Política

Pujol reivindica el seu llegat polític

L'expresident escriu sobre la seva petjada política en el pròleg d'un llibre

Expressa la seva preocupació per com se'l recordarà

L'últim dels llibres que s'han publicat al voltant dels 23 anys de Jordi Pujol com a president de la Generalitat i la seva figura pública és Jordi Pujol. Del relat al silenci (Gregal), un recull de vint entrevistes elaborat per la periodista Roser Pros-Roca que incorpora, com a fet remarcable, un pròleg escrit pel mateix Pujol. L'expresident aprofita per evidenciar els recents contratemps de la seva carrera –ara en mans dels jutges i que s'arrossega des que el 25 de juliol passat confessés que havia tingut diners ocults a l'estranger durant dècades– i per reivindicar la seva figura en el procés de transició cap a una eventual Catalunya independent. Així, l'expresident, amb aires metafòrics (fins i tot, bíblics), hi assegura: “La vida pot ser una llarga rastellera de petjades [...] Petjades d'algú que potser no arribarà al mar. Però que si el vent no les esborra seguiran assenyalant el camí de l'oasi, o del mar.” En tot cas, una declaració gairebé jeroglífica que ni tan sols Pros-Roca esperava llegir: “Després de saber que havíem de publicar l'obra, Pujol va enviar-nos el text, de poc més de dos paràgrafs”, comenta. En aquest text, l'expresident “sembla disculpar-se” del que l'ha esquitxat. Tot i això, “reivindica tot allò que va fer i que, gràcies a ell, es té a Catalunya”, hi afegeix Pros. L'escrit reflecteix la preocupació de l'expresident respecte del record que se'n tindrà quan ja no hi sigui: “[...] amb ànim positiu, el caminant pot pensar que, malgrat les marrades, les seves petjades no seran esborrades per un vent impetuós i hostil. Ni el seu relat definitivament silenciat. O oblidat.”

“Aquest assaig vol valorar l'obra i la persona, deixant de banda les boires que l'envolten. Després de 60 anys dedicat plenament a Catalunya, cal que no s'oblidi el que ha fet”, assenyala l'autora. Així, doncs, des del rector de la Sagrada Família, mossèn Lluís Bonet, fins a l'expresident de la cambra catalana Joan Rigol, passant per Rosa Bruguera, exsecretària personal de Pujol, exposen les experiències viscudes amb ell i aporten llum nova a la trajectòria de l'exdirigent.

A més, en el recull tampoc no hi falten crítiques i opinions contràries a les de Pujol; ni tan sols anècdotes que, segons explica Pros-Roca, “humanitzen” el protagonista i donen una visió propera i totalment inèdita –“aquella que poques persones poden tenir”, puntualitza–. Sense més intencions que “posar en valor el recorregut de Jordi Pujol”, en paraules de la periodista, el llibre ve a dir allò que el temps passat sempre era millor. No obstant això, el temps hauria de posar, tot plegat, al seu lloc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.