Política

ARCADI OLIVERES I ITZIAR GONZÁLEZ

ECONOMISTA I ARQUITECTA

“Ara la política atreu molts joves per David Fernàndez”

“Ens ha desposseït de la riquesa material, és a dir, la curiositat i el sentit innat de descoberta”

“Si la societat en pren consciència i és capaç de plantar-hi cara, potser es podrà canviar alguna cosa”

“No hi ha cap vocació profunda de debat ciutadà inclusiu i regenerador”

“Ha polititzat les classes populars, més que Podem”

El 15-M és l'escola d'una nova cultura política, l'explosió de creativitat que ens permet parlar de tot

Tots dos parlen pausadament, amb concisió. Traspuen la lluita interior que professen, des d'ara resumida a La força per canviar les coses (Angle Editorial), un “mar de paraules” que teixeix Mar Valldeoriola mentre Arcadi Oliveres i Itziar González recorren diversos indrets del territori com ara el Priorat, Ciutat Vella i Olot per conèixer altres tipus de reivindicacions socials que treballen amb l'objectiu de fer “un món millor”.

En l'obra sou molt contundents amb el sistema capitalista.
I. González: Ens ha desposseït de la riquesa material, és a dir, la curiositat i el sentit innat de descoberta. Fins i tot ha robat la infantesa de les noves generacions, ja que ara els infants estan formats per tenir desitjos. Quan tot això queda forçat a un únic fi, el de fer més i més diners, la vida s'empobreix.
Sorprèn que vostè també ho sigui, Arcadi.
A. Oliveres: De vegades m'han qüestionat si, més enllà de criticar el frau fiscal, la corrupció, la desigualtat i el deute extern, també ho faig amb el capitalisme, i –tot i que abans era més moderat– ara ho tinc clar: és un sistema que s'ha de destruir amb rapidesa.
Què li ho fa pensar?
A.O.: La despesa militar mundial, per exemple, és vint vegades superior als diners necessaris per eradicar la fam. S'adona de la quantitat de vides que es podrien salvar amb una economia més equitativa?
Per això diu que fem tard en moltes coses...
A.O.: Sí. Tot i així, el fet d'anar tard no ens ha de fer pensar que no hi ha resposta. Si la societat en pren consciència i és capaç de plantar-hi cara, potser es podrà canviar alguna cosa. Per tant, no és un pessimisme innat el que va al darrere del fet d'anar-hi tard.
El 15-M va demostrar que hi ha força per canviar les coses.
I.G.: Tot és 15-M: el Procés Constituent, el Parlament Ciutadà, les assemblees de barris i ciutats... És l'escola d'una nova cultura política, l'explosió de creativitat genuïna que encara avui ens reuneix per parlar de tot el que ens afecta, a favor de la ciutadania. Tenim la coresponsabilitat en el resultat final de la direcció política.
Però a Catalunya ara estem pendents d'un altre assumpte.
A.O.: És cert que, en l'últim any, moltes forces que estaven concentrades en la lluita social potser s'han desviat cap a la qüestió de la independència. Però espero que, passades les eleccions municipals, les autonòmiques i les estatals, puguem reprendre aquestes accions.
L'eventual independència de Catalunya, que també tracten en el llibre, ajudarà en tot això?
I.G.: De bon principi hauríem d'haver generat un espai d'escolta i atenció per valorar si en una hipotètica independència tindríem, per exemple, una governabilitat millor, projectes alternatius de sobirania energètica, alimentària, etc. Però no hi ha cap vocació profunda de debat ciutadà obert, inclusiu i regenerador. Només existeix el tacticisme de CDC i ERC.
A.O.: Crec que la majoria de la ciutadania favorable a l'estat propi no ha estat capaç de dissenyar el futur país que es vol fer, més enllà de pressionar els partits polítics per fer determinades accions. A més, em sembla que s'ha generat la falsa il·lusió que s'assolirà la sobirania nacional l'endemà mateix del 27-S. Qüestions tan delicades com aquesta no s'haurien de fer així, d'una manera tan precipitada.
Les forces de l'esquerra poden regenerar el sistema actual?
I.G.: Sí. La CUP, per exemple, ha sabut polititzar les classes populars, més que no pas el fenomen creat per Podem. Fins i tot, ara la política atreu molts joves catalans per David Fernàndez. Hi ha gent que segueix les sessions parlamentàries gràcies als seus diputats i això, s'estigui a favor o en contra del que proposen, fa que es torni a prestigiar la política.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.