La desolació impera a Donetsk
La ciutat ucraïnesa viu amb la sensació d'una imminent escalada del conflicte
Molta gent encara dorm en refugis perquè, tot i la treva, que els dos bàndols s'acusen de violar, encara se senten explosions
“És el govern de Kíev el que ha separat el Donbass d'Ucraïna, quan ens va començar a bombardejar perquè parlem en rus”, sentencia una senyora gran que despatxa mel en una botigueta a l'entrada d'un mercat amb poc moviment al centre de Donetsk, el principal bastió dels rebels de l'est d'Ucraïna, que ara fa un any van iniciar una revolta perquè no acceptaven les noves autoritats de Kíev que van arribar al poder després d'enderrocar el president Víktor Ianukóvitx.
Per reprimir aquesta insurrecció, que va ocupar edificis oficials, va autoproclamar les repúbliques populars de Donetsk i de Lugansk –que sumen uns set milions d'habitants– i després va celebrar referèndums per la independència i per demanar la unió amb Rússia, el govern de Kíev –que veu la mà i l'ajuda de Moscou darrere la revolta– va iniciar una operació antiterrorista a la zona que ha desembocat en una guerra civil. Segons dades de Nacions Unides, el conflicte ja ha provocat més de 6.000 morts, a més de desenes de milers de refugiats i de desplaçats. Oficialment, ara es viu en règim de treva, però les dues parts s'acusen mútuament de violar-la.
L'Anguelina, una altra dona que es passeja pel mercat fent temps mentre arriba l'hora de dinar al menjador social, es lamenta que enguany no es poden preparar ni per celebrar la Pasqua ortodoxa –que és avui–, perquè no tenen res i perquè ella viu amb el cor encongit perquè fa dues setmanes que no sap res del seu fill milicià i perquè “es tem una escalada del conflicte al voltant d'aquesta festa religiosa”.
La de la venedora de mel és una opinió bastant generalitzada que es pot sentir als carrers de Donetsk, on molts russos amb ciutadania ucraïnesa asseguren que es van sentir amenaçats amb les consignes nacionalistes que arribaven de Kíev. D'altres, però, van més enllà, com ara un home del mercat que creu que la causa de tot plegat és el fet que Vladímir Putin i Ianukóvitx no s'acabessin d'entendre, mentre que d'altres estan convençuts que Washington està al darrere del govern de Kíev.
Prop de la botiga de mel, hi ha una parada amb diversos models de roba militar i també una altra on es poden trobar tota mena de records de Novoróssia (Nova Rússia), l'autoproclamada entitat que engloba les repúbliques secessionistes de Lugansk i de Donetsk, i escuts per cosir a la roba de les bandes armades que formen els diversos destacaments de l'exèrcit rebel.
A la planta baixa de la Casa de Govern de Donetsk, on va començar la revolta, el cartell soviètic “La mare pàtria et crida” i una icona de la Mare de Déu amb Jesús custodien les fotografies “en memòria dels milicians morts per la independència de la República Popular de Donetsk”. Al carrer, un grup de persones desesperades es queixen que no han rebut l'ajuda humanitària que els correspon mentre un jove que es diu Dmitri, que admet que ha arribat de Rússia per fer de voluntari i protegir els indefensos, vigila l'edifici.
Tot Donetsk està decorat amb grans cartells que recorden la iconografia soviètica de la Segona Guerra Mundial amb missatges com ara “Alceu-vos en la defensa de la nostra pàtria” i “Allisteu-vos a les files de les milícies populars”. Per tot arreu hi ha controls militars i gent armada. Algunes botigues del centre estan obertes, però la gran majoria tenen la persiana abaixada.
L'ambient enrarit però de relativa tranquil·litat del centre de Donetsk es va fent cada vegada més tens a mesura que ens acostem als barris de la perifèria que van ser bombardejats per l'exèrcit ucraïnès, on contínuament se senten explosions que els milicians atribueixen a l'altre bàndol i encara hi ha molta gent que passa la nit en refugis perquè encara hi ha explosions.
Cauen les bombes
Al carrer Novorossískaia, on hi ha uns quants edificis d'habitatges mig ensorrats per les bombes i es continuen sentint explosions cada dia, encara han tingut sort, perquè tenen el suport econòmic del propietari de la fàbrica de metal·lúrgia veïna, que els ha arreglat un refugi soviètic contra els bombardejos i els ha posat una bomba d'aigua. Sovint s'hi ajunten una seixantena de persones per passar-hi la nit.
Al barri Donetsk Severni (nord), una quarantena de persones que no han pogut fugir enlloc i que s'han trobat durant molts mesos a la línia de front i enmig del foc de les dues bandes malviuen en cases mig derruïdes esperant que la situació es normalitzi. El Vladímir es queixa que, “tot i la treva, continuen obrint foc des dels tancs”. “No tenim cap mena d'ajuda humanitària ni mitjans per arreglar almenys els vidres, però tampoc té cap sentit mentre continuïn les explosions”, es lamenta una de les seves veïnes.
Igual que en altres barris de Donetsk, que també hem visitat en un viatge organitzat per l'organització Europa Objecktiv, no tenen aigua corrent, ni electricitat ni calefacció, i es diu que fins que les milícies no aconsegueixin el control del poble veí d'Avdéievka, des d'on l'exèrcit ucraïnès els va bombardejar, la situació no millorarà.