Polvorí al Donbass

“Ara ja es tracta d'una qüestió d'honor i de justícia; seria una traïció si deixéssim les coses tal com estan”, assegura la Stanislava, una jove de 24 anys de Donetsk que fins l'agost de l'any passat treballava en una floristeria i ara és franctiradora de la Unió de Cosacs de la regió del Don, una de les unitats que a l'est d'Ucraïna lluiten contra l'exèrcit fidel a Kíev.

Com altres joves rebels, la Stanislava s'encén parlant sobre els suposats excessos de l'exèrcit ucraïnès o de declaracions del president Petró Poroixenko, com quan va dir que “els nens ucraïnesos aniran a l'escola i els dels rebels s'amagaran als soterranis perquè no saben fer res”. Segons aquesta miliciana, és el Donbass –la conca minera que coincideix aproximadament amb les regions de Donetsk i de Lugansk– que alimentava la resta d'Ucraïna.

La Stanislava, que com la majoria de milicians que hem conegut durant un viatge a Donetsk organitzat per Europa Objektiv no diu el seu cognom per qüestions de seguretat, explica que es va allistar a les milícies després de la mort del seu millor amic durant una ofensiva de l'exèrcit ucraïnès. Aquesta jove tenia clar a quina porta trucar de la desena d'organitzacions militars que lluiten contra
l'exèrcit ucraïnès i que Kíev qualifica de “bandes armades il·legals”. El seu pare, el Marsel, és el comandant del batalló Aurora de la Unió de Cosacs de la regió del Don. La Stanislava també explica que ara s'està constituint un exèrcit únic de Nova Rússia –l'entitat no reconeguda que engloba les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk– que agruparà totes les unitats militars.

El Marsel, que ha recorregut mig món amb moto, es mostra convençut que “la treva durarà molt poc” i denuncia continus atacs contra posicions rebels i el reagrupament de l'exèrcit ucraïnès. Aquest cosac que té 60 persones sota les seves ordres assegura que en un bar d'un poble sota el domini de l'exèrcit de Kíev va sentir fa poc com un comandant ucraïnès deia “ben aviat Donetsk es rentarà amb la seva sang”. Les arrels del Marsel –nom que vol dir Marx, Engels i Lenin– són al sud de Rússia, però aquest comandant destaca que la majoria de gent que lluita a les milícies són locals.

De tota manera a Donetsk és fàcil conèixer gent que ha arribat de Rússia que assegura que s'ha mobilitzat de forma voluntària i que no cobra res per lluitar contra el feixisme ucraïnès. La Stanislava, per exemple, s'ha enamorat del Zelimkhan, un home que treballa a l'exèrcit personal del president txetxè Ramzan Kadírov que, segons explica ella, s'ha alliberat del servei per poder lluitar a Ucraïna. La Stanislava i el Zelimkhan, que té una esposa a Txetxènia, s'han casat per la llei islàmica i ara voldrien que algun diputat de Nova Rússia signés també el seu matrimoni civil però costa d'imaginar que aquesta entitat que defensa els valors del cristianisme ortodox legalitzi la poligàmia.

Un altre txetxè amb qui creuem la frontera de sortida per un punt on posa “DNR-LNR, som russos” (les inicials en rus de les repúbliques de Lugansk i de Donetsk) controlat pel Servei Fronterer de Nova Rússia està content de tornar a casa després de sis mesos lluitant, ell assegura que de forma voluntària, al costat dels rebels.

Akhra Avidzda, un abkhaz comandant de la unitat Pitnaixka (nom que ve de la paraula 15, els primers voluntaris que es van mobilitzar de Rússia i que ara coordina part dels voluntaris internacionals), explica: “Al Donbass defensen poder pensar en rus, aquesta terra ja s'ha allunyat totalment d'Ucraïna.”

Avidza també qüestiona la treva i nega rotundament que Moscou hagi utilitzat els conflictes de les repúbliques secessionistes georgianes d'Abkhàzia i d'Ossètia del Sud per pressionar Geòrgia o l'actual per pressionar Kíev. Un dels seus homes, el Iura, exmilitar rus, assegura que bona part de la tècnica militar que tenen les milícies és la que ha deixat l'exèrcit ucraïnès.

L'est d'Ucraïna continua sent un polvorí tot i la treva a què es va arribar a Minsk el febrer passat. Uns asseguren que defensen el país d'una suposada invasió russa i els altres insisteixen que lluiten contra el suposat feixisme ucraïnès que, segons ells, els bombardeja amb el suport occidental pel fet de ser russos i perquè no accepten les autoritats de Kíev.

Com en tota guerra, però, tot és molt més complex, i a més de l'enfrontament entre Kíev i els rebels, el xoc d'interessos geopolítics i econòmics i la lluita entre els oligarques ucraïnesos també fan que la resolució total del conflicte es vegi encara lluny.