Política

MOUSSA BOUREKBA

INVESTIGADOR DEL CIDOB ESPECIALISTA EN MÓN ÀRAB

“L'atac va bé a la ultradreta i a règims àrabs autoritaris”

“Els autors de l'atemptat són com Breivik a Noruega, un cas aïllat, i no representen la comunitat musulmana francesa”

“Si t'ofenen les vinyetes de Mahoma de ‘Charlie Hebdo', vas a la justícia”

Michel Houllebecq no explica que un dels policies morts en l'atac es deia Ahmed Merabet

Francès d'origen marroquí, Moussa Bourekba és especialista en Integració i Transformacions en el Mediterrani i el Pròxim Orient pel prestigiós Sciences Po Grenoble. La seva tesi de màster es va centrar en les transicions a Egipte, el Marroc i Tunísia; i avui és investigador al CIDOB, on gestiona un projecte europeu que analitza les tendències i perspectives dels joves en un context de transició demogràfica, política i econòmica als països àrabs mediterranis.

L'atemptat contra ‘Charlie Hebdo' marcarà el futur a França?
Sí. Hi ha un abans i un després. Des de fa mig segle que no hi havia una matança com aquesta. És un salt qualitatiu tràgic no comparable al cas dels tiroteigs de Mohamed Merah a Tolosa el 2012 o a l'atemptat d'Otawa de l'octubre passat.
Per comparar-ne l'impacte ens hem de remuntar als atacs al metro de Londres del 2005?
Podria ser. En aquell moment no hi havia l'Estat Islàmic (EI), però el gihadisme és rere els dos atemptats. Fa temps que hi ha senyals inquietants com l'atac al Museu Jueu de Brussel·les del maig passat en què van morir quatre persones. I cal recordar que la vigilància francesa està en alerta roja des del 2013.
Vostè era a França dimecres durant l'atac. Com el va viure?
La família i els amics compartien la tristesa i la incomprensió davant de la matança. Avui ser musulmà a França és més difícil. Hi ha por perquè dos dels autors de l'atemptat són franco-algerians i l'odi s'estén.
Es refereix a la idea de Marine LePen de fer un referèndum per restaurar la pena de mort?
Sí. És una mesura populista i oportunista que provoca més tensions en una societat cada cop més polaritzada.
A més de les víctimes i la llibertat d'expressió, la comunitat musulmana francesa és la gran perjudicada per l'atemptat?
Jo situo la comunitat musulmana en segon lloc perquè inclou el debat sobre la integració Islam i república. De cap manera els francesos musulmans s'identifiquen amb la massacre.
Els autors són gihadistes que havien tornat a França després d'anar a Síria per lluitar?
No està clar. Un dels germans sospitosos, Chérif Kouachi, va anar el 2005 a l'Iraq per lluitar amb Al-Qaida, que és competència de l'Estat Islàmic. Però Al-Qaida va fer una crida el 2013 per matar personalitats públiques occidentals, entre les quals hi havia caricaturistes de Charlie Hebdo per la polèmica per la publicació de vinyetes de Mahoma, que es remunta al 2006.
Fins a quin punt l'atemptat atia la islamofòbia a França i, per extensió, a Europa?
La matança és un acte intimidatori que promou el discurs de la ultradreta del Front Nacional, que també és present en un cert sector de la UMP i en les formacions feixistes a Alemanya i el Regne Unit. Però, entre els grans beneficiats de l'atemptat també hi ha els règims autoritaris àrabs com Egipte, l'Aràbia Saudita i Síria. El president Baixar al-Assad es deu estar fregant les mans perquè ara pot dir-li a François Hollande que el règim de Damasc hi brega cada dia amb atacs com aquest.
Per què la crispació no és tan dura a Catalunya?
Els 700.000 marroquins que viuen aquí potser tenen algun problema d'integració però la situació no és comparable amb eentre sis i vuit milions de francesos musulmans que són de segona o tercera generació.
Per què?
A França la laïcitat és un dels darrers bastions de la república i la comunitat musulmana fa anys que intenta trobar-hi l'encaix. Per exemple, jo no estic gens d'acord en anar a manifestar-me per dir: No en el meu nom, quan es comet un atemptat. Defenso en canvi sortir al carrer per explicar que també sóc francès i comparteixo els mateixos valors que els meus compatriotes.
Què en pensa de la nova novel·la de Michel Houllebecq, ambientada en una França amb un president musulmà?
Houellebecq representa la islamofòbia mainstream. Té llibertat d'expressió per dir el què vulgui? Sí. Però es intel·ligent fer-no en un país amb el 10% de població musulmana? En canvi no diu que un dels policies abatuts es deia Ahmed Merabet o que als cossos de seguretat hi ha musulmans disposats a morir pel seu país,
França.
Què cal fer ara?
Insistir en la idea que l'atemptat de dimecres és un fet aïllat que no representa la majoria de musulmans francesos. Entendre que els seus autors són un cas com el de Breivik a Noruega [que va acabar amb la vida de 77 persones l'any 2011], obrir més espais de diàleg i involucrar la població en polítiques que combatin els extremismes. Alhora s'ha de continuar amb les tasques de vigilància trobant el difícil equilibri entre llibertat i seguretat.
Què li semblen les caricatures del profeta que ha publicat ‘Charlie Hebdo'?
No m'agraden. M'he sentit personalment ofès i conec gent que també n'està. Jo no compro el setmanari. Però si et sents ofès, vas a la justícia. Cal recordar que el Tribunal Correcional de París va absoldre la revista del delicte d'injúries amb base religiosa emparant-se en la llibertat d'expressió.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a