Tres mesos de setge
Kobane, ciutat kurdosiriana, viu sota l'amenaça d'Estat Islàmic des de mitjans de setembre
Els milicians s'enfronten als gihadistes carrer a carrer
L'ofensiva genera una onada de protestes al món
Les dones de les milícies kurdes de l'YPJ lluiten contra l'EI
Kobane és una ciutat kurdosiriana, situada molt a la vora de la frontera amb Turquia. En un cens del 2004, s'hi comptaven uns 45.000 habitants. A hores d'ara, i després de tres mesos de setge dels gihadistes d'Estat Islàmic, és impossible saber la xifra de persones que viuen en una ciutat que ha estat pràcticament destruïda i on la lluita es lliura carrer a carrer. Els refugiats que han passat la frontera turca es compten per milers. La batalla per Kobane es va iniciar a principis de juliol, però no va ser fins el 16 de setembre que els gihadistes van llançar el setge a la ciutat. A Kobane han arribat fins a 4.000 combatents d'Estat Islàmic. Tot aquest desembarcament de forces –a la ciutat kurdosiriana s'ha desplaçat l'elit de les forces gihadistes– s'ha trobat amb una resistència ferotge. Les milícies kurdes han arribat a Kobane i estan disposats a deixar-hi la pell. De moment, han recuperat el 50% de la ciutat mentre que Estat Islàmic recula, esperant que arribin els reforços de Raqqa, a Síria, bastió dels gihadistes. Els bombardejos de la coalició internacional, liderada per Estats Units, també han ajudat a fer que Estat Islàmic perdi posicions al camp de batalla.
Un dels factors que crida l'atenció és la gran quantitat de noies joves que s'han desplaçat a lluitar a Kobane. Són les milícies de l'YPJ i, precisament, una combatent coneguda com a Arin Mirkan, una noia de 20 anys i mare de dos fills, va cometre un atemptat suïcida que va causar la mort de desenes de gihadistes i va aturar l'ofensiva, almenys per un dia. Els membres d'Estat Islàmic temen aquestes guerreres perquè creuen que si els mata una dona no aniran al paradís.
En aquest setge, la gran propaganda que generen les noies s'ha convertit també en una arma. En ple segle XXI, les xarxes socials són una eina imprescindible. La fotografia d'Arin Mirkan va circular per Twitter, així com també ho fan històries falses per part dels dos bàndols. El setge de Kobane ha despertat una onada de protestes, sobretot per la població kurda que viu en altres països. Les manifestacions i la solidaritat més notòria arriba des d'Alemanya, on la comunitat kurda és molt nombrosa. A Turquia, les manifestacions van acabar amb 14 morts. Un grup de kurds també van irrompre al Parlament Europeu per protestar per la passivitat, que, al seu parer, mostra
la UE amb Kobane.
LA XIFRA
LA DATA
Milicians preparats a les muntanyes iraquianes del Kandil
Les muntanyes del Kandil formen part d'una serralada situada al nord de l'Iraq, a prop de la frontera amb l'Iran i a una cinquantena de quilòmetres de la triple frontera entre Turquia, l'Iraq i l'Iran. La regió pertany a la cadena muntanyosa del Zagros i és de difícil accés; els cims més alts arriben als 3.000 metres. Aquestes muntanyes són conegudes perquè són santuari del PKK i és que els guerrillers es coneixen aquesta zona a fons. Quan Hafez al-Assad va expulsar el PKK de Síria, el 1999, molts kurds es van refugiar en aquestes muntanyes, que han estat bombardejades amb “tones de bombes” per l'exèrcit turc, assegura Jordi Vázquez, portaveu de l'associació Kurdiscat. “Turquia ha arribat a enviar 35.000 homes per ocupar-les, però les guerrilles sempre han derrotat l'exèrcit turc. És que només fan això”, hi afegeix Vázquez. La majoria de les milicianes que lluiten a Kobane són turques i es calcula que la xifra podria ser d'un 60%. La primera d'aquestes guerrilles femenines es va fundar el 1986 i aquest model es va traspassar a Síria. “Les milicianes han estat entrenades durament; són franctiradores que fa més de deu anys que fan punteria i fàcilment arribaran a Kobane. Ara, també entrenen les milicianes sirianes”, assegura el portaveu de Kurdiscat, que també explica que a les muntanyes hi ha entre 10.000 i 15.000 guerrillers.