L'hort dintre casa
Cada vegada hi ha més gent que opta pel cultiu ecològic i planta varietats agrícoles en espais familiars molt reduïts
La recollida d'aigua de pluja i els compostadors permeten obtenir productes sense cap tractament químic
Bledes, julivert, enciams, api, tomàtecs, albergínies, cebes, pebrots, mongetes i carbassons creixen al ritme que marca la naturalesa i sense artificis a casa de José Luis Vicente.
En ple centre històric de Valls aquest mestre de primària atresora un petit paradís on s'amaga un dels horts urbans més ben cuidats. “No és per treure'n quantitats industrials, simplement és una distracció per passar-la bé; no cal jubilar-se per emprendre una iniciativa com aquesta”, diu, mentre obre la clau de pas del dipòsit d'aigua de pluja que utilitza per regar i on pot arribar a emmagatzemar fins a 200 mil litres, tot i que ara n'hi té cap a quinze mil. “Poder regar amb aigua de pluja fa la producció més saludable”, mentre mostra orgullós un grapat de mongetes acabades de collir. Ja fa deu anys que el José Luis Vicente va començar aquesta activitat “perquè és l'única manera d'observar de primera mà l'evolució d'una planta i perquè era una manera de menjar més saludable”. Ara a casa seva, on viuen tres persones, tenen enciams per cada dia, mengen tirabecs quatre o cinc cops a la setmana i una producció suficient de mongetes, tomàtecs o bledes. La plantació d'api els ha donat molt bon rendiment i plantes aromàtiques com l'alfàbrega o fins i tot algunes fruites del bosc com els gerds fan oblidar el visitant que a l'exterior de la casa es viu al ritme de la ciutat.
Part de l'èxit de la bona producció d'aquest hort té l'origen en la terra, “fresca i verge”, com la defineix l'horticultor. “La terra l'elaboro amb les restes de poda i de cuina: la pell de les pomes, la ceba, la patata... llenya de morera i fulles de til·ler. Fins i tot cendra... tot passa per un procés que dura sis mesos”. A dins del compostador amb què el propietari de l'hort es va proveir just quan es va plantejar aquesta iniciativa, la temperatura arriba en alguns moments a 70 graus. Aleshores tota la matèria viva es mor i la temperatura es normalitza. José Luis Vicente disposa de dos compostadors per poder disposar sempre de terra fresca. Quan en un recipient comença el procés, en l'altre just acaba”, conclou José Luis Vicente.
Els horts urbans tenen l'origen als EUA
A.ELa utilització d'espais urbans com a horts urbans té l'origen fa alguns anys als Estats Units. “Va ser quasi una necessitat, un tema social i alimentari que va fer destinar algunes zones urbanes a famílies i gent gran”, explica Pau Solé, de l'Agrupació de Defensa Vegetal i Ecològica Gent del Camp. Els anglesos també usen aquesta manera nova de fer agricultura i a “Catalunya és un tema que tot just s'està iniciant”, diu Pau Solé que, com a referent, cita els horts de Can Masdeu, a Barcelona “on hi ha horts socials i cada any es fa un sorteig de parcel·les cultivables”. En altres municipis com ara Reus ho van intentar, “però el tema de l'especulació ho va frenar”. A Valls els horts socials són un afer incipient “perquè l'entorn encara és molt rural i encara no hi ha un interès accentuat”. El criteri principal de l'hort urbà és el cultiu ecològic, “tot amb compost i tractaments amb extractes naturals”. Moltes empreses ja ofereixen taules de cultius adaptats a l'hort del balcó.