Superperiodistes

Hi deu haver poques professions en què l'evolució dels mitjans hagi condicionat tant l'ofici com la de periodista. És veritat que l'essència, que rau en la difusió de la informació de manera veraç, s'ha mantingut, però també és veritat que una professió nascuda en principi per a un suport escrit –la premsa–, va veure a principis del segle XX eixamplar el seu camp d'acció amb l'aparició de la ràdio i pocs anys després de la televisió. El periodista, doncs, va haver d'adaptar-se a aquests nous mitjans. És clar, però, que la veritable revolució de la professió s'està produint amb l'aparició d'internet i les possibilitats globals que ha obert, que fins i tot amenaça de fer desaparèixer el seu suport tradicional, el paper, amb aquesta amalgama de lletra, veu i imatge en què s'ha convertit la premsa digital. Al periodista actual se li obren molts reptes i també un bon grapat de dubtes. De manera amena i competent un periodista de raça com és Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), ha escrit Superperiodistes en l'era de la sobreinformació, ampliació d'una conferència acadèmica que acaba de publicar l'editorial de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), adreçada tant a la gent del ram com del carrer, en què analitza les oportunitats i les amenaces del periodisme del segle XXI i que és una bona manera de mirar al futur, de cara.