URBANISME
La ciutat-vall de l'Aran
Govern i Conselh Generau d'Aran pacten un pla director urbanístic que vol posar fre al creixement immobiliari desmesurat
Es proposa repartir serveis i equipaments per tot el territori i que l'engrandiment dels pobles els acabi unint
La diversificació de l'oferta la farà viable tot l'any i no només en temporada d'esquí
El túnel de la Bonaiguaqueda aparcat, en no ser prioritari, i s'estudia fer un petit aeroport de muntanya
La Val d'Aran ja té el seu pla director urbanístic, un planejament que frena la construcció desmesurada de segones residències que va fer embogir el Pirineu en les darreres dècades i que aposta ara per preservar el paisatge, els espais naturals protegits i els elements patrimonials, però sense oblidar ni les infraestructures ni un desenvolupament econòmic més sostenible. L'objectiu és fer una ciutat-vall.
El pla ja està aprovat provisionalment i només queda un darrer informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya perquè el conseller Joaquim Nadal hi doni el vistiplau final per a una vigència fins al 2026.
El concepte ciutat-vall es refereix al potencial dels municipis i als lligams entre ells, sempre mantenint la identitat de cadascun i evitant que el creixement lineal comporti un risc d'unificació i, per tant, que es converteixi en un continu urbà.
Igualment, es planteja la ciutat-vall amb un seguit de serveis i equipaments supramunicipals repartits pel territori i que tots els habitants puguin compartir determinats equipaments més enllà dels serveis bàsics de què cada ajuntament ha de disposar. Lògicament, el fet que l'Aran sigui un territori petit i que les distàncies entre els principals nuclis no siguin excessivament llargues també ho facilita.
Tres excepcions
El pla incideix en els nou municipis aranesos, que tindran un creixement urbanístic moderat o baix. Només Bossòst, Les, Vilamós i Es Bòrdes podran desenvolupar entre un 30% i un 60% del sòl programat. Un altre grup de petits nuclis també podran créixer, però només en funció de les necessitats demogràfiques. A Vielha, Arties, Betrén i Salardú, que estan a punt d'esgotar el sòl disponible segons els seus plans municipals, es proposen reformes urbanes per diversificar serveis i usos i no centrar el creixement només en l'habitatge.
En aquest sentit, el desenvolupament desmesurat de segones residències dels últims anys no ha anat acompanyat de serveis i infraestructures, i això ha perjudicat la vall. Ara es vol corregir aquesta situació i els creixements que marca el pla director suposarien la construcció d'uns 3.000 habitatges fins al 2026. La meitat haurien de ser de primera residència i es vol potenciar la modalitat d'habitatge protegit i social, que ara només suposa un 5% del parc immobiliari. La manca d'aquest tipus de pisos dificulta poder accedir a un habitatge a molts joves, i també ho posa difícil a mestres i metges que tenen a l'Aran la seva destinació laboral, encara que sigui provisional. Els lloguers són cars i la compra ha arribat a ser prohibitiva en molts pobles.
L'estratègia urbanística prevista per a la vall també pretén posar fi a algunes irregularitats detectades en els darrers anys, com ara les rehabilitacions de bordes de muntanya com a segones residències. La directriu és que es puguin recuperar, però com a refugis i equipaments turístics rurals, i no com a xalets.
D'altra banda, al pla es delimiten noves àrees econòmiques, una altra de les mancances del territori. El document aprovat en preveu una de 5,3 hectàrees al municipi d'Arties i una altra de 2,3 a Les. També es preveu aprofitar els espais que hi ha a les boques nord i sud del túnel de Vielha per instal·lar-hi centres de serveis i equipaments.
Tampoc no s'oblida de les estacions d'esquí, però no toca els dominis esquiables i aposta per la diversificació de l'oferta turística per ser viables tot l'any. En aquest sentit, es consideren com a sòl protegit pel seu potencial estratègic les muntanyes de l'estació d'esquí de Baquèira-Beret i la de la Tuca, l'antiga estació a tocar de Vielha, en la reobertura de la qual hi ha diversos promotors interessats de fa anys. La crisi econòmica i immobiliària, però, ha frenat aquest projecte. En l'aposta per diversificar l'oferta i fer-la atractiva no només a les actuals estacions d'esquí durant la temporada de neu, es busca un programa específic per reordenar i regular els càmpings, donar altres usos als aparcaments de les estacions i crear miradors i punts d'accés al riu Garona. També es vol millorar el transport públic d'accés a les estacions i al Parc Nacional d'Aigüestortes i així reduir la densitat del trànsit.
Pel que fa a les infraestructures, es proposen millores en les comunicacions amb el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la regió occitana d'Aquitània, els accessos a petits nuclis, la potenciació de la carretera N-230 i la C-28, les dues principals de l'Aran, i la conversió del tram d'aquestes vies a l'interior dels pobles en passejos urbans.
Al pla es preveu la construcció del túnel de la Bonaigua, però com a “prioritat estratègica a mitjà termini”. També s'estudia construir un aeroport d'alta muntanya a Beret. Finalment, el document reforça la protecció d'espais naturals, tant dels ja protegits com l'entorn d'esglésies i altres elements patrimonials, com ara camins i finques agrícoles. També es farà un pla específic per crear el parc territorial del Garona, incloent la llera i els marges del riu en les àrees inundables. El Conselh Generau d'Aran serà l'encarregat de redactar aquesta proposta que ha d'incloure els usos i activitats que es podran fer al parc.