Política

la contra

La música de la Diada

En els dos actes institucionals celebrats a Girona es va parlar de la crisi econòmica i de l'Estatut

El conseller Jordi Ausàs; l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el delegat del govern de la Generalitat, Jordi Martinoy, o el subdelegat del govern de l'Estat, Francesc Francisco-Busquets, van brindar dos cops per Catalunya i també dos cops van cantar Els segadors. El primer cop, al saló de plens de l'ajuntament de Girona; Francisco-Busquets va donar el to, va ser el primer que vaig sentir cantar, i no és pas el primer cop. Entre les patums de la part de darrere, el to el va donar l'arxipreste i mestre de cerimònies de la catedral de Girona, Joan Baburés, que és a punt de deixar de ser secretari del bisbe, Francesc Pardo. Potser no va ser la presència del bisbe, però hauríeu d'haver vist aquell cantar solemne de tothom, mirant enlaire, cap a l'infinit i més enllà.

Després, la capellanesca se'n va anar al Mercadal i la majoria dels laics van passejar fins a Sant Pere de Galligants. A l'antic monestir benedictí, seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona, el to de l'himne nacional el va donar el magnífic grup instrumental de l'Escola de Música del Gironès, dirigit per Albert Bosch. Aquest grup va tancar l'acte institucional amb motiu de la Diada Nacional, que organitza la Generalitat a Girona d'ençà que la diputada Pia Bosch, que també va fer doblet, va impulsar-ne la iniciativa quan va ser la primera delegada del tripartit a les comarques gironines. El concert va començar amb dues peces –El cant dels ocells i Havanera– interpretades pel Grup de Guitarres de l'Escola de Música del Gironès, dirigit per Euken Ledesma. En la segona part, els instrumentistes van interpretar el Preludi de Cançó d'amor i de guerra, el Plany dolorós del cor de Maria –cantat per Laia Frigolé–, Canticel, L'efecte papallona, Sant Martí del Canigó i Els segadors.

Abans de la música pacificadora, entenedora i conciliadora, el nombrós grup de convidats que van omplir la sala van escoltar els parlaments de Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques, i de Jordi Martinoy. A les set, ja havien sentit Anna Pagans en la recepció de cada any a la Casa de la Ciutat. Tothom va parlar de la crisi econòmica i de la sentència que ha de fer pública el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. «On recau la sobirania dels catalans, en el poble o en els jutges del Tribunal Constitucional?», es va preguntar Ausàs, abans d'afegir-hi: «Tot l'Estatut té cabuda a la Constitució, només és qüestió de voluntat política i de respectar la decisió del poble de Catalunya, que ja hi ha dit que sí de manera democràtica i legítima. Molts qüestionen si és constitucional en un debat massa tècnic i el dilema és polític.»

Quant al referèndum d'Arenys de Munt (Bisbat de Girona!), va dir que Catalunya preveu eines, com la llei de consultes populars per via de referèndum, que avalen aquest tipus de consultes.

La recepció municipal i l'acte de la Generalitat van reunir la majoria de regidors de l'Ajuntament de Girona, els directors territorials de la Generalitat, parlamentaris de CiU, ERC i ICV, sindicalistes, empresaris, caps militars i policials.

Vam saludar els presidents de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadaler, i de Palamós, Xavier Ribera; el secretari general d'Interior, Joan Boada, i el president de la Diputació, Enric Vilert. I moltes patums que no se'n perden cap. Però a Sant Pere de Galligants nomes hi van poder brindar amb cava gironí i refrescos perquè la crisi ha fet treure el pica-pica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.