Societat

Girona - Florència

OBRADOR DE GEOGRAFIES

Vaig tornar a Girona la setmana passada. Per primer cop, sense presses. Per primer cop, gaudint-la i passejant-la. Davant l'Onyar i des d'un dels ponts, tot mirant les cases vinclades a sobre, em va venir a la memòria el que Josep Pla havia escrit sobre aquest riu a Girona i sobre l'Arno florentí a Cartes d'Itàlia.

He entrat en Girona unes quantes vegades. La primera era molt jove. Va ser una revolada fugaç camí d'indrets més «plàstics», que en diríem els artistes. Era maig, al bell mig de la primavera. L'eclosió de color empordanès em privà llavors de considerar a dreta llei l'elegància marmòria del gris gironí.

La segona volia ser una coneixença d'avançada del barri antic, sobretot de la catedral. Érem a les acaballes de l'hivern. Hi havia el projecte d'encetar una ruta literària que comprengués entre d'altres el Josafat de Prudenci Bertrana. Girona esdevenia així peça «eroticoliterària». La Girona del senyor Pla hagués pogut formar-ne part. Com també l'obra del senyor Miquel de Palol. Diré en el meu descàrrec que calia «constrènyer-se» al programa oficial. Pla i Palol n'estaven, dissortadament, exclosos. Després vingueren altres ocasions de tornar-hi, al «temple» de Josafat en concret. En condicions climàtiques, afegiria, poc engrescadores. A començaments d'hivern. Ocasions sempre perdudes de conéixer la ciutat. La manca de temps hi posava ordre…

La setmana passada va ser diferent. Per sort. Arribava a finals d'estiu, amb unes temperatures suaus i en un estat de plaer envejable. Venia per arreplegar un premi literari que m'ha omplert d'orgull. El Miquel de Palol de poesia. Ara sí que podia passejar-hi i gaudir-ne. Conèixer la ciutat d'una altra manera. Reflexionar-hi.

Com a pintora, el primer que em sobta —i que ja em sobtà en el passat- n'és el color. Un to gris que en constitueix la seua atmosfera. Que s'hi olora, s'hi acarona, s'hi beu. Travessa el curs dels esdeveniments. No sé jo si els gironins se n'adonaran, però per a mi, forastera, és indestriable de la ciutat. Podrà ser clar perla a trenc de matí o fosc a horabaixa; espés amb la calor o eteri i tallant amb la tramuntana. Sempre present, però.

El segon que em sobta és el punt de semblança que trobe entre aquest retall fluvial empordanès i el toscà. Pla ha parlat de l'Onyar que ell conegué. Com ho féu de l'Arno. Jo els he vists diferents. Parlem d'èpoques diferents. No recorde ara si el senyor Pla va esmentar algun cop aquest paregut. En qualsevol cas, allò que em corprén és el fet que en tots dos casos sobre el riu es vinclen les cases per tal d'emmirallar-se. Visió efímera als ulls, però definitiva en la memòria.

Dempeus i recolzada sobre un pont de l'Onyar, m'he preguntat si hi havia algun fet que pogués explicar aquesta semblança. Tot intentant recordar el que en sabia, em ve al cap que totes dues foren ciutats capdavanteres, centres econòmics, polítics i culturals a la seua regió. També que la centralització en un altre lloc fou ocasió perquè deixaren de ser-ho. La diferència rau en el fet que Florència esdevingué focus privilegiat d'una colònia estrangera que li va donar un cert cosmopolitisme. Amb tot i això, hi ha d'altres semblances, com ara la climàtica. Ambdues són força fredes a l'hivern i prou caloroses a l'estiu. I ambdues pateixen de l'atac immisericorde de la tramuntana, que les abat cruel quan s'hi presenta.

Ara que, no té Florència un gris com el gironí. He admirat el gris del Duomo i d'altres edificis. El d'un cel plujós en desembre. Tanmateix, mai no se m'ha fet palès aqueix gris gironí, aqueix gris explícit, únic, definitiu. Com ho podria ser el d'alguna ciutat de l'Europa del nord. En diria, fins i tot, que, és un gris que endolceix els blaus i els verds de la paleta empordanesa quan s'hi barreja. Com verifiquem en Dalí.

Per acabar, voldria tornar a aquells ponts bessons; el d'Onyar a Girona i el de l'Arno a Florència. Tots dos rius pregonament mediterranis, enclavaments de dues cultures que foren model lingüístic i literari d'excel·lents escriptors. Allà i ací.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.