Política

La resta de llistes

Tot i que només set candidatures aconsegueixen visibilitat mediàtica, fins a 22 formacions es presenten a les eleccions municipals a Barcelona ciutat

Només dos dels partits d'aquest grup defensen obertament la independència

Tots intenten fer-se presents als mitjans i sobretot a les xarxes socials

Les dues formacions independentistes veuen Barcelona com a capital d'un nou estat

A l'alcaldia de Barcelona, el total de partits que hi aspiren arriba fins a 22. De tots aquests, n'hi ha set que tenen més visibilitat, però la resta, un total de quinze, no són tan presents a la premsa, tot i els seus esforços per aconseguir-ho. Els grups que conformen aquesta llista són molt diversos i poden agrupar-se, tot i les seves diferències essencials, en diferents tipologies.

En l'àmbit independentista, Ignasi Planas, com a alcaldable de Millor Barcelona, lidera una de les dues candidatures que porten la independència de Catalunya al capdavant del seu programa; l'altra és Units per Declarar la Independència Catalunya (UPDIC), de Ramon Carner. Planas, exconseller nacional de CiU, va ser candidat de Reagrupament en el mandat passat i va ocupar el número quatre en la candidatura d'ERC-RCat de Jordi Portabella. Trencades les relacions amb Alfred Bosch el mes de febrer passat i descartats altres pactes amb CiU, Reagrupament es presenta finalment en coalició amb Solidaritat. Planas ha reconegut la dificultat d'aconseguir representació, ja que el llistó mínim per aconseguir-la s'eleva fins al 5% dels vots, però no li preocupa que algú ho pugui veure arriscat: “Treballarem amb un horitzó de quatre anys, seguint l'actualitat i defensant els nostres tres eixos: independència, democràcia i treball”. El representant de Millor Barcelona ha lamentat en múltiples ocasions la manca d'unitat entre les forces independentistes, ja que, segons assegura: “Tots tenim la responsabilitat de transformar Barcelona en la capital d'un nou estat.”

Per la seva part, el líder de Units per Declarar la Independència de Catalunya (UPDIC), Ramon Carner, recorda que aquesta formació neix “de l'evolució natural del procés” i, per aquest motiu, té com a principal reivindicació la declaració unilateral d'independència (DUI). “Aquesta és la primera contesa electoral en què participem i com que creiem que hi ha una majoria de ciutadans de Barcelona que volen que la ciutat lideri el procés cap a la independència, ens presentem.”

En un bloc d'inspiració ecologista hi ha Els Verds-L'Alternativa Ecologista (EV-AE) conegut fins al 2006 com a Alternativa Ecologista de Catalunya. El seu cap de llista és Ignasi Pérez. Per la seva part, el Partit Animalista contra el Maltractament Animal, (PACMA), té com a principal representant Patrícia Oller i es presenta com a “primera força extraparlamentària” i centra la seves reivindicacions a aconseguir un marc legal que empari els drets dels animals. També hi ha el Partido Solidaridad i Autogestión Internacional (SAIN), amb Eva Maria Cabré de candidata, que defensa l'acció política solidària com a principal eix del seu programa.

Seguint amb les formacions d'ideologies diverses, hi ha Unión Progreso y Democracia (UPyD), amb Montserrat Tonda; el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), de Pol Ferran; el Partit Llibertari (P.Lib), amb Víctor Martín; Ciudadanos Libres Unidos (CILUS), amb Antonio José Mulero, i Escons en Blanc, que presenta Sylvia Torras.

En l'apartat de formacions d'ultradreta, Plataforma per Catalunya presenta Javier Pedro. Caracteritzat per presentar una oposició frontal a les polítiques d'immigració, exigeix l'expulsió immediata dels immigrants sense papers, als quals sol lligar amb temes de seguretat ciutadana. Falange Española de las JONS, amb Jorge Puig al capdavant, es defineix com a partit basat en el nacionalsindicalisme i, segons el seu ideari, “en una inspiració catòlica de les lleis i els costums”.

Per altra banda, España en Marcha, formada por Alianza Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota y Movimiento Católico Español, es presenta en coalició amb Democracia Nacional, amb la denominació de Coalición Nacional. En la seva llista, encapçalada per Montserrat Montanuy, hi ha persones que han estat relacionades amb l'assalt a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre del 2013. Finalment, Vox, partit que va ser fundat per José Antonio Ortega Lara, i Familia i Vida concorren en coalició amb Bruno de Salvador de líder.

La dificultat de fer-se visible
Les formacions polítiques de menys envergadura s'enfronten a un enemic comú, que és la dificultat d'aconseguir visibilitat als mitjans de comunicació. Els partits que no tenen representació no poden o no són convidats a participar en els debats més mediàtics, i la presència als mitjans dels grans grups els resta possibilitats d'aconseguir-hi espai. Per combatre-ho, alguns opten per actes populars i tots aposten per fer-se visibles a les xarxes socials.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.