Política

LA CRÒNICA

Diumenge es votarà per Peret

Quaranta sis anys després L'estaca, de Lluís Llach, s'està tornant a convertir en un himne per a la llibertat. Ho va ser fa poques setmanes a Badalona, quan el PP va intentar censurar-la al festival de curtmetratges Filmets, o en la cloenda de la primera assemblea de Podem quan Pablo Iglesias i companyia la van cantar en català i a ple pulmó. Ahir també va ser l'última cançó que es va escoltar abans que s'iniciés l'acte d'Ara és l'Hora i s'enderroqués un mur, el mur de Berlín –precisament demà es compliran 25 anys d'aquella efemèride–. I mentre les peces de cartró anaven caient a l'escenari, Dídac Rocher interpretava La pell de brau, tot i que aquest cop Sepharad, o sigui Espanya, no està escoltant. Més aviat el contrari. Posa tants bastons a les rodes com pot perquè els catalans no puguem decidir el nostre futur.

Més de seixanta mil persones van seguir el míting pel sí i sí, al peu de les imponents fonts de Montjuïc, que es van vestir de gala i van lluir el color oficial de la campanya, el groc, el groc d'un “nou país”, el que es vol començar a construir a partir del 9-N. Un país heterogeni i plural en què, com es va veure en els discursos, hi càpiga el castellà, el català o l'anglès; gent d'aquí i gent d'allà; cultures del nord i del sud, etcètera. I, per sobre de tot, un estat democràtic, com va subratllar l'advocat Pep Cruanyes, que, juntament amb altres persones, va parlar sobre com havien de ser les infraestructures, l'economia, l'educació o el benestar de la futura Catalunya independent.

Però el moment culminant va ser la fotografia d'unitat que van exhibir els partits sobiranistes, al costat de les presidentes de l'ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals, i el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol. Una unitat que la societat reclamava setmanes enrere a la plaça Catalunya i que s'aguanta a les portes del 9-N, encara que ha patit dures sacsejades. “Fem d'aquest 9 de novembre un punt sense retorn”, va dir Casals, mentre que Forcadell va demanar als catalans que no tinguin por d'anar als col·legis electorals. En general, per tant, la crida va ser unànime: tots a votar demà. Veurem, però, com evoluciona aquest consens a partir del 10-N, quan les possibles eleccions plebiscitàries o la llista unitària centrin el debat.

Al costat de les formacions polítiques, també hi havia una fila zero amb representants de diversos sectors de la societat civil com Germà Bel, Joel Joan, Ventura Pons, Miquel Calçada, Montserrat Carulla i Lluís Llach, entre molts altres. Ahir era l'hora de fer pinya, de demostrar a l'Estat espanyol que els vots de diumenge seran un exercici de “dignitat”. Un esclat de “democràcia” com els focs d'artifici, que també van ressonar a l'avinguda Maria Cristina.

Si L'estaca i La pell de brau van encetar l'espectacle, Catalunya és poderosa de Peret hi va posar el colofó. Un Peret recentment traspassat i que el 9-N hauria anat a les urnes, però, d'una manera o altra, hi serà, perquè segur que algú votarà per ell.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.