Política

Mor Rosa Novell

Va interpretar i dirigir grans textos teatrals catalans i clàssics, a més d'actuar en films i sèries de televisió

Va pujar per darrera vegada als escenaris amb l'obra ‘L'última trobada'

L'actriu barcelonina Rosa Novell ha mort aquest divendres als 61 anys víctima d'un càncer, ha informat la productora Focus.

Novell es va quedar cega el 2014 a causa d'un càncer de pulmó que s'havia manifestat al maig de 2013 en forma d'embòlia pulmonar. Tot i així, va tornar a actuar fa quatre mesos en l'obra L'última trobada, de Sándor Márai. Aquest mateix febrer, però, ja la va haver de substituir Anna Barrachina per a les funcions en la Llotja de Lleida a causa del seu estat de salut.

Tampoc va poder assistir a la recepció al Palauet Albéniz dels VIII Premis Gaudí, on va passar a ser Membre d'Honor de la Acadèmia del Cinema Català.

Nascuda el 1953 a Barcelona, Rosa Novell i Clausells era parella de l'escriptor Eduardo Mendoza, del qual havia interpretat i dirigit alguns textos, i germana del periodista Francesc Novell, amb qui va interpretar Fragments de converses.

Llicenciada en Filologia en la UAB, va estudiar també a l'Institut del Teatre i el 1974 va debutar amb Les Troianes d'Eurípides.

Al llarg de la seva carrera va dirigir i actuar en obres basades en grans textos d'autor clàssics i contemporanis.

Entre d'altres, va treballar en obres com Fedra, de Jean Racine; La Marquesa Rosalinda, de Ramon María del Valle-Inclán; Zona Zero, de Neil LaBute; Casa i jardí, d'Alan Ayckbourn, o Coriolà, de William Shakespeare.

Els missatgers no arribin mai, de Biel Mesquida; Un fràgil equilibri, d'Edward Albee; El Misantrop, de Molière, Oh el bon dia', de Samuel Beckett, i Restauració, d'Eduardo Mendoza, van ser també estat alguns dels seus grans títols.

En la seva faceta de directora va porta als escenaris obres com Maria Rosa, d'Àngel Guimerà; Greus qüestions i Sense notícies de Gurb, d'Eduardo Mendoza; Fi de partida, de Samuel Beckett; Les dones sàvies, de Molière, i El dia del profeta, de Joan Brossa.

Pel que fa al cinema, una de les seves últimes a la gran pantalla va ser el 2011 amb Macià contra Companys. Els seus treballs immediatament anteriors daten del 2009, amb les pel·lícules Xtrems i Desátate.

Altres cintes on va actuar són L'any del diluvi' (2004), de Jaime Chávarri; Més enllà del jardí (1996), de Pedro Olea; Raons sentimentals (1996), d'Antonio A. Farré; Llibertàries (1996), de Vicente Aranda; El passatger clandestí (1995), d'Agustí Villaronga; El perquè de tot plegat (1995), de Ventura Pons, i Rosa Rosae (1993), de Fernando Colomo.

A més, va sortir en algunes de les sèries de televisió catalanes més populars, com El cor de la ciutat, Nissaga de poder, o Estació d'enllaç.

Entre els reconeixements a la seva carrera hi ha la Creu de Sant Jordi (2007); el Premi Butaca Honorífica Anna Lizaran (2014); el Premi Nacional d'Interpretació de la Generalitat (1988); el Margarida Xirgu (1989); el de la Crítica (1995) i el de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, també el 1995.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.