Política

opinió

L'hora del canvi, de fer un país nou

“És d'esperar que forces com Barcelona en Comú estiguin al costat del Procés, de la gent”
“Seran unes eleccions en que allò que compta, l'únic que compta, és si la suma del sí fa majoria”
“Començar la campanya amb un acte conjunt de les forces del sí, ratificant el compromís ”

Un Nou País és esperança en un futur millor, és assumir el control de les nostres vides, premiar la vitalitat d'una societat que està en disposició de ser un referent per la seva qualitat de vida a Europa, per la seva creativitat, com els millors, com els que més i millor ofereixen a la seva societat oportunitats, justícia i un país per viure i conviure.

Renunciar a construir un nou estat és, en canvi, resignar-nos a seguir encadenats a un estat, l'espanyol, que ja sabem tot el que dóna de si, tot el que ens nega i la incapacitat secular per sanejar-se i prioritzar les necessitats de la gent. Només cal observar com han crescut les desigualtats, com Rodalies es deteriora sense aturador mentre segueixen invertint en trens deficitaris d'alta velocitat o com els nostres ciutadans i empreses paguen l'electricitat més cara en el país amb les elèctriques que tenen més beneficis.

Per això és d'esperar que forces com Barcelona en Comú estiguin al costat del Procés, de la gent, de la més gran revolta democràtica que viu Europa i no s'entendria, en canvi, que directa o indirectament estiguessin al costat de l'stablishment (allò que anomenen casta), dels que no volen que els ciutadans decidim, dels que no volen que ens en sortim, d'un Estat que no serveix els interessos de la majoria de la ciutadania sinó que crea problemes on no hi són (escola catalana) o torpedina la cohesió de la nostra societat i la vitalitat de la nostra economia. És raonable esperar que els partidaris del dret a decidir participin quan aquest s'exerceixi el 27-S, clarifiquin la seva proposta i col·laborin a fer realitat el seu resultat, fent costat al procés constituent que s'obrirà si el sí obté majoria.

La casta, un estat que no ens estima i que cada dia fa tot el que pot per desil·lusionar, els que sembren el desànim i la resignació, ens han volgut fins i tot fer creure que la voluntat de decidir el nostre futur, democràticament, era un llast per a l'economia catalana i que desincentivava les inversions. Quanta mala fe! Res més lluny de la realitat, com demostra també, més enllà de les grans xifres categòriques, el recent anunci de Wolkswagen de fer una macroinversió a Catalunya, concretament a la planta de Martorell.

L'economia a Catalunya va millor que a la resta d'Espanya amb el Procés en marxa, senzillament perquè la gent no té por i treballa per tirar endavant, sobreposant-se a totes les adversitats, a una crisi demolidora i a un espoli fiscal sistemàtic, espoli fiscal que és espoli social i que repercuteix dramàticament sobre les condicions de vida dels més desafavorits i que penalitza i ha fet retrocedir les classes mitjanes. Sortirem d'aquesta crisi amb més desigualtats, amb la majoria més pobra del que hi vam entrar i una minoria més rica que mai.

I tot i així, els indicadors econòmics indiquen que Catalunya se'n surt millor i que, en el pitjor moment d'aquesta crisi colpidora, han estat les exportacions catalanes les que han salvat el quadre macroeconòmic de tot l'estat. Malgrat aquesta certesa, el govern espanyol ha volgut atemorir aquest país pretenent aturar la seva set de justícia i fam de llibertat i ens ha amenaçat amb les deu plagues d'Egipte si insistíem a fer reeixir la democràcia i assumir la voluntat de la majoria.

Qui diu defensar els interessos de la majoria, els nostres hospitals i escoles, els nostres avis i les seves pensions, l'economia productiva, els aturats que malden per trobar feina, la gent que malviu amb sous que s'han fet cada dia més petits mentre creixien les desigualtats, i no comparteix aquesta necessitat de fer un nou país –que també és una gran oportunitat de fer foc nou– és que, ras i curt, necessita reflexionar i plantejar-se com vol ajudar la gent si es priva de les eines possibles per fer-ho, que són les eines d'un estat.

El país ens necessita a tots. Sense por, endavant. Cada dia en som més, mai havíem estat tants com ara. Les darreres eleccions demostren que l'independentisme avança. I de quina manera! Certament, amb canvis, perquè el país és molt plural. Però és molt més allò que ens uneix que no pas allò que ens distancia. No en dubtem: tenim prou força per guanyar, prou força per afrontar el 27-S amb esperança i un somriure, amb un compromís que depassa lideratges i persones, que requereix, per damunt de tot, sumar una majoria absoluta al Parlament, la majoria resultant dels diputats que sumin les forces del sí, forces aliades, amb les seves singularitats, però aliades. La victòria és la suma d'una majoria de diputats amb independència del resultat d'una força o d'una altra. Si el conjunt suma, hem guanyat i hem guanyat tots. El futur polític de cadascun de nosaltres és irrellevant. Perquè aquestes no seran unes eleccions normals, seran unes eleccions en què allò que compta, l'únic que compta, és si la suma del sí fa majoria.

Tenim un acord del 14 de gener, tenim un full de ruta i el que cal és complir-lo, de bona fe, generant confiança i entusiasme, i defensar aquest acord sense retrets ni matisos, sense mirar enrere, mirant sempre endavant. Volem guanyar el futur? Doncs som-hi, amb convicció i treballant per la victòria, sense distreure'ns, concentrant totes les nostres energies a fer el més gran resultat.

Si hem estat capaços de fer un acord, de pactar un full de ruta, de no defallir, de superar adversitats i desacords, ara estic segur que també serem capaços d'arribar al 27-S amb la millor predisposició, començant la campanya amb un acte conjunt de les forces del sí, ratificant el nostre compromís. I si cal, reafirmant aquest compromís tots junts a mitja campanya o fent un acte de tancament de campanya conjunt. Les recents eleccions municipals confirmen que aquesta majoria hi és, que l'independentisme creix i es consolida contra un unionisme a la baixa. N'hi ha que encara dubten, que encara no saben què volen fer, que encara esperen solucions miraculoses mirant Madrid. A tots ells els hem de fer veure que l'únic camí possible és el triomf de la voluntat ciutadana, que és l'oportunitat per fer un nou estat, per construir un nou país, lliure i més just.

Al 27-S el poble parlarà, i allò que digui s'haurà de fer realitat. Un país nou és al nostre abast. Tots els que veiem la necessitat d'un canvi social profund i real som cridats a fer-lo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.