Política

El País Valencià gira full i posa fi a l'hegemonia del PP

La coalició Compromís, de Mónica Oltra, lidera el canvi polític després de vint anys de governs conservadors

El partit d'Alberto Fabra té molt difícil governar, fins i tot amb el suport de C's

El règim del PP ja és història al País Valencià. Després de vint anys al govern de la Generalitat, els populars valencians van patir ahir una contundent derrota en les eleccions autonòmiques. El partit d'Alberto Fabra sols va aconseguir 29 escons, molt
lluny dels 50 en què se situa la majoria a les Corts Valencianes –amb 99 diputats– i molt per davall dels 55 que va obtenir en els últims comicis amb Francisco Camps com a candidat a la Generalitat. Ni tan sols els 14 escons aconseguits per Ciutadans (C's), formació encapçalada per Carolina Punset, seran suficients per lligar un pacte de governabilitat, com assenyalaven algunes enquestes.

Els sondejos realitzats en l'últim any ja indicaven un canvi al País Valencià. Aquest serà possible si les forces de l'esquerra són capaces de sumar per fer-ho possible. Matemàticament l'alternança és viable, ja que la els diputats aconseguits pel PSPV-PSOE (23), Compromís (20) i Podem (13) són prou per completar una majoria alternativa. Tots els representants de les forces de l'esquerra van demanar responsabilitat i seny per a un procés que es preveu llarg i complicat, perquè si bé en campanya electoral tots han llançat un missatge unívoc i unànime –fer fora el PP de les institucions valencianes– més complicat resultarà saber qui liderarà un possible nou govern.

Els pactes necessaris

Les eleccions del País Valencià, a més, van atorgar a Compromís un resultat molt per damunt de qualsevol de les enquestes que s'havien publicat i que situaven la formació liderada per Mónica Oltra per darrere de Podem i de Ciutadans. L'ascens de la coalició, amb una cap de llista que s'ha situat en tots els sondejos com la política més ben valorada, ha sigut imparable, en passar dels sis escons actuals als vint que els atorgava l'escrutini al tancament d'aquesta edició. Els socialistes valencians, liderats per Ximo Puig, aconsegueixen aguantar la davallada de vots que pronosticaven els sondejos i podrien liderar el nou govern valencià, amb permís d'Oltra, que en alguna ocasió ha advertit que no estava disposada a donar el govern a la força més votada. Els resultats tampoc no van ser tan optimistes com es pensava la formació liderada per Antonio Montiel, Podem, que els sondejos van arribar a situar com a segona força al Parlament valencià.

Però no tot van ser alegries a l'esquerra valenciana. Per primera vegada en vint-i-cinc anys, Esquerra Unida, que concorria als comicis sota el paraigua d'Acord Valencià (amb Esquerra Republicana i Els Verds) i amb Ignacio Blanco de cap de llista, queda fora de les Corts, en no poder superar la barrera del cinc per cent que estableix la llei electoral valenciana.

El daltabaix dels populars no sols es va palesar a les Corts, ja que la derrota també es va comprovar a feus històrics com Torrent, Gandia, Sagunt, Vila-real, Borriana, Elx i fins tot el bastió de Xàtiva, esguitat les últimes setmanes per la corrupció d'Alfonso Rus.

Compromís derrota Rita Barberá a València

“L'alcaldessa d'Espanya” va patir ahir una derrota contundent en les urnes. Rita Barberá va perdre un de cada dos vots dels que havia obtingut en la passada legislatura, en passar dels 22 regidors amb què ha governat els últims quatre anys als 10 que li atorgava l'escrutini al 97 per cent. Ni tan sols el suport dels sis regidors de Ciutadans (C's) seran suficients perquè tor-ne a repetir en un càrrec
que ocupa des de 1991.

L'estrepitosa caiguda del PP a la capital valenciana va ser possible per l'ascens imparable de Compromís. La coalició va aconseguir quintuplicar els resultats del 2011 i passar dels dos edils a deu, encapçalats per Joan Ribó, actual portaveu municipal. La suma dels regidors de la coalició amb els de PSPV-PSOE i València en Comú podrien fer de Ribó el pròxim alcalde de València. El representant de Compromís, que en les últimes setmanes va denunciar Rita Barberá per les despeses municipals entre el 2011 i el 2014, va nàixer a Manresa el 1947, cosa que podria fer que els valencians tingueren el primer alcalde català. També els resultats –al tancament de l'edició– assenyalen que el PP perd els altres dos grans ajuntaments del territori. A Alacant la suma de socialistes, Guanyar Alacant i Compromís dóna 15 regidors, pels 14 que aconseguirien els populars (8) amb els sis de C's. A Castelló, feu fabrista,
el PP perd de forma clamorosa: PP-C's, 12 regidors, pels 15 de socialistes, Compromís i Castelló en Moviment.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.