Política

Sense paritat als cartells electorals

Només un 20,5% dels alcaldables són dones, malgrat la llei de paritat

CiU és la força política que presenta més llistes encapçalades per candidates

El PSC, amb un 31%, és qui en té una proporció més alta

Marín, Parlon, Conesa i Moret aspiren a repetir a l'alcaldia
Tot apunta que es mantindrà la baixa proporció d'alcaldesses

No hi ha paritat en els cartells electorals. La gran majoria dels alcaldables a les eleccions municipals són homes. Només un 20,5% del total dels caps de llista són dones: sumen 865 de les 4.207 candidatures que opten a governar els municipis d'arreu del país en els comicis del 24-M. La llei d'igualtat del 2007 estableix que les candidatures han de tenir una composició equilibrada en les localitats de més de 3.000 habitants. En el conjunt de la llista i en cada tram de cinc llocs hi ha d'haver, almenys, un 40% d'integrants de cada sexe. La pràctica habitual continua reservant els caps de cartell a una àmplia majoria masculina de gairebé el 80%. Només dues de cada deu llistes en els comicis d'aquest maig estan encapçalades per dones, segons càlculs fets per aquest diari a partir de dades del departament de Governació.

Tampoc és que les alcaldesses voregin, ni de bon tros, el percentatge de la paritat legislada. Arriben al final d'aquest mandat 153 alcaldesses en el càrrec: el 16,1% dels 947 municipis. La llei d'igualtat sí que ha aconseguit, no obstant això, que siguin més nombroses en els plens. Hi ha 2.771 regidores a Catalunya; el 30,3% dels 9.137 integrants dels plens municipals, segons les xifres de què disposa la conselleria de la vicepresidenta Joana Ortega.

El podi de candidates

En aquest 24-M, és CiU qui lidera el podi de candidates en nombres absoluts. La federació nacionalista aspira a més alcaldies que ningú i això contribueix a catapultar les seves 172 alcaldables en el primer lloc. Suposen el 19% dels caps de cartell de CiU. Les segueixen de prop les 166 aspirants a batllessa del PSC. Els socialistes tenen el percentatge d'alcaldables més elevat en relació al global de candidatures que han tancat per als comicis, ja sigui amb les sigles clàssiques o amb la seva marca blanca: el 31,4% dels números u socialistes són dones.

ERC, en tercer lloc, compta amb 157 aspirants a alcaldessa (el 21,9%). El rusc de candidatures alternatives als partits sense representació parlamentària han tancat, sumats, 145 llistes liderades amb accent femení (un 12,2% de les que presenten els partits modestos i múltiples agrupacions d'electors). El PP té 125 dones alcaldables (el 23,8% dels seus caps de cartell), i a partir d'aquí, en nombres absoluts, baixen notablement. ICV en presenta 48 (el 27,7%); la CUP, 39 (el 23,9%); i Ciutadans, 13 (el 14,6%).

Minoritàries, per què?

Tània Verge, professora de ciències polítiques i directora de la Unitat d'Igualtat de la UPF sosté que “hi ha una relació molt estreta” entre la baixa quantitat de dones alcaldables i la i la manera com es distribueix el poder en els partits en l'àmbit municipal. Verge subratlla que la llei del 2007 no intervé en els òrgans de direcció dels partits, cosa que sí que fan normatives de paritat d'altres països. Fixar requisits en les executives podria ser una manera, segons apunta, de millorar l'equilibri, tenint en compte que és “molt difícil” legislar sobre els caps de cartell en unes municipals. Verge sosté que el que manifesta el 20,5% escàs de candidates a l'alcaldia és “la mateixa segregació vertical que observem en el mercat laboral: en les empreses o les universitats”.

De fet, per l'experiència en altres eleccions municipals, Verge apunta que és molt habitual que no només el cap de llista sigui majoritàriament home, sinó que passi el mateix amb els tres primers llocs de la candidatura i es deixin el quart i el cinquè a dones, ajustant-se perfectament a la legalitat. A la pràctica això comporta que la majoria de les butaques dels plens les acabin ocupant regidors i no regidores.

L'anomenada doble cremallera, horitzontal i vertical, és gairebé impossible d'aplicar en unes municipals, però absolutament viable en les eleccions a les cambres legislatives. Catalunya, sense una llei electoral ni d'igualtat pròpies, està lluny de millorar els requisits per incrementar la presència de les dones en l'exercici de la política. Verge, que ha comptat tots els caps de llista en les eleccions al Parlament des del 1980 fins ara, remarca que el màxim de caps de cartell dones que han presentat a les quatre circumscripcions els grans partits que han mantingut representació a la cambra catalana ha estat de quatre candidates en total. “És una dinàmica molt generalitzada”, diu.

Les més influents

Les xifres són un indicador. La força política interna que tenen les alcaldesses dins de les organitzacions nacionals dels grans partits –per la mida dels municipis en què governen– n'és un altre que completa el retrat de la presència de les dones en l'àmbit electoral i institucional dels municipis.

CiU té 80 alcaldies capitanejades per dones. La candidata amb més pes polític de CiU és Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i alhora portaveu nacional de Convergència. Conesa governa en el tercer ajuntament amb més habitants que està en mans de la federació nacionalista, després de Barcelona i Mataró.

El PSC compta amb 39 alcaldesses. Els socialistes, a més, són el partit amb més dones en el club exclusiu de les dotze ciutats més poblades del país i nodreixen una part de l'esperança del carrer Nicaragua per no perdre implantació a l'àrea metropolitana. Tres d'aquestes batllesses opten a la reelecció. Es tracta de Núria Marín, a l'Hospitalet de Llobregat; de Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet, considerada alhora una jove promesa per al futur lideratge nacional de la formació de Miquel Iceta; i de Lluïsa Moret a Sant Boi de Llobregat. No repeteix Carme Garcia, l'alcaldessa de Rubí, però els socialistes intenten mantenir-se a la batllia amb Ana Maria Martínez.

De Roca a Colau i Lecha

ERC arriba al 24-M amb 14 alcaldesses. La més emblemàtica és la de Santpedor, Laura Vilagrà, exdiputada al Parlament, que no es torna a presentar als comicis. Amb l'escriptora Maria Mercè Roca, els republicans esperen recuperar la representació a l'Ajuntament de Girona. ICV compta amb 5 batllesses i, la CUP, amb una. Les dues forces, curiosament, presenten dues dones com a cap de cartell a la capital del país: Ada Colau —integrada en la coalició Barcelona en Comú i principal adversària de Xavier Trias— i María José Lecha, respectivament. També ho ha fet Ciutadans amb Carina Mejías, insígnia del salt municipal que persegueix Albert Rivera.

Dues de les cares femenines més destacades del PP en aquestes eleccions són la candidata i regidora a Montcada i Reixac, la també diputada Eva Garcia, i la regidora de Rubí Mònica Querol. La rubinenca ha rebentat les cotilles de la campanya local durant els darrers dies perquè s'ha servit d'un lema idèntic al de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, seguint l'estela del badaloní Xavier García Albiol: “Primer els de casa”.

Un mal pronòstic

El fet que només un 20,5% d'alcaldables siguin dones fa pensar que l'endemà del 24-M es mantindrà el baix percentatge actual d'alcaldesses. Verge calcula que, tenint en compte la proporció, es pot preveure que després de les eleccions hi haurà un percentatge de dones a les batllies molt similar al 16% amb què es tanca l'actual mandat. Aquesta professora de ciències polítiques de la UPF assenyala, a més, que la persona que encapçala les llistes és “determinant” en la composició dels equips de govern posteriors. Un estudi en què va treballar sobre les municipals del 2007, les primeres en què s'aplicava la llei d'igualtat vigent, demostra que les alcaldesses “tenen unes xarxes més plurals” i acaben formant equips més paritaris, mentre que els homes tendeixen a envoltar-se majoritàriament de persones del seu mateix sexe a partir de “dinàmiques informals i inconscients”.

LES XIFRES

8
anys
fa que es va aprovar la llei d'igualtat del 22 de març del 2007. Hi van votar a favor tots els partits tret del PP.

LES FRASES

Hi ha la mateixa segregació vertical que observem en el mercat laboral: en els càrrecs principals de les empreses o les universitats
40
és el percentatge
d'integrant mínim de cada sexe que hi ha d'haver en el conjunt de la llista electoral i en cada tram de cinc llocs.
La dominació masculina en l'àmbit orgànic dels partits es tradueix en les llistes electorals
Tània Verge
PROFESSORA DE CIÈNCIES POLÍTIQUES DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.