garanties”, encara que va obrir la porta a incorporar algunes millores que ha demanat l'oposició, com ara la creació d'una comissió que controli tot el procediment.

A partir del dia 30, l'executiu iniciarà una campanya informativa sobre el 9-N i des d'aquest dia fins al 8 de novembre hi haurà un període en què es podran fer debats sobre la doble pregunta. Per facilitar-ho, la Generalitat posarà a disposició d'entitats i partits 305 locals.

Sis pobles sense punt de votació

Ahir al matí es va anunciar que hi havia nou pobles que no tindrien punts de votació el 9-N, però ràpidament alguns d'aquests municipis, com ara Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès), Castellví de Rosanes (Baix Llobregat) i Almatret (Segrià), es van queixar perquè havien proposat alguns locals i no havien estat inclosos a la llista. Governació va argumentar que la documentació havia arribat tard, però a última hora va acceptar les seves peticions. Al final, doncs, seran sis municipis sense col·legi: tres de la Val d'Aran (Arres, Bausen i Caneja), que són molt petits i que no tenen infraestructures; Vespella de Gaià (Tarragonès), Pontons (Alt Penedès) i Horta de Sant Joan (Terra Alta). Aquests dos últims municipis estan governats pel PP. L'alcalde d'Horta indicava a l'agència ACN que la Generalitat ja té locals propis al municipi, com ara un parc de bombers o pisos de protecció oficial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia