Política

Detingut a Londres l'instigador de la mort de Flors Sirera

Karake, cap de l'espionatge de Ruanda, va ordenar l'assassinat el 1997

Un jutge l'acusa de genocidi en venjança contra els hutus

Karenzi Karake, actual cap de l'espionatge de Ruanda i presumpte instigador de la mort de la infermera i cooperant manresana Maria Flors Sirera, de 33 anys, del metge sevillà i també cooperant Manuel Madrazo, de 42, i del fotògraf madrileny Luis Vatuena, de 30 anys, va ser detingut a Londres, a l'aeroport de Heathrow, dissabte. Les tres víctimes estaven treballant al país africà per a la secció espanyola de l'ONG francesa Médecins du Monde quan van morir d'un tret al cap la nit del 18 al 19 de gener del 1997. Els crims van tenir lloc a la seu de l'ONG a Gatonde, al nord-oest de Ruanda.

La detenció de Karake a mans de la policia britànica, coneguda dilluns a la nit en el programa de BBC2 Newsnight, té lloc arran de l'ordre emesa pel jutge espanyol Fernando Andreu l'any 2008. Andreu acusa Karake i 39 persones més, membres del Front Patriòtic de Ruanda (FPR), de genocidi, crims contra la humanitat i terrorisme, amb el resultat de centenars de morts civils. Suposadament, les accions del FPR comandades per Karake haurien estat en venjança contra els hutus pel genocidi de tutsis i hutus moderats ocorregut entre l'abril i mitjan juliol del 1994, que es va saldar amb 800.000 morts.

El govern de Ruanda negava ahir les acusacions i considera l'ordre europea d'arrest dictada contra Karake “nul·la i sense efecte”, així com “una part de la conspiració dels que neguen el genocidi hutu”.

Per contra, l'advocat que representa les tres víctimes de l'Estat espanyol, Jordi Palou-Loverdos, assegurava a Newsnight: “Esperem que aquesta vegada es faci justícia i que Karenzi Karake aviat sigui lliurat als tribunals espanyols perquè tingui un judici just.”

El principal problema per procedir-ne a l'extradició, però, són els interessos entre la Gran Bretanya i Ruanda. Palou-Loverdos en parlava, tenint molt present el famós cas Pinochet i la demanda presentada el 1998 per l'aleshores jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón. El dictador xilè va ser detingut a Londres per crims contra la humanitat a petició de Garzón, però mai va ser extradit a l'Estat espanyol perquè la Cambra dels Lords ho va impedir.

L'advocat Palou-Loverdos demanava, però, que “els interessos polítics o d'altre tipus no neutralitzin la necessitat de fer justícia, [de conèixer] la veritat i reparar [el dany comès]”.

L'acusació contra Karake es fonamenta en el testimoni d'un membre de la seva unitat d'espionatge que va assegurar davant Fernando Andreu que Karake havia ordenat els assassinats perquè “aquests blancs tenien informació sensible sobre les massacres recents [el 1997] del FPR” contra els hutus.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.