“Ara la política atreu molts joves per David Fernàndez”

I. González: Ens ha desposseït de la riquesa material, és a dir, la curiositat i el sentit innat de descoberta. Fins i tot ha robat la infantesa de les noves generacions, ja que ara els infants estan formats per tenir desitjos. Quan tot això queda forçat a un únic fi, el de fer més i més diners, la vida s'empobreix.

A. Oliveres: De vegades m'han qüestionat si, més enllà de criticar el frau fiscal, la corrupció, la desigualtat i el deute extern, també ho faig amb el capitalisme, i –tot i que abans era més moderat– ara ho tinc clar: és un sistema que s'ha de destruir amb rapidesa.

A.O.: La despesa militar mundial, per exemple, és vint vegades superior als diners necessaris per eradicar la fam. S'adona de la quantitat de vides que es podrien salvar amb una economia més equitativa?

A.O.: Sí. Tot i així, el fet d'anar tard no ens ha de fer pensar que no hi ha resposta. Si la societat en pren consciència i és capaç de plantar-hi cara, potser es podrà canviar alguna cosa. Per tant, no és un pessimisme innat el que va al darrere del fet d'anar-hi tard.

I.G.: Tot és 15-M: el Procés Constituent, el Parlament Ciutadà, les assemblees de barris i ciutats... És l'escola d'una nova cultura política, l'explosió de creativitat genuïna que encara avui ens reuneix per parlar de tot el que ens afecta, a favor de la ciutadania. Tenim la coresponsabilitat en el resultat final de la direcció política.

A.O.: És cert que, en l'últim any, moltes forces que estaven concentrades en la lluita social potser s'han desviat cap a la qüestió de la independència. Però espero que, passades les eleccions municipals, les autonòmiques i les estatals, puguem reprendre aquestes accions.

I.G.: De bon principi hauríem d'haver generat un espai d'escolta i atenció per valorar si en una hipotètica independència tindríem, per exemple, una governabilitat millor, projectes alternatius de sobirania energètica, alimentària, etc. Però no hi ha cap vocació profunda de debat ciutadà obert, inclusiu i regenerador. Només existeix el tacticisme de CDC i ERC.
A.O.: Crec que la majoria de la ciutadania favorable a l'estat propi no ha estat capaç de dissenyar el futur país que es vol fer, més enllà de pressionar els partits polítics per fer determinades accions. A més, em sembla que s'ha generat la falsa il·lusió que s'assolirà la sobirania nacional l'endemà mateix del 27-S. Qüestions tan delicades com aquesta no s'haurien de fer així, d'una manera tan precipitada.

I.G.: Sí. La CUP, per exemple, ha sabut polititzar les classes populars, més que no pas el fenomen creat per Podem. Fins i tot, ara la política atreu molts joves catalans per David Fernàndez. Hi ha gent que segueix les sessions parlamentàries gràcies als seus diputats i això, s'estigui a favor o en contra del que proposen, fa que es torni a prestigiar la política.