El mite de l'alcalde Farrés

La figura d'Antoni Farrés, l'alcalde en majúscules per a molts, continua ben viva a Sabadell. Com bé deia l'historiador Jordi Serrano dimarts al vespre en la presentació del llibre biogràfic Antoni Farrés, quan els obrers van assaltar l'Ajuntament, que ha escrit amb Xavier Domènech, “la tendència a Sabadell és rebentar-ho tot, però amb Farrés no s'ha produït”. I és que només la figura “del polític absolutament honest” –com el va definir Domènech–que va revolucionar Sabadell, que va passar de ser “la ciutat del No-Do a la ciutat on tots els nens anaven a l'escola”, aconsegueix atraure encara ara un públic divers i del tot entregat per deixar petita la sala d'actes del Casal Pere Quart. La presentació del llibre es va convertir en un petit homenatge a qui va ser burgès, obrer, advocat laboralista, sindicalista, alcalde revolucionari, primer, i bon gestor, després, del consistori. Perquè de Farrés, com va apuntar Serrano, n'hi va haver molts. L'actual alcalde, Juli Fernández, va recordar el Farrés prim i alt que passejava per la Rambla quan ell era petit, i Domènech, la persona a qui va entrevistar com a jove historiador durant set hores i que volia reinventar-se després de deixar l'alcaldia però que d'alguna manera estava atrapat en el passat perquè havia de firmar llibres i llibres d'actes municipals. Durant gairebé una hora i mitja, també es va parlar del Farrés que esbroncava quan alguna cosa no li semblava bé però que, a la vegada, era capaç d'urbanitzar carrers mentre ideava un model de ciutat que per alguns encara és vigent. En tot cas, un personatge amb llums i ombres que va dirigir durant vint anys la ciutat i que, segons va expressar Fernández, “va ser el millor alcalde de Sabadell de la democràcia i un dels millors del país”.

Com va quedar palès dimarts, el mite es manté –malgrat que fins i tot ell mateix va intentar combatre'l en vida–, i més en un moment de canvi com l'actual, quan la figura dels polítics queda en entredit per casos com el Mercuri –no cal marxar de Sabadell per tenir-ne un exemple– i quan noves forces també estan fent els seus particulars assalts als ajuntaments. Albert Om, conductor de l'acte, va jugar un moment a fer un paral·lelisme entre l'arribada de Farrés a l'Ajuntament l'any 1979 –a on, com deixa clar el llibre, no tothom el va rebre amb els braços oberts– i la d'ara d'Ada Colau, assegut al costat de Domènech, el comissionat per a la memòria històrica del consistori barceloní i aposta de BComú per encapçalar una candidatura de cara a les generals. Domènech, discret, no va entrar gaire en el joc. Om li va deixar, però, un regal final: “Esperem el seu llibre Quan vam assaltar el Congrés.” Va ser Serrano, la persona que va estar a punt tres cops de fer les memòries de Farrés, qui va etzibar un darrer missatge: “Vull reivindicar tots aquells que darrere del Farrés van fer possible que la gent se senti orgullosa de Sabadell.”