El govern ‘dribla' l'Estat per garantir la funció del DOGC
Estableix que els anuncis de notificació de l'administració s'hi hauran de publicar abans que al BOE, com pretén l'Estat
Acudeix també al TC pels ajuts als ajuntaments per obres arran de catàstrofes
El govern no està disposat a permetre que l'Estat se'n surti en la seva intenció de deixar sense efecte legal el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Aquest és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'administració i del govern de Catalunya perquè tinguin els efectes jurídics corresponents. Però com a resultat de l'aplicació de la llei de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa promogudes per l'executiu de Mariano Rajoy, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) assumirà les notificacions de totes les administracions i deixarà sense efecte legal la seva publicació al DOGC. Ahir, al consell executiu es va fer un pas per driblar la norma estatal. Arran d'un acord que s'hi va prendre, s'estableix que tots els anuncis de notificació de l'administració han de ser publicats obligatòriament al DOGC abans de poder aparèixer al BOE. El portaveu del govern, Francesc Homs, va recordar que l'Estatut estableix el requisit de publicació de les lleis de Catalunya al DOGC, i disposa que s'hi publiquin les actes, disposicions generals i les normes que emanen del govern o de l'administració de la Generalitat. El també conseller de la Presidència va criticar de nou el paper de l'Estat. “Ho han fet com sempre ho fan, per la porta del darrere. Ho presenten com una simplificació administrativa i, en realitat, el que fan és una liquidació de les autonomies”, va queixar-se Homs.
No és l'únic conflicte competencial entre els dos governs. El consell executiu també va acordar ahir plantejar un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional contra l'ordre del govern espanyol que regula les bases de les subvencions destinades als ajuntaments per executar obres de reparació o restitució derivades de catàstrofes naturals. La normativa reserva al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques la convocatòria, gestió i concessió dels ajuts estatals, així com el seguiment de les inversions i la verificació de la justificació o del reintegrament. El govern considera que l'ordre vulnera les competències de regulació, planificació i execució en matèria de protecció civil que l'article 132 de l'Estatut atribueix a la Generalitat.
Finalment, Homs va reclamar als partits polítics que facin pinya arran de la sentència del TC que anul·la definitivament l'impost sobre els dipòsits bancaris que havia promogut la Generalitat. El conseller va carregar contra els partits que “s'autoanomenen d'esquerres” per assenyalar la Generalitat. “En comptes de buscar l'origen dels mals, alguns semblen còmplices de l'asfíxia que promou el PP”, va assegurar Homs en una actitud que va qualificar d'incongruent.
Acord per a la transparència al món local
La vicepresidenta Joana Ortega va presidir ahir la signatura del conveni marc en matèria de transparència, accés a la informació i bon govern entre el Departament de Governació, el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l'ANC i la FMC. Ortega va insistir que l'acord contribueix “a fer de la transparència no només una obligació, sinó una actitud i un valor intrínsec”.