La UE estudia establir un salari mínim europeu comú
La Comissió busca un gir social després del rescat del sistema financer per intentar frenar l'empobriment de la classe mitjana-baixa
El sou base a Luxemburg, 1.642 euros mensuals, multiplica per tretze el de Bulgària, de només 123
Després d'haver cremat milions i milions d'euros dels contribuents per rescatar el sistema financer, alguns governs i la Comissió Europea reconeixen que ara toca fer un gir social i frenar l'empobriment de la classe mitjana-baixa. Brussel·les vol que el mercat únic i l'harmonització econòmica no beneficiïn només les empreses i els bancs, sinó també els treballadors, i aposta per establir un salari mínim europeu comú, que només variï en funció del cost de la vida de cada estat membre.
20 dels 27 socis de la Unió Europea ja tenen salaris mínims, tot i que molt diferents: el de Luxemburg, per exemple, de 1.642 euros al mes, multiplica per tretze el de Bulgària, de només 123 euros. A les principals economies europees, com França o el Regne Unit, o també Irlanda, Holanda i Bèlgica, es cobra un mínim d'entre 1.010 i 1.462 euros, segons l'últim informe de l'oficina estadística Eurostat, amb dades del 2009. L'Estat espanyol es troba lluny d'aquest primer grup i al mateix nivell que Grècia o Malta, amb un salari mínim que també és inferior als 844 euros mensuals que es paguen als Estats Units. Però els treballadors de l'Est són els menys protegits i només se'ls garanteix entre 153 euros al mes a Romania i 306 a la República Txeca, per exemple.
Aquesta diferència, abismal, no es correspon amb el cost de la vida: el lloguer o els preus dels supermercats a Sofia no són tretze cops més barats que a Luxemburg, ni a Dublín deu vegades més cars que a Bucarest.
La presidència de torn belga d'aquest segon semestre de 2010 i el comissari europeu de Treball, László Andor, proposaran aquesta mateixa tardor als ministres de Treball que es garanteixi que
qualsevol treballador europeu tingui el mateix
salari base assegurat i que només pugui ser diferent segons el cost de la vida
en cada país.
Menys desequilibris
L'eurocomissari i el govern interí de l'encara premier belga, Yves Leterme, toparan amb les reticències d'Alemanya i d'altres socis contraris a regular quant han de pagar els seus empresaris.
En aquests últims mesos no pocs governs han culpat la cancellera Angela Merkel dels desequilibris de la zona euro. “Incrementar la competitivitat contenint els costos laborals no és sostenible” per a la resta de socis de
la moneda única, li va retreure la ministra d'Economia de Sarkozy, Christine Lagarde. Fins i tot la presidència espanyola li va retreure l'egoisme i
la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, li va advertir que seria “desitjable la millora de l'equilibri” de l'eurozona.
Combatre la pobresa del Primer Món
Holanda va ser el primer estat europeu que va introduir el salari mínim, el 1969 –tot i que els menors de 23 anys no se'n poden beneficiar–, seguit de França i de Luxemburg, que ho van fer el 1970 i el 1973, respectivament. A Turquia existeix des del 1936 i als Estats Units des del 1938. A Irlanda només funciona des del 2000, tot i que és el segon més alt de la UE: 8,65 euros l'hora. També als Estats Units la retribució mínima està fixada per hores, no per pagues mensuals: 6,55 dòlars per hora. A Suècia la legislació no fixa cap salari mínim, però sí que es pacta amb acords col·lectius, i a Itàlia s'estableix a nivell regional.”El salari mínim pot jugar un paper important en la inclusió social” i en el combat de la pobresa, defensava la portaveu del comissari europeu de Treball, László Andor.