Política

Vilanova penja la senyera estelada al balcó de l'Ajuntament 75 anys després

La ciutat va commemorar ahir la proclamació de la República catalana el 5 d'octubre del 1934

La ciutat es va anticipar al president Lluís Companys i, un dia abans que ell, a instàncies de les forces sindicals locals, l'alcalde de l'època Antoni Escofet va donar suport a la proclamació de la República Catalana des de Vilanova i la Geltrú amb la hissada de la senyera estelada a l'ajuntament. El mateix dia, les forces sindicals del municipi van penjar banderes roges dels balcons laterals de la casa consistorials. I mentre que a la resta de Catalunya i a Barcelona la revolta va durar tan sols un dia i una nit, a Vilanova es va mantenir durant cinc dies i va ser necessària la intervenció de diverses dotacions de la Guàrdia Civil, l'exèrcit de mar i un regiment d'infanteria de Tarragona per sufocar-la.

La placa commemorativa

Per recordar tot això i reparar en la mesura del possible la memòria d'aquests fets i els seus protagonistes, el ple del mes de setembre va acordar que a partir d'ara cada dia 5 d'octubre el municipi rememorarà l'efemèride amb la penjada de la senyera a l'ajuntament. A més, la comissió local per a la memòria històrica ja treballa en la instal·lació d'una placa que deixarà constància dels fets en un lloc visible o significatiu de la ciutat. De fet, la proposta ja està a la comissió de Patrimoni, que serà l'encarregada de seleccionar l'ubicació de la placa, la redacció de la qual encara s'està consensuant.

«Reparació local»

La proposta va sorgir de la Candidatura d'Unitat Popular i va aconseguir un ampli suport dels grups municipals. En aquest sentit, el regidor de la CUP, Quim Arrufat, es mostrava ahir satisfet de veure, «75 anys després, l'estelada al balcó de l'ajuntament». Per Arrufat, la modesta però simbòlica celebració d'ahir és important pel que té de «recuperació del passat de la ciutat»: «Són uns fets històrics propis que si no els escriu cap institució local es perdran.»

La repressió que va seguir la revolta en els mesos posteriors va ser especialment cruenta a Vilanova i la Geltrú, on hi va haver fins a un centenar de detinguts i la meitat d'ells van ser finalment processats i empresonats, entre els quals es trobaven els membres del govern municipal.

Al marge dels detalls de la revolta, els fets d'octubre a Vilanova es llegeixen sovint, gràcies a la perspectiva històrica, com la reacció del poble davant del temor fundat que amplis sectors de la dreta, l'exèrcit i l'Església, estaven preparant el futur alzamiento nacional, que finalment va arribar dos anys després, el juliol de 1936.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a